1. Des que ens llevem fins que ens anem a dormir sempre conversem, bé amb nosaltres mateixos, bé amb altres interlocutors. Unes vegades són converses informals i d'altres més preparades. Algunes són interessants, altres intrascendents, agradables, pesades, de compromís, i fins i tot n'hi ha d'imprescindibles. Posa'n un exemple de cada, inventant-te una situació o context comunicatiu concret per a cadascuna de les marcades amb negreta.

Llegeix aquest text:

2. Ara, respon:

• Quin tipus de text conversacional és?
• Quin objectiu tenen les entrevistes periodístiques?
• És una entrevista informativa (l'entrevistat dóna una opinió sobre un tema o informa de quelcom que coneix bé) o psicològica (cerca conèixer la personalitat o ambient que rodeja l'entrevistat) ?
• Qui és l'entrevistador? Qui és l'entrevistada? Què s'ha destacat en el títol de l'article? I en l'entradeta?
• Com qualificaries les preguntes que va fent l'entrevistador: segueixen un guió previ, o avancen en relació a les respostes de la interlocutora?
• L'inici capta l'atenció del lector? Per què?
• Quines consideres les preguntes i respostes bàsiques per a conèixer l'entrevistada? Cita les línies.
• La darrera pregunta, es pot considerar com a pregunta de conclusió? Per què?

Les converses tenen una sèrie de regles. Veiem-les:

Cooperació entre interlocutors	Tots desitgen l'èxit de l'intercanvi, eviten l'ambigüitat, donen respostes entenedores
Màxima de quantitat	S'ha de proporcionar tanta informació com sigui necessària per fer avançar la conversa.
Màxima de qualitat o de veritat	Per la qual creiem que el que es diu és cert.
Màxima de pertinència	No s'ha de dir res que no sigui rellevant
Màxima de manera	Hem de ser clars, ordenats i breus en les intervencions.
Principi general	Que mai parli més d'una persona alhora i que sempre parli algú (no s'accepten els silencis i fins i tot hi ha fórmules per a trencar-los, com "Ha passat un àngel"; ni les subconverses)
Principi de brevetat	S'ha d'escurçar el missatge per no cansar l'interlocutor. De vegades, fins i tot escurçant la tira fònica: déu (adéu), re (res)...
Principi d'expressivitat	S'han de dir les coses de manera que s'atregui l'atenció del receptor, es trenqui la rutina, per exemple, explicant acudits, anècdotes, utilitzant recursos retòrics
Principi de cortesia	Tractament de persona adequat (tu, vós, vostè), maneres de cridar l'atenció, peticions indirectes (et faria res...?) oferta d'opcions (podem fer això...o allò) ús del plural per implicar-nos amb l'interlocutor (potser que ens posem a treballar,no trobes?)
Principi d'ironia	Dir les coses desagradables de forma indirecta
Principi de burla	Mostrar solidaritat i proximitat a través dels insults amables: Hola, gran fill de...
Principi de Pollyanna	Parlar de temes agradables i evitar els desagradables (malalties, morts, diners, soledat, sexualitat...)
Els implícits o pressuposicions	Són informacions sobre el context, el coneixement del món, la situació, les coses no exterioritzades, que donem per suposades, allò que inferim, llegim entre línies...
Hi ha converses planificades	El tema i els torns de parla s'estableixen prèviament: debats, entrevistes, taules rodones interrogatoris, examen oral, classe acadèmica, guions de televisió,ràdio i cinema, diàlegs teatrals, diàleg filosòfic ( conversa que no ha existit mai, freqüent en la filosofia clàssica i interessant pel que fa a la retòrica).
Hi ha converses espontànies	Conversa quotidiana, diàleg telefònic, xat per Internet , assemblea laboral o d'estudiants, tertúlia radiofònica...

Si les vulnerem, rebrem queixes dels interlocutors: això passa si parlem massa o callem massa, si diem mentides, si canviem de tema inesperadament i de forma no pertinent, si som ambigus...

També podem dir que els diàlegs consisteixen en interaccions entre els interlocutors,amb quatre tipus de seqüències que corresponen al seu desenvolupament:

• Intercanvis d'obertura: expressions de contacte pròpies dels rituals socials(salutacions, interpel.lacions, crides d'atenció..."dispensi!, escolta... què, la feina?, vaja...ep!, capullo!")
• Intercanvis d'orientació temàtica: un interlocutor llança un tema de conversa que pot ser poc o molt desenvolupat pels altres interlocutors ("I,per cert... a propòsit...parlant d'una altra cosa...")
• Intercanvis de desenvolupament: els interlocutors centren o desenvolupen un o diversos temes en sèries ("anem al gra...anem per feina... la qüestió és la següent... el que passa és que...")
• Intercanvis de tancament: expressions de conclusió i comiat que permeten tancar la conversa sense violentar els interlocutors. ("ja en tornarem a parlar, a reveure, el temps ho dirà, records, es fa tard, no et molesto més...")

  A més, les estructures dels intercanvis solen ser:

  1. Pregunta-resposta
  2. Informació-ampliació
  3. Argument-contraargument
  4. Opinió-confirmació
  5. Narració-comentari
  6. Exposició-petició d'aclariment

   

• Els recursos prosòdics (volum de la veu, canvis de velocitat, pauses, caiguda o ascens de la corba melòdica, sons de dubte...) i gestuals (moviment de les mans, mirades que estableixen el torn de parla, canvis de postures corporals, posició del cos assegut o dempeus, expressió de la cara...) reforcen l'orientació de cada intervenció. Si el diàleg és escrit, els guions han de marcar l'ordre de cada intervenció i la puntuació ha de procurar reflectir els aspectes prosòdics. Si és un diàleg teatral, les acotacions introdueixen elements prosòdics, gestuals i de context comunicatiu.

