eufonia
Tota la mar, ben endins, ben endins, té un cor ombrívol, ombrívol. El peixarrot menja els peixos mesquins; és un engany la dolçor dels dofins i la sirena de càntic planyívol. Tota la mar, ben endins, ben endins, té un cor ombrívol, ombrívol. JOSEP CARNER
Tota la mar, ben endins, ben endins,
té un cor ombrívol, ombrívol.
El peixarrot menja els peixos mesquins;
és un engany la dolçor dels dofins
i la sirena de càntic planyívol.
JOSEP CARNER
La repetició de sons i paraules dóna música al poema.
Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se'n van de pressa. GABRIEL FERRATER.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa.
GABRIEL FERRATER.
La repetició de l'adjectiu i el seu antítesi final donen eufonia als versos.