EL GRECO

L'enterrament del senyor d'Orgaz

LOCALITZACIÓ
· títol
· autor
· cronologia
· situació
· tècnica
· suport
· mesures

ELEMENTS FORMALS
· dibuix
· color
· llum
· composició
· perspectiva
· ritme
 

ICONOGRAFIA

INTERPRETACIÓ
· funció
· causalitat
· comitent

ACTIVITATS
· textos
· exercicis

EL DETALL

DOCUMENTACIÓ
· bibliografia

 L'enterrament del senyor d'Orgaz
 Doménikos Theotokópoulos, El Greco
 1586-1588
 església de Santo Tomé (Toledo)
 oli
 tela
 480 x 360 cm. acabat en mig punt a la part superior.

El quadre s'organitza en dues zones ben diferenciades: 
 · l'enterrament (inferior). En primer pla el pintor situa el cadàver del comte (centre), a punt de ser dipositat en el sepulcre per sant Agustí (cap) i sant Tomàs (peus). A la dreta se situen els oficiants: el rector de Santo Tomé, vestit amb la capa pluvial,  aguanta el llibre de la litúrgia amb l'esquerra; el sagristà, vestit amb roquet blanc, és l'únic que, d'esquenes a l'espectador, i mira al cel; l'acòlit, que agunata una preciosa creu processional de plata.. A l'esquerra, un frare agustí, en actitud meditant i un nen vestit de negre,  que assenyala el comte a l'espectador. Darrere, emmarcats en un fons negre i neutre, assisteixen a la cerimonia els nobles toledans, de dol rigorós, i d'altres frares. 
 · la glòria (superior). Presideix la cort celestial Crist entronitzat, vestit amb un sudari blanc que taca mig cos i voltat d'àngels. A la part esquerra, destaquen les figures de la Verge i sant Pere i, en segon pla, tres personatges de l'Antic Testament: David amb l'arpa, Moisès amb les taules i Noè amb l'arca. A la part dreta,  sant Joan Baptista  destaca pel seu tamany; darrera, una cort de sants, apòstols (sant Tomàs amb l'escaire) i màrtirs, entre els quals s'identifica el retrat del rei Felip II. Entre la terra i el cel, destaca la figura de l'àngel que introdueix l'ànima del comte per l'única obertura dels núvols. 
 

D'extraordinària bellesa compositiva, el quadre explicita la grandesa del miracle, esdevingut durant l'enterrament del comte. El fet sobrenatural no sorprèn els assistents que, absorts, intercanvien mirades i gestos de comprensió. Destaquen amb força les figures de sant Tomàs i sant Agustí,aguantant el cadàver del comte, que vesteix una armadura de reflexos metàl·lics enlluernadors i també el volum que ocupa la figura del sagristà, en primer pla. 
 El quadre rep la llum focalitzada de sis torxes que porten els nobles i el nen. Només aquesta llum trenca l'obscuritat de l'escena. A la glòria, El Greco s'allibera de les servituds terrenals per recrear de manera molt personal un Judici particular del 'ànima del comte, amb un joc de colors, de llums i de proporcions que aconsegueix efectes de profunditat i de dinamisme. 

Representació al·legòrica del funeral del noble Gonzalo Ruiz, notari major de Castella i comte de la vila d'Orgaz (Toledo), mort l'any 1312. L'escena s'inspira en una llegenda toledana segons la qual, el cadàver del comte va ser dipositat en el sepulcre per Sant Agustí i per Sant Esteve, en reconeixement de la generositat que aquest noble havia demostrat en vida vers l'ordre dels agustins i l'església de Sant Esteve.
El miracle té lloc davant de l'atenta mirada dels nobles toledans i dels frares agustins. Oficien la cerimònia el capellà de Sant Tomé i el sagristà, que observa l'arribada al cel de l'ànima del comte.

D'innegable funció religiosa i propagandística, el quadre se situa en l'ambient d'intens fervor religiós viscut durant la Contrareforma.  Amb tot, l'encàrrec del quadre, fet pel rector de la parròquia de Santo Tomé, Andrés Nuñez de Madrid, pretenia revifar la llegenda medieval del miracle i recordar als veïns d'Orgaz la servitud que tenien amb el patró de l'església, per haver disposat el comte que la festa del sant se celebrés amb les ofrenes de la vila d'Orgaz.  Sembla que els veïns havien deixat de pagar el tribut en diner i en espècie l'any 1568 i que el rector havia interposat un plet que, finalment, va guanyar.   L'obra va ser encarregada pel rector a El Greco, segons un contracte signat el 18 de març de 1586. El 23 d'octubre de 1584 havia obtingut autorització eclesiàstica, segons les normes establertes pel recent Concili de Trento.

"Des de dalt de l'arc fins a baix; i tot s'ha de pintar en tela, fins a l'epitafi que hi ha a la paret, i la resta al fresc; i s'hi ha de pintar una processó amb el sacerdot i els altres clergues fent els oficis per enterrar don Gonzalo Ruiz de Toledo, senyor de la vila d'Orgaz, i com baixen sant Agustí i sant Esteve a enterrar el cos d'aquest cavaller, l'un agafant-li el cap i l'altre els peus, i el posen a la sepultura, i simulant molta gent al voltant que s'ho mira i, a sobre de tot això, un cel obert de glòria".

Fragment d'una escriptura on es recull l'encarrec del comitent al pintor.