El fresc ocupa el frontal de l'altar major de la Capella Sixtina, on Miquel Àngel, anys abans, havia pintat la volta amb escenes de l'Antic Testament.

El mural, de grans dimensions, està presidit per la figura de Cirst Jutge, representat amb la mà dreta amenaçant els condemnats a l'Infern, que es precipiten per la banda dreta de la pintura.A l'esquerre, els morts ressusciten i ascendeixen a la Glòria com a premi per la virtut que van demostrar en la seva vida terrenal.

Miquel Àngel, en una interpretació molt lliure,  va prendre el tema (iconografia)  del llibre bíblic de l'Apocalipsi, últim dels que integren el Nou Testament, on es relata la celebració del Judici Final:

"Vaig veure després un gran setial blanc, amb aquell qui hi seia. Davant la seva faç fugiren la terra i el cel, i no se'n veié més rastre. Aleshores vaig veure com els morts, els grans i els petits, eren davant el setial, i uns llibres foren oberts. Fou obert també un altre llibre, que és el de la vida, i els mortss foren jutjatss per les coses escrites als llibres, segons les seves obres. El mar va donar els morts que tenia, la Mort i el seu Reialme van donar també els morts que tenien, i cadascú fou jutjat segons les seves obres. Finalment, la Mort i el seu Reialme foren precipitats a l'estany de foc. En això consisteix la segona mort, en l'estany de foc. Si algú no era trobat escrit al llibre de la vida, era precipitat a l'estany de foc."   (Ap. 20, 11-15).