1. La majoria de textos narratius responen a una estructura tancada, que parteix d'una situació inicial (plantejament) , que avança en un procés que constitueix el seu nus, i acaba en una situació final o resolució. El plantejament pot ser complir un desig, assolir una meta, descobrir un enigma, tenir èxit en una seducció, destapar un secret, evitar una desgràcia...i totes aquestes possibilitats ens presenten els personatges i el marc espacial o temporal. A partir d'aquí s'esdevenen una sèrie d'accions ordenades temporalment i lògicament que només cerquen resoldre la situació inicial. El desenllaç pot ser positiu(si s'ha resolt) o negatiu (si no). Algunes narracions, a més, contenen "la moralitat"de la història, que li confereix un sentit general (no només els contes infantils o les faules, sinó també novel.les, reportatges periodístics, etc.)

Tot seguit et presento una notícia que té dues de les tres parts principals d'una narració. Acaba-la, inventant-te la tercera part.

Una balena de 20 metres neda perduda a la costa càntabra Santander. Una balena de 20 metres de longitud i unes 60 tones de pes neda desorientada des de dimecres passat davant de la platja d'Oyambre, a uns quatre quilòmetres de Comillas (Cantàbria). Aquest cetaci és similar al que va quedar encallat fa dos mesos a la platja d'Oriñón. No se li han vist ferides ni deixa restes de sang a l'aigua. És possible que arribés a la costa a causa del fort temporal. El Periódico (11-1-98)

 

2. La crònica és un tipus de narració on l'emissor té un coneixement directe dels fets narrats i sol respectar l'ordre cronològic dels fets. Normalment adopta un punt de vista objectiu sobre els fets, a diferència de les memòries o autobiografia, on l'autor és subjectiu. Les cròniques històriques pretenen fixar certs esdeveniments en la memòria col.lectiva , però a diferència dels annals o els dietaris no exposen un esquema rígid de calendari, sinó el de plantejament-nus-desenllaç. Les cròniques periodístiques solen reproduir els esdeveniments socials presenciats pel periodista: reunions polítiques, inicis de campanyes publicitàries, inauguracions d'exposicions, estrenes de pel.lícules, esdeveniments esportius... El reportatge és una crònica periodística acompanyada de fotografies o imatges en moviment.

Llegeix aquesta crònica i assenyala en quines línies apareix l'opinió del periodista:

1	El Lleida es llueix davant el Sevilla
2	El Lleida va començar ahir la segona volta amb una convincent victòria
3	davant del Sevilla (3-0) que confirma que el seu objectiu ja no és la
4	permanència, sinó aconseguir un lloc a la part noble de la classificació.
5	El Lleida tenia ganes de venjar-se del Sevilla. Volia oblidar amb un triomf
6	d'impacte el 5-1 del partit d'anada. Després d'un inici vacil.lant, el conjunt
7	català va desplegar un joc net, on les combinacions al primer toc apa-
8	reixien amb freqüència [...]
9	Mentre el Sevilla assistia al domini local sense donar cap mostra d'am-
10	bició, l'equip de Juande continuava una pacient tasca de persecució
11	implacable, esperant l'arribada del gol. Òscar, d'un mil.limètric llança-
12	ment de falta, va avançar el seu equip (minut 32).
13	Després del descans, els jugadors del Sevilla van buscar amb impacièn-
14	cia l'empat. Però el Lleida en va saber treure profit per tornar a marcar.
15	Setvalls, a passada d'Escoda, va resoldre amb el cap fred al minut 60,
16	i un altre cop Òscar, a la sortida d'un córner, va rubricar el millor triomf
17	del Lleida al Camp d'Esports.
	Marc Anglada . El Periódico (11-1-98)

 

3. També hi ha poemes narratius, com ara els poemes èpics d'un poble (El Canigó, de Verdaguer, per exemple),o els romanços. Fixa't en aquest romanç tradicional de Mallorca, que conté tota una història, amb inici, nus i desenllaç, i que fins i tot acaba amb una moral.

Després marca en quines estrofes parla el narrador i en quines cada personatge.

