MANSART
|
El Palau de Versalles |
|
|
LOCALITZACIÓ
ELEMENTS FORMALS
INTERPRETACIÓ
ACTIVITATS EL DETALL
DOCUMENTACIÓ
|
L'edifici, de pedra blanca, consta d'un cos central, en forma d'U escalonada (eix vertical), i de dues ales que prolonguen la façana per cada costat (eix longitudinal, de 580 m. de llargada). La façana s'estructura en forma de fris, amb una divisió horitzonal en tres pisos, coronats per una balaustrada correguda, decorada amb estàtues i escuts reials. El pis noble s'ordena en finestrals que presenten un intercal·lat amb columnes d'ordre gegant, que reforcen l'horitzontalitat de la façana. Mentre l'exterior presenta una certa sobrietat decorativa, a l'interior no es va escatimar en l'ornamentació de les estances principals. Les habitacions reials (Sala del tron, Galeria dels Miralls, estances del rei...) es troben situades en el cos principal de l'edifici, mentre l'ala esquerra es reserva per a les habitacions dels prínceps i l'ala dreta a l'administració reial. Destaca la Galeria dels Miralls, veritable joia de la teatralitat barroca, amb una disposició enfrontada de miralls i de finestrals, que reflecteixen, filtren i magnifiquen la llum del sol, veritable simbologia de la monarquia de Lluís XIV.
El Palau de Versalles va ser residència oficial dels reis de França durant el segle XVII. Construït com a expressió plàstica del poder absolut de Lluís XIV, el Rei Sol, ("L'Estat sóc jo", deia el rei) el palau va ser copiat arreu per les monarquies absolutes d'arreu d'Europa. El palau feia també les funcions de Cort i de seu dels serveis administratius de l'Estat (ala dreta). Al palau varen arribar a viure més de 15.000 nobles, obligats pel rei a traslladar-hi la seva residència. Les obres van iniciar-se el 1661, quan Lluís XIV va encarregar a l'arquitecte reial Louis Le VAU la remodelació d'un antic palauet aixecat en temps de Lluís XIII (1623). Les obres van ser continuades per Mansart, que va ser el responsable de la tercera ampliació (ales esquerra i dreta, Capella reial i Gran Triannó). El pintor Charles LEBRUN va ser l'encarregat de decorar les estances, amb un gust carregat i preciosista. André LE NÔTRE va rebre l'encàrrec d'envoltar el palau d'una escenografia de jardins, fonts i estancs de factura geomètrica, al més pur estil dels jardins barrocs francesos: teatrals, ordenats, oberts i il·limitats.. Versalles és un monument immens a l'egolatria i a una concepció de l'Estat i de la monarquia que en aquesta època va arribar a la seva màxima expressió.
La Galeria dels Miralls és, sens dubte, l'obra mestra de Versalles. Va ser construïda el 1678, aprofitant una antiga terrassa. Mesura 73 m. de llarg, 10'50 m. d'ample i 12'30 m. d'alt. La Galeria queda il·luminada per 17 grans finestrals que donen als jardins. En aquesta sala va firmar-se l'anomenat Tractat de Versalles que posava fi a la I Guerra Mundial.
|
