La relació entre Verne i Catalunya existeix a través del seu coneixement de persones i paisatges. Per exemple:
ELS ARAGÓ
Sembla que l'estil de Jaume Aragó va servir a Verne, diu Herbert Lottman (1998),per a escriure els seus viatges extraordinaris. Jaume Aragó (Estagell 1790-París 1855) era explorador i autor de relats de viatges, obres de divulgació i de teatre i va publicar una Promenade autour du monde, que té fins i tot versió teatral . Verne va conèixer Aragó la primavera de 1851 a París. Llavors, Aragó tenia 60 anys, s'havia quedat cec i va prendre afecte per Verne: li va presentar gent, el va ajudar a trobar mobles pel pis que havia llogat i fins i tot volien escriure junts una obra de teatre.
Un germà de Jaume Aragó, Francesc (Estagell 1786-París 1853) era un astrònom i físic reconegut. Als vint anys ja el van enviar a mesurar l'arc meridià de París, que havia quedat interromput a Castelló i de 1806 a 1808 va recórrer el País Valencià. La invasió napoleònica el va sorprendre a Mallorca i el van empresonar, per considerar-lo un espia francès, al castell de Bellver. Més endavant va fugir i també va ser a Palamós i Roses . A la novel.la de Verne Hèctor Servadac (1877), apareix la costa catalana, les Balears i Francesc Aragó: el pas d'un cometa arrabassa de la Terra fragments d'Algèria, Tunísia, Sardenya, Gibraltar, Ceuta i Formentera. Quan els protagonistes pensen que encara són a la terra i que un cataclisme ha destruït l'entorn del Mediterrani, cerquen inútilment a la costa Barcelona, el cap de Creus, Portvedres, la desembocadura del Tec, els aiguamolls de Salses i les Balears, on només troben un penyal de Formentera. Allà hi ha el savi astrònom que els informa de la veritat, Palmirano Roseta. I en totes les seves explicacions s'invoca l'autoritat de Francesc Aragó: "segons Aragó", "Aragó calcula", "Aragó responia", "Aragó afegeix" i fins i tot hi ha citacions textuals seves.
LES BALEARS
A la novel.la Clovis Dardentor (1896) dos capítols passen a Mallorca i per a fer-los, Verne es documenta en un llibre del'arxiduc Lluís Salvador . En un dels capítols visiten el castell de Bellver, on torna a sortir Francesc Aragó i el mesurament del meridià fins a Formentera i l'empresonament del científic al castell. Tant en Clovis com els altres personatges principals són rossellonesos, de Perpinyà, però Verne no diu pas que parlin català, només el "francès del Migdia".
ELS CARRERS JULI VERNE
Les nostres poblacions més importants tenen un carrer "Juli Verne". Fins i tot les pel.lícules L'illa misteriosa i El far de la fi del món, dels anys 60 i 70,van agafar paisatges de la Costa Brava com a escenaris.
LES EDICIONS A CATALUNYA
Les novel.les de Verne s'editen ja en castellà, el 1866: De la Tierra a la Luna. També es fan paròdies de teatre sobre les seves obres, ja al. s. XIX , com De Sant Pol al Polo Nord, 1872, i la sarsuela De la Terra al Sol, 1879, o la gatada Quinze dies a la Lluna, 1885 aprox. , la qual cosa demostra que ja era molt conegut. Les grans revistes no publiquen mai res sobre ell: ni La Renaixença, ni Lo Gay Saber, ni L'Avenç. Fins i tot a principis del s. XX, Eugeni d'Ors se'n burla d'ell al principi, però poc després ja se'l considera un clàssic juvenil: Carles Soldevila afirma que es va aficionar a llegir amb L'Illa misteriosa.
Les primeres traduccions al català apareixen als anys 20, a l' Ed. Mentora, que fa La volta al món en 80 dies (1926) i L'illa misteriosa (1927) i Verne ja impacta Pere Calders (que fa el conte "La meva estada al centre de la terra" dins El primer arlequí).
Però és en Josep M. Folch i Torres on hi ha l'empremta més clara de Verne. La seva novel.la El gegant dels aires (1911) se situa al Transvaal, en plena guerra anglobòer, i en ella, en Jordi, un brillant enginyer català, descobreix el secret del moviment continu i construeix un aparell volador a motor, el gegant dels aires. La germana del Jordi es veu implicada en la guerra com a infermera i acaba presonera dels anglesos. El Jordi viatja allà per rescatar-la i acabarà anant del continent africà a una illa desconeguda prop del pol Sud i d'aquí a Ceilan, per acabar de tornada a Anglaterra, com a presoners de guerra. El final del conflicte bèl.lic els allibera i tornen sans i estalvis a Barcelona.
El catalanisme de l'autor es manifesta en dos personatges afins als bòers, lluitant contra la dominació anglesa, connotada de forma negativa a tot el llibre. Científicament, el llibre és fluix: el gegant vola pel contacte de dos metalls, un encara desconegut per als savis, i això produeix una força sense necessitat de benzina ni gas ni carbó. I quan el gegant és destruït, els protagonistes el substitueixen per l'esquelet d'un ocell antediluvià.
Els altres llibres són dos volums: La família del capità Delmar (1913-14) i Els fills del capità Delmar al Pol clarament imitadors de Els fills del capità Grant. Els herois són Xavier, company i amic del capità Delmar, i els dos fills d'aquest, Lluís i Maria Rosa, que cerquen el pare del Xavier, que ha naufragat a l'oceà. Evidentment, l'expedició no arriba al Pol Nord, però descobreixen una nova illa, batejada com a Illa dels Catalans.
I per últim tenim L'extraordinària expedició d'en Jep Ganàpia (1922), que ja és una paròdia dels llibres de Verne, perquè l'heroi no és gens heroic, fa l'aventura per ambició econòmica, i pretén trobar els jaciments d'or de l'Índia, sense coneixements científics, ni geogràfics, ni de navegació,. La seva missió acaba en un fracàs rotund. També presenta un seguit d'artefactes inútils, i un científic boig (Mr. Tompson), obsessionat a aconseguir que els homes no hagin de fer res i suprimir tota activitat humana gràcies a l'electricitat.
Als anys 40 i 50 s'edita molt la novel.la de Verne , però en castellà per culpa del franquisme. El 1958 torna al català, dins la col.lecció Sant Jordi de Miquel Arimany. Als anys 60, són Selecta i Bruguera qui l'editen. A partir de l'entrada del català a l'escola, l'edició d'obres de Verne es dispara, i arriba fins a uns 30 títols, acompanyats d'estudis i propostes didàctiques. I el 2003, l'ONCE publica Dos anys de vacances en braïlle en català per primer cop.