3 els materials.

o FANG: el material en fang més usat al llarg de la història de l’arquitectura ha estat sens dubte el rajol, prisma rectangular de fang cuit en un forn.  La tècnica de l’obra del rajol s’anomena paleteria.  Els pobles antics també van utilitzar el tovot, massa de fang, de vegades barrejada amb palla, i  moldejada de la mateixa manera que el rajol però secada al sol.

o PEDRA: d’entre les nombroses tipologies de pedra usades per a la construcció d’edificis destaquem el granet, compacte i dur, format per quars, feldespat i mica, i la calissa, carbonat de calç, d’entre la que destaca pel seu luxe el marbre.

L’art de tallar la pedra s’anomena estereotomia.

o ALTRES MATERIALS: fusta, ferro, ciment, formigó, vidre, metacrilat...

3els elements arquitectònics.

Podem distingir entre:

o ELEMENTS DE SUPORT: els més importants són:

· MUR: és un suport continu que serveix per tancar un espai. L’espai format entre dos murs s’anomena crugia.  En el mur hem de considerar els elements següents:

- aparell: és la forma en què es troben disposats els materials a l’interior del mur.

- parament: són les superfícies exteriors del mur.

- morter: és la capa de material formada per ciment o calç, barrejat amb aigua i sorra (farciment).

Els murs es poden classificar de moltes maneres diferents:

* pel material poden ser de terra, de rajol o de pedra.

* per la forma poden ser irregulars (ciclopis, maçoneria  -pedres petites unides per fang o ciment-  i maçoneria per filades)  i regulars (carreus són les pedres tallades regularment, i poden ser disposades en isòdom -carreus d’una mateixa alçada- i pseudoisòdom -carreus de dues alçades diferents-; també poden ser disposades en encoixinat o de forma poligonal). El mur pot introduir també faixes.

El mur que està fet amb materials pobres pot ser recobert per altres materials i parlem d’enfoscat (primera capa de barreja -guix i mortir- ennegrida amb carbó), d’enlluït (segona capa més fina i blanquinosa) i esgrafiat (decoració que es forma amb vàries capes de barreja de diferent color, rascant les capes superiors per deixar al descobert alguna de les inferiors).

Hi ha parts del mur que poden enquadrar espais buits: els elements que sustenten reben el nom de muntants i la part sustentada dintell o llinda si és recta, i arc si és corba.

· ARC: per la seva importància arquitectònica tractarem l’arc com un element de suport amb característiques pròpies. Els elements de l’arc són els següents:

- dovelles: són peces, en forma de cunya, que formen l’arc.

- clau: és la dovella central de l’arc.

- salmeres: són les dovelles dels extrems de l’arc.

- imposta: és la motllura que surt sota el salmeri que remata el muntant.

- llum: amplada màxima de l’arc.

Les parts de l’arc són:

- intradós: cara còncava o interior de l’arc.

- extradós: cara convexa o exterior de l’arc.

D’arcs n’hi ha de moltes menes i poden classificar-se en funció de diferents conceptes. Així trobem:

* per la seva corbatura poden ser:

- d’un sol centre: hi ha l’arc de mig punt (forma semicircular), arc rebaixat (no arriba al semicercle), de ferradura (prolonga el semicercle) i peraltat (perllongació de l’arc de mitg punt mitjançant un segment recte fins a la línia d’impostes).

- de varis centres: hi ha l’arc apuntat (de dos centres), arc carpanell (de tres centres), arc conopial (de quatre centres,còncavi convexe) i el mixtilini (de varis centres, alternant corbes i rectes).

* per la funció que fan poden ser:

- arc former (arc paral.lel a l’eix d’una nau).

- arc toral (arc transversal a la nau i que sustenta la volta).

- arcbotant (arc que transmet les forces d’una coberta a un contrafort de forma tangencial).

· PILAR, PILASTRA, COLUMNA i CARIÀTIDE:  tots ells són elements de suport però que a diferència del mur no formen una continuïtat compacta sinó que permeten l’obertura d’espais buits per deixar passar la llum i l’aire.  Quan el suport té secció rectangular, quadrangular,cruciforme o poligonal parlem de pilar; en el cas que aquest pilar estigui disposat adossat al mur parlem de pilastra; si el suport té secció circular ens referim a la columna, segurament l’element de suport més conegut i usat; i finalment si el suport té forma figurativa parlem de cariàtide (en el cas de ser figura femenina) i d’atlant (en cas de ser figura masculina).

La columna consta de les següents parts:

- basa: pòdium sobre el que es recolza la columna.

- fust: part central de la columna, tronc.

- capitell: part superior de la columna: consta d’equí, àbac i collarí.

