|
àmbits
|
trets
lingüístics
|
CATALÀ
OCCIDENTAL
|
CATALÀ
ORIENTAL
|
||||
|
Nord-Occidental
|
Valencià
|
Central
|
Rossellonès
|
Balear
|
Alguerès
|
||
|
FONÈTI-CA
DE VOCALS
|
Vocalisme
tònic amb set vocals (a, i, u, e/o obertes i tancades)
|
SÍ
|
SÍ
|
SÍ
|
NO (no té obertes-tancades) |
NO (Té la neutra tònica) |
SÍ
|
|
Vocalisme
àton amb tres vocals (neutra, i/u)
|
NO (afegeix e/o tancades) |
NO (afegeix e/o tancades) |
SÍ
|
SÍ
|
SÍ
(afegint [o] en algun cas)
|
NO (no tenen neutra i fan [a] ) |
|
|
Canvis
de vocals
|
La e inicial sona a: astel Algunes e àtones es tanquen en i: ginoll La a final àtona sona e oberta: terre La o inicial es diftonga: auliva La e àtona inicial + s/n es pronuncia a: antendre |
Les e/o són més obertes que als altres dialectes La e àtona inicial + s/n es pronuncia a: antendre |
O
àtona passa a u: c[u]lom
|
O tancada passa a u: Canigú e àtona passa a i davant palatal: Russillú |
O àtona sona o (excepte a Menorcai Eivissa) |
O
àtona passa a u: c[u]lom
|
|
|
Canvis d'accentuació
|
Verbs en -re,
mantenen accent clàssic: creïa, caïa (Imp. Ind.)
|
Mots esdrúixols
esdevenen plans: musica
|
|||||
|
Diftongs
|
QUA-GUA fa CO-GO aigo |
QUA-GUA fa CO-GO aigo |
ai apareix sense
evolucionar (maití)
|
||||
|
Elisions
de vocals
|
|
|
|
La neutra cau davant r: rim (raïm) i cau també en els finals en -ia: famili |
La neutra cau
també en els finals en -ia: famili
|
|
|
|
FONÈTI-CA
DE CONSO-NANTS
|
Iodització
( LL es pronuncia I)
|
|
|
SÍ
|
SÍ
(però
a pocs llocs)
|
SÍ (i de vegades desapareix la i : fulla-fuia-fua |
|
|
Diferència
entre b oclusiva i v labiodental
|
NO
|
SÍ
|
NO
|
|
SÍ
|
SÍ
|
|
|
Pronúncia
de les -r finals
|
NO
|
SÍ
|
NO (amb excepcions:mar, cor...) |
SÍ Es reforcen amb -t: ort, purt |
NO
|
NO
als pol.lisílabs
però es reforça als monosíl.labs (ort)
|
|
|
Metàtesi
de la r
|
La
r sovint canvia de lloc: drinte 'dintre',
|
||||||
|
Emmudiment
de sons oclusius finals: camp, alt, tomb
|
SÍ
|
NO (sonen
sempre)
|
SÍ
|
|
NO
(sonen sempre )
|
NO
(sonen
sempre )
|
|
|
Pronúncia
de la i del dígraf ix: "caixa"
|
SÍ
|
sí
|
NO
|
SÍ Desapareix la x en posició final: pei, |
|
|
|
|
Elisió
de la -d- epentètica
|
|
|
NO
|
SÍ.
