FOU, REALMENT, JULI VERNE , UN INVENTOR, UN ANTICIPADOR, UN ESCRIPTOR DE CIÈNCIA-FICCIÓ?

Contestarem amb les seves pròpies paraules, en una entrevista:

"Quan n'he parlat als meus escrits com a coses reals, ja estaven mig inventades. Simplement he fet ficció d'allò que posteriorment havia de convertir-se en un fet, i el meu objectiu no era profetitzar, sinó difondre el coneixement [...] Cada fet geogràfic i científic contingut en qualsevol dels meus llibres ha estat examinat amb gran cura, i és rigorosament exacte".

Ell va fabular sobre instruments de navegació que ara són realitat, sobre viatges impossibles que ara es veuen per la televisió, sobre invents que ja s'han inventat. Avui no ens meravella gairebé res, però al s. XIX, el món esclatava d'invents, descobriments, i viatges a noves zones geogràfiques del planeta. Verne actua com el nen innocent que veu coses noves i ho vol explicar a tothom, no com l'adult experimentat que ja no se sorprèn perquè coneix les possibilitats de la ciència i la tècnica, que és el que fem nosaltres.

Poques coses falten per fer, del qjue ell va escriure: encara no hem arribat al centre de la terra, per exemple.

Analitzem al detall les seves suposades invencions:

ELS VIATGES INTERPLANETARIS EN LA NAU COLUMBIAD

El 1856 fou publicada una novel·la que anticipà detalls del que cent tretze anys després seria la primera missió espacial en arribar a la Lluna. La forma i fins i tot les dimensions de la càpsula espacial, el lloc de llançament, el país que hauria de aconseguir el triomf i el que seria el seu competidor més directe: Rússia; la manca de gravetat, les trajectòries que seguiria l'artefacte y la seva òrbita al voltant de la lluna, el sistema de correcció de trajectòria, i també la forma i lloc de tornada: la novel·lesca narració acaba anat a parar en un lloc situat a quatre quilometres del que ho feu la primera tripulació en realitzar una òrbita lunar, l'Apolo VIII. La novel·la, De la Terra a la Lluna. L'autor, Jules VERNE.

El viatge interplanetari havia estat de moda durant la Il.lustració. Jonathan Swift havia escrit Els viatges de Gulliver, i també sortia com a tema en els contes de Voltaire , de Dumas o d'E. A. Poe. Verne crea, doncs, una realitat científica, si no real, almenys versemblant . Per exemple, descriu bé la falta de pes a la lluna, i el fet de fer servir coets per canviar d'òrbita a la càpsula. Però s'equivoca en el canó que llança el coet: té 300 m. de longitud i cent tones d'un detonanat anomenat piroxil. Això dels canons li agrada: en L'eix de la Terra té un altre canó per corregir la inclinació de l'eix i acabar amb els climes extrems (equador i pols), cosa impossible. El canó per anar a la lluna és una iniciativa dels membres del Gun Club, una associació que agrupa antics artillers nord- americans ociosos després d'acabada la Guerra de Secessió i que veuen en aquesta empresa l'ocasió de retornar a l'enyorada activitat armamentística.

El sistema de muntatge del canó és molt fantàstic: per forjar-lo es necessiten seixanta mil tones de ferro fos que s'aboquen en un motlle d'argila i sorra mitjançant mil dos-cents forns que actuen simultàniament. Després d'allisat i polit el canó està llest. Només resta carregar-lo. La càrrega està constituïda per 400.000 lliures de cotó fulminant (181.400 quilos).La càrrega es farà detonar mitjançant l'electricitat produïda per una pila. El projectil que s'ha d'engegar a la Lluna és d'alumini i de forma cilindrico-cònica. És buit en el seu interior per poder transportar els astronautes. Està proveït de quatre ulls de bou lenticulars que a manera de lluernes permeten la il·luminació de l'interior. Les dimensions són de 9 peus de diàmetre exterior i 12 d'alçada. A la base hi existeixen potents ressorts continguts en tubs d'acer que han d'amortir la caiguda de l'obús damunt el sòl lunar.

Com a amortidor de l'impacte, té tres capes d'aigua separades per envans de fusta. Les parets interiors són entapissades de cuir per fer-les més toves. Arran de les parets hi ha divans circulars. Diversos recipients contenen queviures i aigua. També hi ha uns dipòsits que emmagatzemen gas per tal de fer funcionar la il·luminació i la calefacció. La renovació de l'aire està assegurada pel mètode Reiset i Regnault: l'oxigen és proveït pel clorat de potassi escalfat a 400 graus Farenheit i el diòxid de carboni és absorbit per la potassa càustica.