· MÈNSULA, CARTEL.LA i PERMÒDOL: la mènsula és una element arquitectònic de suport que sobresurt del pla vertical del mur i a la qual es transmet la càrrega que rep de la coberta. Té major vol que no  pas alçada.  Hom pot utilitzar-la també per a finalitat decorativa.  La cartel.la és una espècie de mènsula que té més alçada que vol, i serveix per sostenir un balcó…  El permòdol és un element que surt de la part inferior d’una cornisa i que dóna suport a una biga.

· CONTRAFORT: és un tros de mur, adossat en angle (generalment recte) a un altre mur, i que transmet directament la força o pressió lateral d’una coberta de volta fins al terra.

o ELEMENTS SUSTENTANTS O COBERTES: els més importants són:

· COBERTA ADINTELLADA: produeix només pressions verticals. Dóna lloc a l’arquitectura adintellada o arquitravada.  L’element fonamental d’aquesta coberta és l’entaulament.  Consta d’arquitrau, part inferior que es recolza directament sobre els capitells de les columnes; el fris o franja generalment decorada, que descansa sobre l’arquitrau; i la cornisa o motllura que surt de la vertical de l’edifici i que protegeix el fris.

· COBERTA DE VOLTA: és la coberta corba engendrada pel moviment o prolongació dels arcs. Produeix pressions laterals que exigeixen contraforts gruixuts.   Hi ha els tipus següents:

de canó, de canó seguit o de mig canó: formada pel moviment o prolongació d’un arc de mig punt sobre dos murs paral.lels. La forma de l’arc que genera la volta de canó fa que sigui rebaixat, apuntat o peraltat.

anular:  volta de canó o de mig canó que cobreix un espai circular o curvilini.

semiesfèrica: formada per un arc de mig punt girant sobre sí mateix.

de quart d’esfera, de quadrant o de forn: aquella equivalent a un quart d’esfera que cobreix generalment l’espai d’un absis semicircular.

per aresta: aquella generada pel creuament perpendicular de dues voltes de canó. Solament pot cobrir superfícies quadrades i és molt pesant, per la qual cosa requereix murs gruixuts i contraforts.

de  creueria o ogival: deriva de la volta d’aresta, encara que diferent ja que és originada per arcs apuntats i ofereix el doble avantatge de ser lleugera i flexible.

de llunetes: la de mig canó, travessada perpendicularment per una altra de més petita.

cimbori: torre de planta quadrada o octogonal, situada damunt el creuer d’una església.

cúpula: volta semiesfèric, generada per la rotació d’un arc.  Generalment cobreix un espai quadrangulkar o poligonal. En aquest cas la transició de quadrat al cercle es realitza a través de les trompes (petita volta semicònica, amb la part ampla cap a fora) i de les petxines (triangles esfèrics col·locats en els angles).   Les parts de la cúpula són: el tambor (mur cilíndric que serveix de base a la cúpula), la llanterna (coronament que proporciona la llum a l’interior) i la cúpula pròpiament dita.

o ELEMENTS DECORATIUS: LES MOTLLURES.  Desenvolupen un paper important en l’obra arquitectònica. Podem destacar els següents tipus:

· MOTLLURES CÒNVEXES: assenyalem com a més importants: el llistó o filet (de secció quadrada o rectangular), el toro o bocell (de secció semicircular).

· MOTLLURES CÒNCAVES: assenyalem  la mitja canya (de secció semicircular), l’escòcia (lleugerament prolongada per un dels seus costats) i el cavet (corresponent al quart de cercle).

· MOTLLURES CÒNCAVOCONVEXES: assenyalem la gola (unió de cavet i quart de bocell, predominant el cavet) i el taló (unió de cavet i quart de bocell, predominant el bocell).

· ARQUIVOLTES: conjunt de motllures, en forma d’arc. Se situen generalment sobre les portes i finestres.

  3 el conjunt de l’obra.

La visió global d’un edifici s’acostuma a representar en dibuixos, anomenats plànols.    Així podem distingir aquests plànols segons el que vulguin representar:

o PLANTA: és la representació d’un edifici vist des de dalt.

o SECCIÓ: és la representació d’un edifici, segons un tall imaginari, perpendicular al terra.  El tall pot ser:

· longitudinal: pla que talla la construcció pel llarg.

· transversal: pla que talla la construcció per l’ample.

o ALÇAT: és la representació de les façadnes de l’edifici sense cap deformació (visió frontal).

o PLA ISONOMÈTRIC: és una representació imaginària que combina la planta, les seccions longitudinal i transversal i part de la seva façana en perspectiva (seria com si el dibuixant veiés l’edifici penjat a l’aire des de baix.