|
LA COMUNICACIÓ
ESPECIALITZADA |
| 1 |
La ciència
tracta d'explicar la realitat i es proposa comprendre alguna cosa
sobre un fet determinat. És una |
| 2 |
operació
científica explicar la llei de la gravitació o interpretar
els processos històrics. La tècnica tracta
d'actuar |
| 3 |
sobre
la realitat, aplicant les conclusions a què arriba la ciència.
El seu propòsit és modificar la realitat. Són
ope- |
| 4 |
racions tècniques muntar
un rellotge o desenvolupar un programa d'ordinador.
|
| |
 llei
de la gravetat |
 rellotge |
|
| 5 |
Els
llenguatges d'especialitat |
| 6 |
Els
llenguatges d'especialitat són el conjunt d'usos lingüístics
propis de la comunicació cientIficotècnica: els |
| 7 |
especialistes d'una
determinada disciplina parlen amb un vocabulari i unes expressions
que els són pròpies. Es |
| 8 |
caracteritzen pels
elements següents: |
| 9 |
- La funció lingüística bàsica que
s'empra és la informativa o referencial
|
| 10 |
- Els emissors són sempre especialistes que han rebut
formació específica (en medicina, arquitectura,
etc.)
|
|
11
|
- Els receptors, en canvi, poden ser altres especialistes (comunicació
científica), aprenents d'un tema (ense-
|
| 12 |
nyament) o el públic en general (divulgació
científica, amb un vocabulari menys precís però
més clar i
|
| 13 |
vehiculada a través dels mitjans d'ampli abast
(premsa, ràdio, televisió, CD-rom, vídeos,
Internet, etc)
|
| 14 |
- El canal usat pot ser oral o escrit, però predomina
l'escrit.
|
| 15 |
- El to i estil acostuma a ser formal , tant si és tracta
d'un ús oral (una conferència) com escrit (l'article).
|
| 16 |
- La temàtica sempre és especialitzada i requereix
uns coneixements específics.
|
| 17 |
- Els models textuals utilitzats varien segons els propòsits
i les situacions: textos narratius, descriptius,
|
| 18 |
argumentatius i sobretot
explicatius.
|
| 19 |
Diferències
entre llenguatges d'especialitat i llengua estàndard |
| 20 |
La llengua comuna
o estàndard transmet un coneixement del món adquirit
per l'experiència, però no té un ús
inequívoc. |
| 21 |
Els llenguatges
d'especialitat, en canvi, mostren tres grans tendències que
els permeten distingir-se de l'estàndard: |
| 22 |
-Tendència a la
universalitat, sigui quin sigui el marc espacial o temporal.
La comunicació científicotècnica in-
|
| 23 |
ternacional és molt
activa (congressos,revistes, traduccions, mobilitat d'especialistes,
etc.). En la llengua, això
|
| 24 |
es manifesta per l'abundància
de manlleus (quark,cash-flow, walkman) o internacionalismes
(microscopi, mi-
|
| 25 |
croscopio,microscope)
|
| 26 |
-Tendència a l'objectivitat,rebutjant
la informació parcial o connotativa. Hi manquen els recursos
|
| 27 |
expressius
o retòrics, l'humor i els sentits figurats, i el jo se
substitueix per formes impersonals.
|
| 28 |
-Tendència a la
precisió, a la correspondència estricta entre
formes i significats. Inclouen moltes definicions
|
| 29 |
de conceptes i freqüents
classificacions i taxonomies dels objectes analitzats. També
poden contenitr altres
|
| 30 |
codis artificials o formals,
com els símbols de la lògica i el càlcul,
els llenguatges informàtics, les fórmules, etc.
|
| 31 |
així com recursos visuals:
taules, il.lustracions, fotografies, etc.
|
| |
|
| 32 |
La
terminologia |
| 33 |
La terminologia
és el conjunt d'unitats lèxiques o termes que constitueixen
el vocabulari propi d'un llenguatge d'especialitat |
| 34 |
(per exemple ,
la terminologia de la química, del dret, de la paleontologia,
etc.) . Els termes es caracteritzen |
| 35 |
per la precisió,
l'objectivitat i la universalitat. Són precisos perquè
no poden substituir-se per altres termes, ja que això |
| 36 |
provocaria confusió
(no es pot usar un mot com cosa, per exemple). Són
objectius per evitar recursos de la llengua comuna |
| 37 |
tals com el diminutiu
(no podem usar un terme com neuroneta, p.ex.). I són
internacionals, perquè empren lèxic provinent |
| 38 |
de manlleus (com
quark) o internacionalismes (com biologia) |
| 39 |
Els nous descobriments
i teories causen inevitablement l'aparició de nous termes,
o canvis de significat, o el desús perquè |
| 40 |
queden
obsolets els objectes, idees a les quals donaven nom: abans es considerava
l'àtom la partícula mínima de la matèria,
|
| 41 |
fins que ha aparegut
el quark. |
| 42 |
La formació
dels termes dels llenguatges d'especialitat pot partir d'una paraula
de la llengua comunica que adquireix un nou |
| 43 |
significat
(el ratolí de l'ordinador), o de mots llatins per
a les nomenclatures (Laurus nobilis per al llorer) o
de sigles |
| 44 |
originals que
han acabat convertint-se en una paraula simple (SIDA). Heus
aquí altres exemples: |
| |
|
MECANISMES
DE FORMACIÓ DE TERMES
|
|
Procés
de formació
|
Llengua
comuna
|
Terminologia
|
|
Derivació
per prefixació
|
despintar
|
hipogàstric
|
|
Deriació
per sufixació
|
capseta
|
paleomagnetisme
|
|
Composició
|
eixugamans
|
faringoscòpia
|
|
Sintagmació
|
mocador
de farcell
|
àcid
acètic
|
|
Manlleus
|
futbol
|
quark
|
 quark
|