El Columbiad reeixirà en la seva missió d'enviar un projectil tripulat a la Lluna, però aquest no aconseguirà "allunitzar". Un meteor el desvia del seu rumb i fa que orbiti al voltant del satèl·lit. La força d'un nou meteor fa que emprengui el viatge de retorn. Finalment arriba a l'oceà Pacífic amb els seus ocupants sans i estalvis.

L'Albatros és fruit de la imaginació de Jules Verne, però sabem que s'inspirà en l'helicòpter en miniatura que havien construït Pouton d'Amécourt i Le Landelle. L'escriptor va descriure aquesta maqueta en el número de desembre de 1863 de la revista Le Musée des Familles.

EL VAIXELL VOLADOR O HELICÒPTER

Apareix a Robur el conqueridor.
És una aeronau concebuda per l'enginyer Robur i construïda en el seu refugi, l'illa X. I dins del seu buc es troben els mecanismes que produeixen l'energia motriu i magatzems de munició, queviures i aigua. Sobre la coberta hi trobem tres bastiments per al personal i per a la maquinària. El bastiment de proa és destinat a la cuina, allotjament de la tripulació, i maquinària de la propulsió cap endavant. En el bastiment central hi trobem la maquinària de les hèlixs de suspensió. En el bastiment de popa hi trobem la cabina de Robur, un menjador, les instal·lacions del timó i la maquinària de propulsió cap enrere. Una sèrie de ressorts amortidors situats sota el buc asseguren la suavitat dels aterratges. Damunt la coberta s'alcen trenta-set eixos verticals: quinze a banda i banda de la nau i els set restants, més elevats, en la part central. Cadascun d'aquests eixos porta dues hèlixs de tres radis, d'un diàmetre mitja, que asseguren la suspensió de l'enginy. Cada eix té un moviment independent dels altres. A més, els eixos giren, de dos en dos, de forma inversa per assegurar que la nau no faci un moviment giratori. Davant i darrera dues hèlixs de quatre radis, de gran diàmetre, i col·locades en eixos horitzontals i movent-se en sentits diferents, provoquen la propulsió.
Les hèlixs estan fetes d'una mena de fibra gelatinosa, flexible i resistent alhora. (Vet aquí una anticipació dels nostres plàstics).
La força motriu és produïda per l'energia elèctrica, generada per unes potents bateries. La nau pot assolir una velocitat de dos-cents quilòmetres per hora i una alçada de quatre mil metres.

 

L'ESPANT (VEHICLE TOT TERRENY)

Apareix a l'obra Amo del món. És un aparell de transport inventat per l'enginyer Robur, i construït a l'illa X.
L'Espant pot navegar per terra, per sobre i per sota de l'aigua i pels aires. L'enginy té estructura fusiforme, amb la part davantera més aguda que la posterior.La carcassa, construïda en alumini, reposa damunt quatre rodes de seixanta-sis centímetres de diàmetre i proveïdes d'uns pneumàtics gruixuts. Els radis d'aquestes rodes s'eixamplen en forma de paletes per tal d'accelerar la marxa dins l'aigua. Les ales de l'enginy, situades als seus flancs, es despleguen en el moment del vol per tot seguit batre com les d'un ocell. Dues turbines Parson (turbines de vapor), col·locades a cada costat de la quilla, asseguren la propulsió en el medi aquàtic.
La màquina és capaç d'assolir els dos-cents seixanta quilòmetres per hora. Al mar és capaç de superar els vaixells de guerra més ràpids.

L'Espant i el seu amo acabaran la seva existència de forma tràgica. Un llamp venjador els farà precipitar al mar que esdevindrà la seva tomba.

EL VIATGE SUBMARÍ

L'invent més important que s'atribueix a Verne és el del submarí. Però resulta que el 1770 ja hi havia 14 patents de submarins només a Anglaterra i el submarí de Narcís Monturiol també és anterior a les 20.000 llegües de viatge submarí , del 1859. El prototipus que més el devia influir era el de Hallelt , que va fer submergir al Sena el 1858 i que es deia Nautilus, com el de la novel.la.

Les peces que componen el Nautilus van ser encomanades sota nom fals a diverses fàbriques d'arreu del globus. El mateix Nemo, ajudat dels seus homes, les va ensamblar en els tallers d'un illot desert. El Nautilus és ".... un cilindre allargassat amb extrems cònics. S'assembla a la forma d'un cigar...". Longitud: 70 metres; amplada màxima: 8 metres; volum i desplaçament (completament submergit): 1500 metres cúbics.
Està format per dues carcasses d'acer, l'una interior i l'altra exterior, unides per bigues de ferro en forma de T. A la proa està proveït d'un esperó acerat. La sala del timó té unes finestres de vidre lleugerament corbades a la part superior. Un projector elèctric permet il·luminar el fons marí fins a una distància de mitja milla. A la superfície la nau només emergeix una desena part del seu volum. La nau disposa de dipòsits suplementaris que, en omplir-se d'aigua, permeten atènyer profunditats considerables. També hi ha unes potents bombes que són capaces d'evacuar l'aigua d'aquests dipòsits quan es vol ascendir o sortir a la superfície.