• Llegiu el següent text:

3. Ara, responeu, sobre el text anterior:

• Quines regles de la conversa vulnera el diàleg entre els germans Marx i la Srta. Dimple?
• Assenyala on hi ha els intercanvis d'obertura, els d'orientació temàtica, els de desenvolupament d'un tema (per cert, quants temes surten?) i els de tancament, dient de quina línia a quina línia van.
• Mira si pots posar un exemple de cadascuna de les estructures d'intercanvi:
  • Pregunta-resposta
  • Informació-ampliació
  • Argument-contraargument
  • Opinió-confirmació
  • Narració-comentari
  • Exposició-petició d'aclariment
• Com s'han marcat els recursos prosòdics, en el text?
• Podem sobreentendre algun recurs gestual, relacionat amb el diàleg?
• D'on prové la comicitat del text? Podríem dir que és un diàleg absurd? En què és basa? (Et dono una pista: la interpretació literal de les frases...)

Pel que fa a la llengua, la conversa o el diàleg tenen elements propis i estructures molt determinades:

FÒNICS	LÈXICS	MORFOSINTÀCTICS	PROSÒDICS i GESTUALS	RETÒRICS
Onomatopeies : crec, glup, brrrrr	Tics lingüístics o mots paràsits: "Ni una ànima, tu. Òndia, tu"	Desordre sintàctic: "Segur que dormia, el porter"	Gran riquesa d'entonacions	Metàfores col.loquials: fer una cara nova, estomacar-se
Ús d'exclamacions i interjeccions: ui, ep, ei, ah....	Ús d'eufemismes: anar alegre (per borratxo)	Anacoluts i ruptures del missatge: I quan va arribar la Montse...ah! no sé si la coneixes...Doncs la Montse diu: "Òndia, nena..."	Frases inacabades:"Una quietud..."	Exageracions: deixarem la pell a la feina, devorava el dinar
Caiguda de vocals àtones: t(a)ronja	El.lisió de part dels mots: "Nava cap a casa"	Ús de diminutius i augmentatius: petitó, miquetona, cabronàs, Xavi, Cesc, Cris...	Supressió d'elements de la frase: "Però jo, res"	Comparacions: menja com un lladre Sentits figurats: fer l'ànec (morir-se),
Reducció dels diftongs: llenga, aiga, vurem	Ús de mots incorrectes "Vinga contemplar el dallò dels avisos"	Repetició de conjuncions: "I toco el timbre i ve el porter i jo dic..."	Interrogatius al final de la frase, oi? eh? o què? No?	Trencament de rutines: Què farem? Mala cara quan morirem!
Afegitons: col.legit, anou, mart (mar)	Vulgarismes i mots de l'argot, ús de malnoms o sobrenoms: aixís,apendre,dugues, pipa per pistola, En Perot...	Connectors sintàctics escassos (no hi ha coordinació ni subordinació) i molta juxtaposició.	Allargament de síl.labes: Vaaaaaaa, vineeeeee	Pleonasmes: pujar a dalt, sortir a fora..
Inversió de sons: gavinet, radere	Vocabulari limitat i ús de termes genèrics: cosa, fer, dir, gent, problema, maco...	Analogies nominals i verbals incorrectes: prous, llapissos, bastanta, bledo,truju,coneixo, tindre, poguer	Emblemes:gestos que substitueixen frases (fer la botifarra, banyut)	Altres retòriques: Ben ensenyat, amb aquestes orelles volaria!
Alteracions: cumenió, vegilar, juriol,bora nit	Renecs i disfemismes (eufemismes vexatoris): terrat per cap, melons per pits,bústia per boca...	No hi ha combinacions de dos pronoms febles i tot es redueix a LI - ELS HI	Ús d'il.lustradors: gestos que acompanyen la parla (moviment del cap, de les mans, etc.)	Frases fetes, locucions, refranys: tocar el dos,

 

Llegeix aquest text, que és una transcripció d'un fragment d'entrevista a un crític de teatre , feta a Ràdio 4 de Barcelona, el febrer de 1982. Les barres indiquen pauses i les dobles barres, pauses més llargues. Les paraules en cursiva i negreta estan pronunciades així:

1	eee/jo personalment quan faig la crítica al diari /eee una mica intento donar primer
2	una primera impresió sense entrar massa a fons en el muntatge o en l'espectacle //
3	i ho faig aixins perquè penso que el lector habitual del diari arriba un moment que
4	sap més o menys per on vaig jo/ vull dir sap una mica què penso/ aquesta persona
5	li agrada més o menys aquest tipu de teatre o pensa /jo què sé/ que el vodebil /
6	bueno/ és una cosa menor o no/ o li agrada més aquest grup o aquella companyia//
7	si quan fas les quaranta o cinquanta primeres ratlles/doncs/dónes una mica les
8	pistes /d'alguna manera almenys/penso/que dónes aquesta primera impresió /
9	bueno que aquest espectacle va per'qui o va per'llà// això és lo que idealment
10	intento fer//

4. Ara busca , en el text de dalt, quines característiques del quadre dels elements propis de les converses (quadre groc de dalt) hi ha presents. Per exemple:

• Un tic lingüístic: eee...eee