Vocabulari bàsic de l’art  

 

La pintura


 

Una pintura és la creació d’una imatge sobre una superfície de dues dimensions.

Per a estudiar el vocabulari tècnic propi de la pintura ens referirem als conceptes següents:

 

3 els materials.

o PIGMENTS:  constitueixen el material  bàsic per a pintar; reben també el nom de color-matèria o colorants. Solen ser matèries colorants pulveritzades que es distingeixen pel seu origen:

mineral. plom, coure, zenc, òxid de ferro, mini, lapislàzuli.

vegetal. laca, índigue.

animal.

o AGLUTINANTS: substàncies adhesives que serveixen per lligar els pigments i donar-los una consistència pastosa apta per a ser emprats per pintar.  Se solen utilitzar coles vegetals i animals, ceres, goma aràbiga, gelatina, olis, gemes o clares d’ou...

 

3els suports.

Rep aquest nom la base que sosté la preparació i les capes de pintura. Les bases més freqüents són:

el mur, de pedra o de rajol.

la fusta.

la tela.

Menys corrents com a suport, però també emprats són:

el pergamí, en el cas de pintures aplicades com a miniatures de llibres.

taulers de cartró.

làmines de coure.

ivori.

 

Són el caràcter que adopta una pintura, segons l’objectiu per a la qual va ser realitzada. Podem distingir entre:

esbós: apunts de les taques de color per comprovar l’efecte del conjunt abans de ser realitzat com a definitiu. 

rèplica: repetició feta per un artista de la seva pròpia obra, amb lleugeres variants.

còpia: reproducció d’una obra original d’un artista a càrrec d’un altre artista, amb intenció d’estudi.

falsificació: reproducció imitadora d’una obra d’un artista a càrrec d’un altre artista, amb intenció fraudulenta.

 

3les tècniques.

Rep el nom de tècnica la forma com s’executa una obra pictòrica. La tècnica inclou el conjunt de components que formen la pintura, entre ells l’elecció del suport, la base, els aglutinants i els efectes que s’aconsegueixen.

Històricament s’han emprat en pintura moltes tècniques diferents, i cada època artística ha tingut predilecció per unes tècniques concretes o per altres. D’entre les més importants distingirem les següents:

o FRESC: és la més habitual en la pintura realitzada sobre mur. Consisteix a arrebossar primerament el mur amb una capa de calç i sorra barrejades. Com que solament es pot dibuixar i pintar mentre aquesta capa resta humida i fresca (d’aquí el seu nom) només es cobreix la part del mur que es pot realitzar en el decurs d’una jornada de treball. La pintura s’ha de fer de manera ràpida, abans no s’assequi el suport, la qual cosa, a més de no poder-se corregir, comporta un cert treball de taller en equip, per preveure els possibles inconvenients que puguin aparèixer durant la intervenció.

El treball consisteix en aplicar un color clar de base i, tot seguit, a dibuixar-hi amb traços negres les línies principals de l’obra mitjançant una sinòpia, és a dir, un disseny preparatori que es fixa sobre la calç humida. A continuació, en una segona fase, s’hi afegeixen els colors i es fan els acabats.

o TREMP: tècnica pictòrica que se solia emprar sobre suport de fusta. Consisteix a enguixar una taula polida de fusta. Un cop assecada la darrera capa, amb un punxó es procedia a fer el dibuix mitjançant unes quantes incisions sobre el guix. Finalment, s’omplien amb color els espais dibuixats. Els colors es dissolien en aigua temperada engrossida amb aglutinants oleaginosos com la llet, l’ou o la goma aràbiga (substància que es treu de l’acàcia). A diferència del fresc, aquesta pintura es podia retocar en sec.

o OLI: és la tècnica pictòria més coneguda, i es realitza tant sobre taula com sobre tela. Consisteix en una barreja de colors amb oli de llinosa o de nou. Tot i que era una tècnica coneguda des de l’antiguitat, els primers que la van utilitzar sistemàticament van ser els pintors anomenats flamencs, al segle XV.  Durant el mateix segle els venecians van inventar la tela com a suport de la pintura a l’oli.

o ALTRES TÈCNIQUES: les més conegudes que podríem esmentar són l’aquarel.la, les ceres, la tempera, el pastel, els acríl.lic...