venre, tinre
|
|
|
|
|
-D- intervocàlica
|
Desapareix: cremà
|
||||||
|
-S- intervocàlica
|
|
|
|
|
cau: camia (camisa)
|
|
|
|
Assimilacions
consonàntiques
|
|
|
|
|
SÍ:
dissatte
|
|
|
|
Dígrafs
LL-NY
|
Esdevenen L i N respectivament:an
(any), bel (bell)
|
||||||
|
Grup TL
|
batle, espatla
|
||||||
|
D i L
intervocàliques
|
|
|
|
|
|
Passen a -r-:
cara (cada)
|
|
|
R+ consonant
|
|
|
|
|
|
Passa a l:
gelmà
|
|
|
X-G inicial
, intervocàlica o darrera consonant
|
|
S'africa txicot, pudjar, |
|
|
|
|
|
|
MORFO-LOGIA
|
Plural
dels noms
|
Mantenen
-n- etimològica: hòmens, jòvens
|
|
perden la n:
homes, joves
|
perden -n-
etimològica: destís, raós
|
|
Mantenen -n-
etimològica: hòmens, jòvens
|
|
Gènere
del nom
|
|
|
|
Canvia:el pols,
el sang, la fred
|
|
|
|
|
Articles
|
Lo,Los,La,Les
|
El,La,Els,Les
|
El,La,Els,Les (salat a la zona de la Costa Brava) |
El,
Lo conviuen
|
Es,Sa,Ets,
Ses, So, Sos (però
El,La en certs casos)
|
Lo,Los,La,Les
|
|
|
Articles
personals
|
No
s'usen
|
No
s'usen
|
En/El,
La
|
En/El,
La
|
En
i Na
|
No
s'usen
|
|
|
Demostratius
|
Aquest,aquell
|
Este,Eixe,Aquell
|
Aquest,
aquell
|
|
|
|
|
|
Possessius
|
Meua,
teua, seua
|
Meua,Teua,Seua
|
Meva,
teva..
|
Llur, llures La teu (femení) |
|
meu/mia, tou/tua,sou/sua, nostro/a, vostro/a, d'ell/a |
|
|
Numerals
|
Uit, dèsset,diuit,
dèneu, vuitanta
|
Afrancesats: quatrevints (80) |
|||||
|
Pronoms
febles
|
|
formes
plenes. me, te, sefavant verb
|
formes
reforçades davant verb: em pentinaré
|
Davant
infinitiu: te dir
|
formes plenes:
mos han duit
|
|
|
|
Combinacions
pronoms febles
|
|
CI+CD:li'l
preste , lila, li'ls, li'n
|
CI+CD : te
la deixo
|
|
CD+CI:la te
prest
|
|
|
|
Present
Indicatiu
|
jo canto [o] o bé cante |
jo cante (2a i 3a conj. sense desinència : jo perd, jo dorm |
jo
canto [u]
|
jo
canti
|
Jo cant i desinències antigues en 1a i 2a plurals: cantam, cantau |
jo
cant
|
|
|
Imperfet
Indicatiu
|
Cau la -v- / -i-: treballae fee 1a conj: cantaia, cantaies |
verbs
acabats en -re fan formescom creïa, ria (reia)
|
jo cantava,
jo tenia
|
desinència
en -i: jo baixavi
|
|
Conjugats
amb -v- feva, teniva, dieva
|
|
|
Pretèrit
perfet
|
perifràstic
|
Simple
|
perifràstic
|
|
|
|
|
|
Subjuntius
|
|
-ara-era- ira:
cantara, volguera, servira
|
cantés,
volgués, servís
|
|
Desinències
antigues:cantàs, cantassis
|
|
|
|
Verb
SER
|
|
|
|
Usat com a
auxiliar: sun arribat
|
1.p.s.Present Ind. : som . Usat com a auxiliar: som anat |
|
|
|
Increment
incoatiu
|
-ix:
partix
|
-ix:
partix
|
-eix: parteix
|
|
|
|
|
|
Altres
formes verbals
|
|
|
|
Molts
participis en -it i molts infinitius plans (cúller)
|
Arcaiques: duim,fuit,deim
|
|
|
|
Frases interrogatives
|
|
|
|
|
|
participi davant
verb: fet l'has?
|
|
|
Frases negatives
|
|
|
|
Només
amb PAS: Veig pas ningú
|
|
|
|
| LÈXIC |
Lèxic propi
|
apegar, corder,
entrepusar, espill, moixó, melic,selló
|
a poqueta nit,
colp, creïlla, llauraor, llavar, roí, safanòria,vesprà
|
sorra, escombra, nen,noi, llombrígol |
mels de la
cara (pòmuls), nugues (nous), oliu (olivera), pallago (noi)
|
doblers, horabaixa,
al.lot/a, moix, capell, nin/a
|
|
|
Influència
d'altres llengües
|
|
arabismes,
mossarabismes i castellanismes
|
|
occitanismes
i gal.licismes, castellanismes
|
anglicismes
al menorquí, arabismes a la toponímia
|
sardismes,
italianismes, castellanismes
|
|
|
Arcaismes
|
|
|
|
ca, cercar,
eixir, oir, quelcom
|
|
froment, gonella,
lllong
|
|
|
Diminutius
|
|
xicoteta, Vicentet
|
|
|
|
|
|