Uns elements Bunsen, de gran potència, són els responsables de generar l'electricitat amb què funciona la nau. El Nautilus pot assolir una velocitat màxima de cent cinquanta milles per hora. Per evolucionar horitzontalment es disposa d'un timó clàssic, per ascendir o baixar es disposa de dos plans inclinats adosats al centre de la nau, a l'alçada de la línia de flotació.
Interiorment, el submarí està format per: un menjador; una biblioteca (12.000 volums!); una sala de deu metres -amb un piano-orgue- que és, de fet, un veritable museu ple de pintures, escultures i col·leccions d'objectes rars; la cambra del capità (molt austera); dues cambres més; la dependència on s'allotja la tripulació; una cuina (que funciona amb electricitat), una cambra de bany; la sala de màquines i un dipòsit on s'emmagatzema aire amb unes bombes (aire que és usat en les immersions de llarga durada).

Mobilis in mobile (mòbil en l'element immòbil) és la divisa del Nautilus. El seu pavelló és totalment negre i amb una N daurada al bell mig. Aquest meravellós vehicle servirà de presó temporal per al professor Aronnax i els seus dos companys. Se'l creurà desaparegut en el remolí de Maelströn. Tanmateix, continuarà navegant per sota dels mars dels cinc oceans, fins que Nemo, solitari i fatigat, l'ancori a la caverna de l'illa Lincoln. Barrat el pas per una esllavissada de roques, el submergible no podrà abandonar aquest amagatall i esdevindrà la tomba de Nemo, que morirà poc abans que un cataclisme acabi per fer desaparèixer definitivament l'illa.

L'ESCAFANDRE AUTÒNOM

L'escafandre autònom que usa Nemo tampoc és original i el mateix personatge cita els autors: B. Rouquayrol (que l'inventà per treballar en mines) i A. Denayrouze, (que el va adaptar a l'aigua).

LA TELEVISIÓ

La més estrafolària de les seves anticipacions és la televisió: un personatge de El Castell dels Càrpats utilitza un conjunt d'espills per a reproduir la imatge tridimensional d'una cantant d'òpera ja desapareguda. Aquí sí que està imaginant, i no surt ben bé una televisió, perquè la imatge, evidentment, no es mou.

EL METRO I ELS TRENS D'ALTA VELOCITAT

Hi ha una novel.la insòlita, París al s. XX, que el seu editor Hetzel no li va deixar publicar i que presenta una ciutat en el 1960, amb carrers il.luminats per l'electricitat i mitjans de transport que circulen per terra i sota terra, usant aire comprimit com a combustible. En un conte posterior, presenta la ciutat d'Amiens en el futur, amb uns trens ultraràpids, amb passarel.les entre vagó i vagó , on no fan falta advocats perquè no hi ha plets i on a les escoles només s'ensenya matemàtiques i ciència.

ELS GRANS TRANSATLÀNTICS

El 1859 Verne visitava les drassanes de Glasgow on es construïa el Great Eastern, un vaixell de 20.000 tones de pes, destinat a dur 4000 viatgers, que va fracassar en aquest objectiu i va acabar essent destinat a transportar les 6000 tones de cable submarí que uniria les illes Britàniques amb Amèrica del Nord via telegràfica. Ja no es necessitarien setmanes per comunicar Europa i Amèrica: ja era qüestió de minuts. I Verne es va imaginar aquest vaixell ple de gent a Una ciutat flotant

EL VICTÒRIA

És l'aerostat utilitzat pels viatgers de Cinc setmanes en globus. Concebut pel doctor Samuel Fergusson , està inflat amb gas hidrogen, que és catorze vegades i mitja més lleuger que l'aire. La forma de l'enginy era com la d'una pera.

Fergusson va construir dos globus de grandària desigual i els va ficar l'un dins de l'altre. Una vàlvula s'obria d'un globus a l'altre i permetia, en cas de necessitat, de fer-los comunicar entre ells. Així, si calia deixar anar gas per baixar, es deixaria escapar primerament el del globus gran; si calia buidar-lo tot sencer, el petit quedaria encara inflat. Llavors seria fàcil desfer-se de l'embolcall exterior, com d'un pes sobrer. A més a més, en el cas d'un accident, d'una esquinçada al globus exterior, l'altre tenia l'avantatge de ser preservat.