	DON FRANCISCO
1	Bona nit, prenda estimada,
	Fins demà vespre no torn,
	Jo me'n vaig a la caçada,
	Sopa i colga't de jorn.
	***
2	Ella sopa i se colga,
	fa allò que son marit diu.
	Quan va ser dins la cambreta
	a les portes sent:obriu!
	***
3	Quien es que toca a la puerta
	que no me deixa dormir?
	Aixeca't que som Don Francisco
	que te vengo a divertir.
	***
4	Ara aviso a mis criadas
	para que te vengan a abrir.
	Jo no vullo a tus criadas
	sino que te vullo a ti.
	***
5	Aquí baix han mort un home,
	no sé si és lo teu marit.
	Millor,millor, Don Francisco,
	així més prest n'haurem sortit.
	***
6	Davalla amb camisa blanca
	i sabateta xoquí
	mentre que obria la porta
	ell li apaga el candelí.
	***
7	Don Francisco, Don Francisco,
	vós no ho solíeu fer així.
	Ella torna a prendre escala
	i ell darrera la seguí.
	***
8	Com dins lo blanc llit se colguen
	Don Francisco fa un sospir.
	Don Francisco, Don Francisco
	¿de què sospirau així?
	***
9	Senyora, estava pensant
	son marit si ens deu sentir.
	No hagueu ànsia, Don Francisco,
	és nou llegos lluny d'aquí.
	***
10	Abans de la matinada
	Don Francisco fa un sospir.
	Don Francisco, Don Francisco,
	¿de què sospirau així?
	***
11	Senyora, estava pensant
	quants infants teniu de mi.
	Jo en tenc tres de Don Francisco
	i dos del meu bon marit.
	***
12	Senyora, estava pensant
	son marit si és aquí dins.
	Mal li rougiun els ossos
	i la vista els escorpins.
	***
13	No digueu mal senyoreta,
	no digueu mal del marit,
	que pensant tenir-lo fora
	potser el teniu dins el llit.
	***
14	Com comença a trencar el dia
	Don Francisco fa un sospir.
	Don Francisco,Don Francisco,
	¿de què sospirau així?
	***
15	Senyora, estava pensant
	de fer-vos un bon vestit,
	una vestidura blanca
	amb collaret carmesí.
	***
16	L'agafà per la mà blanca
	i se l'emmena al jardí.
	Mon marit no em matis ara,
	tres paraules dixam dir:
	***
17	Fadrines, viudes, casades,
	preniu exemple de mi,
	tenint lo marit a fora
	no vos aixequeu a obrir,
	***
18	perquè jo m'hi he aixecada,
	per això tenc de morir
	i amb la punta de l'espasa
	ma vida acaba aquí.

4. Les narracions de vegades apareixen en textos expositius. Llegeix el següent i després respon les preguntes de sota:

LA REPRESSIÓ DELS VENÇUTS La repressió, sobretot la dels anys quaranta, tindrà un caràcter d'exemplaritat i de penalització, i per això les autoritats empraran sovint el discurs cristià sobre la necessitat d'expurgar, de pagar, els "crims" comesos; perquè hom presentarà els represaliats com a criminals, com a delinqüents, i no pas com a adversaris polítics. Es volia així desprestigiar el conjunt dels vençuts, independentment de si estaven o no implicats en els assassinats comesos entre 1936 i 1939. La persecució dels rojos-separatistas era presentada com una necessitat social, un problema de salut pública. I és per això que, des del primer moment, les autoritats franquistes van cercar suports, complicitats i col.laboracions per exercir la repressió. S'incitarà a la delació, a la denúncia : ningú podia restar neutral, o s'estava amb Franco o contra Franco, no hi havia lloc per als indiferents. I així una autèntica onada de denúncies va tenir lloc, sobretot els anys 1939 i 1940, com a resultat de la incitació al "deure cívic" de la delació. El mateix coronel Ungría, cap del Servei de Seguretat de l'estat, declarà a Barcelona el 26 de febrer de 1939 que "la delación policíaca subirà al prestigio de aviso patriótico". Tot responia a la voluntat política d'implicar directament o indirectament el màxim de catalans en la repressió: els uns perquè es beneficiarien de les depuracions i postergacions, els altres perquè així satisfarien la seva aspiració de revenja del que havia passat a la guerra,i encara uns altres perquè farien mèrits "patriòtics" tot cercant que les autoritats s'oblidessin dels seus antecedents polítics. A Terrassa, per exemple, sols durant l'any 1939 es presentaren 2.807 denúncies polítiques contra persones. Foren tantes i tan inventades les denúncies rebudes per les autoritats que la mateixa Jefatura Provincial de Falange de Barcelona es va veure obligada a adreçar una ordre als seus militants advertint que qui fes denúncies falses seria durament sancionat. Borja de Riquer i Joan B. Culla. El franquisme i al transició democràtica

• Explica el significat dels mots o les frases subratllats en blau del text.
• Fes dos camps semàntics amb les paraules relacionades amb el concepte de pecat i càstig del cristianisme i amb el concepte d'adversaris polítics del franquisme. Per què Franco i el franquisme va usar el discurs cristià contra els republicans, que havien perdut la guerra civil?
• Podries assenyalar les parts del text, tenint en compte que, bàsicament, és expositiu, i dins l'exposició es fa una narració d'uns fets?