Que de totes maneres , havia de fer veure que me l'estimava, perquè en Quimet estaria

content de mi si la seva mare em tenia apreci.

[...] Tenia els cabells com un bosc, plantats damunt el cap rodonet. Lluents com xarol.

Se'ls pentinava a cop de pinta i a cada cop de pinta se'ls allisava amb l'altra mà. Quan no

tenia pinta se'ls pentinava amb els dits de les mans ben oberts, de pressa, de pressa, com si

una mà empaités l'altra. Si no se'ls pentinava, li queia un ble damunt del front, que tenia

ample i una mica baix . Les celles eren espesses, negres com els cabells, damunt d'uns ulls

menuts i lluents de ratolí. Les vores dels ulls sempre les tenia humides, com una mica

untades, i li feia molt bonic. El nas no era ni massa ample ni massa estret, ni tirant amunt,

que no m'hauria agradat gens. Les galtes eren plenes, rosades a l'estiu, vermelles a l'hivern ,

amb una orella a banda i banda una mica desenganxada de la part de dalt. I els llavis

els tenia sempre encesos i eren grossets; el de baix sortit enfora. Quan parlava o reia,

se li veia la cadeneta de les dents, ben posades a cada forat de la geniva. Tenia el coll

sense nervis. I al nas, que com he dit no era ni massa ample ni massa estret, hi tenia,

a cada forat, un enreixadet de pèls per aturar el fred i les polsegueres. Només, darrera

de les cames, més aviat primes, les venes se li inflaven com serps. Tot el cos era llarg

i rodó on calia. La post del pit alta, les anques estretes. El peu llarg i prim amb la

volta una mica aplanada i si caminava descalç picava de talons. Era bastant ben fet [...]

La seva testa era la ideal d'un apòstol: gran frontalera, cerclet de cabells grisos entorn d'una calba natural; ulls negres que es mouen amb pesantor i guaiten sovint cap a l'infinit; barba d'anacoreta; i, finalment, una cara d'una lletjor inefable, una cara eixuta i colorida, tota sécs, relleixos i balmes, en la qual no esclata mai la rialla.

Joaquim Ruyra. Entre flames

A mesura que hom avança, els flancs deles muntanyes s'eleven, sense perdre la forma de perfil llarg i dolç que tenen; aquests flancs són coberts de vinyes i oliveres; és un paisatge de somni, recòndit, lluminós, extàtic, adormit en el brunzinar de les abelles.

Josep Pla. Contraban

Corley era fill d'un inspector de policia [...] Actualment estava desvagat. Quan hi havia alguna feina vacant sempre hi havia algun amic a punt de donar-li la mala notícia. Sovint se'l veia passejant amb policies de paisà, parlant amb delit. Sabia les interioritats de totes les situacions i li agradava dir l'última paraula. Parlava sense escoltar el que deien els seus interlocutors.

James Joyce. Dublinesos

Alçada: 1 metre 74. Acceptant la classificació de Retzius, el meu crani tendeix notòriament a la braquicefàlia. Sóc un cap curt i afegiré que sóc un cap gros. El meu cap està abundantment poblat de cabells [...].

No tinc pas un front espaiós, enorme,fugitiu, suggeridor (hipotètic) d'una poderosa intel.ligència, segons els tòpics de la novel.lística. [...] D'aquest front, tot baixant, se'n desprèn un nas que en altres temps fou molt correcte, finament dibuixat de cartílags. La forma del nas me la vaig, però, destruir jo mateix , en una població de la costa de llevant on anàvem a estiuejar, un any per la festa major, jugant a l'arbre de la cucanya.

Josep Pla. El quadern gris

A deu metres de distància hi havia un trípode prim coronat per un cos esfèric no gaire més gran que una pilota de futbol. Disposats al voltant d'aquest cos es podien observar tres grans ulls, desproveïts d'expressió, que semblaven abraçar 360 graus de visió. Darrere, hi duia penjant tres menes de corretges o fuets molt prims. Aquest estrany ésser no arribava a tenir l'alçada d'un home i semblava massa fràgil per resultar perillós, però això no els disculpava la negligència que havia permès a l'intrús d'acostar-se sense notar-ho ningú. El seu aspecte feia pensar a Norton en una aranya de tres potes, o un pregadéu, i es va preguntar com podia resoldre el problema -mai no intentat per cap ésser a la Terra- de la locomoció amb tres potes.

Arthur C. Clarke. Cita amb Rama

Si parlo dels teus ulls em fan ressò

cadiretes de boga i un ponent de colom.

Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

Si parlo dels teus llavis em fan ressò

profundíssimes coves i ritmes de peresa.

Els teus llavis, tan pròxims com la nit.

Si parlo dels teus cabells em fan ressò

platges desconegudes i quietuds d'església.

Els teus cabells, com l'escuma del vent.

Si parlo de les teves mans em fan ressò

melicotons suavíssims i olor de roba antiga.

Les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos,

el teu cos que he estimat,

només em fa ressò la meva veu,

i llavors tanco avarament els ulls

i em dic, per a mi sol, el secret dels camins

que he seguit lentament a través del teu cos

tan càlid com la llum,

tan dens com el silenci.

La Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes i Meandre de Flix, amb una superficie de 204 ha., és un espai fluvial que conserva una bona mostra de vegetació aigüalosa i de ribera. Comprèn d'una banda, l'espai natural de Sebes, situat al marge esquerre del riu Ebre, aigües amunt de l'embassament de Flix, on s'ha format un dels canyissars més extensos de Catalunya i on es conserva un bosc de ribera gairebé intacte i que creix amb el seu màxim esplendor a les illes fluvials.

L'espai declarat Reserva Natural de Fauna Salvatge inclou aquesta zona d'aiguamolls, les illes fluvials i una franja de protecció de 60 metres de riu al seu voltant.

La zona del meandre s'estén al llarg dels gairebé 5 quilòmetres d'aquest estrangulat revol que forma l'Ebre. La part declarada reserva inclou una antiga illa fluvial situada sota el Castell de Flix i bona part dels marges i tram del riu. A causa de la regulació del cabal, funciona la major part de l'any gairebé com un meandre abandonat, amb poca fondària d'aigua i poc cabal circulant.

http://www.reservanaturalsebes.org/Entrada/Historia/Descripcio/Descripcio.htm