La barqueta, de forma circular i d'un diàmetre de quinze peus, va ser construïda amb vímet, reforçada amb una lleugera armadura de ferro i revestida a la part inferior de ressorts elàstics destinats a esmorteir els xocs.Els instruments eren dos baròmetres, dos termòmetres, dues brúixoles, un sextant, dos cronòmetres, un horitzó artificial i un altazimut per observar els objectes llunyans.
L'aerostat comptava amb tres àncores de ferro i una escala de seda.

LES SUPOSADES PREDICCIONS DE VERNE SÓN -I LES NOVEL.LES ON SURTEN-:

• Viatges de llarga distància amb globus (Cinc setmanes amb globus, Robur el conqueridor, Hèctor Servadac)
• Ús de canons de llarg abast (Els cinc-cents milions de la Begum)
• Recerca de tresors submarins (Vint mil llègües de viatge submarí)
• Helicòpter (Robur el conqueridor)
• Viatges de les expedicions Apol·lo que van portar l'home a la Lluna el 1969 (de la Terra a la Lluna, Al voltant de la Lluna)
• Viatges interplanetaris (Hèctor Servadac)
• Viatges espacials (de la Terra a la Lluna, al voltant de la Lluna)
• Videoconferència (Al segle XXIX, El diari d'un periodista americà el 2889)
• Descobriment del Pol Nord (Aventures del capità Hatteras)
• Descobriment del Pol Sud (Vint mil llègües de viatge submarí)
• Descobriment de les fonts del Nil (Cinc setmanes amb globus)
• Ús de dispositius elèctrics (Vint mil llègües de viatge submarí, L'illa a hèlix, Robur el conqueridor, Mathias Sandorf i Amo del món)
• Ús de tancs (La casa a vapor)
• Ús de l'escafandre (Vint mil llègües de viatge submarí)
• Màquines de vol aerodinàmic (Amo del món)
• Utilització de satèl·lits artificials (Els cinc-cents milions de la Begum)
• La baula perduda entre l'home i els micos (Poble aeri)
• Fertilització de la Terra al voltant dels pols (Les aventures del capità Hatteras i El secret de Maston)
• Vida d'Adolf Hitler (Els cinc-cents milions de la Begum)
  

"Tot el que una persona pot imaginar, altres ho faran realitat" va dir un cop, quan era interrogat sobre l'excés de fantasia que traspuaven les seves obres.Verne va dir que la cosa amb què disfrutava més era "la lectura de qualsevol ressenya sobre un nou descobriment o experiment en els mons de la Ciència, l'Astronomia, la Metereologia o la Fisiologia".

Verne va morir el 1905, l'any que Einstein publicava aquella sèrie d'articles sobre física que obrien un món que ni Verne s'hagués atrevit a somiar, com el dels viatges en el temps.

Oi que aquestes màquines són molt interessants? Doncs estudiem una mica més aquests invents. En aquestes webs trobaràs la història, simplificada, de la creació de l'avió , el submarí i la televisió . Després d' entrar-hi, digues si són veritables o falses aquestes afirmacions:

• L'inventor de la transmissió d'imatges via ondes electromagnètiques és l'italià Abbe Caselli. Així doncs, se'l considera el pare de la televisió.
• Sembla que el primer submarí és del s. XVI, i se'l va inventar un oficial francès, Guillem Bourne, fet de fusta i cuir. No va arribar mai a submergir-se.
• El primer artefacte volador va ser un globus enorme inventat pels germans Montgolfant.
• El 1928 es van fer les primeres transmissions televisives experimentals entre Londres i Madrid.
• El primer submarí que es va submergir, al riu Tàmesis, ho va fer el 1620 i era invenció de Cornelio de Drebel. Va baixar 5 metres.
• El primer globus que no depenia de l'acció del vent, sinó que es podia dirigir a motor va ser un invent alemany anomenat zeppelin.
• El 30 de setembre de 1929, la BBC (canal de TV anglès) comença a transmetre imatges i un any més tard, ja transmet àudio i vídeo.
• El govern anglès es va oblidar del submarí ben aviat, fins que al s. XVIII es va veure que podia ser usat per a la guerra i un munt de gent el va patentar com a seu (fins a 25 persones!)
• El color, a la pantalla del televisor, arriba el 1930.
• El 17 de desembre de 1903, els germans Wright van aixecar el primer avió a motor.
• El 1801 Robert Fulton s'inventa el submarí tal com el coneixem avui, amb tancs que s'omplen d'aigua per a baixar, amb la forma ovoidal i allargada, i amb la finalitat de ser un instrument bèl.lic.
• La gran evolució dels avions es va produir a la segona guerra mundial, amb finalitat bèl.lica , perquè va ser quan es van inventar els avions a reacció.
• Avui dia els submarins funcionen amb motors dièsel i electricitat. No n'hi ha cap que funcioni amb energia atòmica.
• El Concorde, un dels avions més ràpids, continua navegant pels cels actualment.