EVOLUCIÓ I CANVI CULTURAL

Les cultures humanes són diverses, tant per el seu diferent ús i accés a les tecnologies, com per la necessitat d'adaptar-se al seu medi específic, que comporta una diferent manera d'enfocar les seves necessitats materials, psicològiques i espirituals. Tot i que la tecnologia comporta una creixent harmonització cultural (des del vestir al consum de música), cada civilització adapta les tecnologies i les formulacions simbòliques a les seves pròpies necessitats. L'adaptació al medi, que és un principi evolutiu propi de la selecció natural, es compleix també en la selecció cultural.

Com els éssers vius, també les eines i les tècniques passen per un procés d'adaptació i selecció: de la mateixa manera que s'extingeixen els animals no adaptats al medi, també ho fan les tecnologies i les màquines que no responen a les exigències del medi tecnològic. Si l'èxit reproductor és la mesura de l'èxit evolutiu d'una espècie, també una tecnologia es reprodueix en la mesura que és eficient a l'hora de satisfer les necessitats humanes.

L'evolució cultural té dues avantatges respecte a l'evolució biològica:

· És més ràpida (l'extensió planetària d'una tecnologia exitosa pot ser cosa de pocs anys).

· És orientada (no succeeix a l'atzar com l'evolució biològica que depèn de la "loteria genètica").

En canvi, la selecció cultural té l'inconvenient de ser reversible: ningú no garanteix que el nivell cultural d'una generació sigui assolit o continuat per una altra, en canvi l'assolit genèticament és irreversible.

Els estils de vida culturals evolucionen també com les tecnologies, per tal de satisfer les necessitats dels membres del grup. Però en l'àmbit cultural hom parla d'evolució lamarckiana, per remarcar que els canvis culturals que un individu o un grup realitza al llarg de la seva vida, es traspassen als seus descendents; si una societat fa un canvi cultural, la propera generació l'heretarà indefectiblement (en canvi, en l'evolució "darwiniana", els canvis fenotípics no afecten el genotipus).

L'evolució biològica té la seva continuïtat en l'evolució cultural. Així, el cervell de l'homo sapiens desenvolupà extraordinàriament el neocòrtex per tal de fer possible el llenguatge humà i la cohesió social, que només era possible a través del raonament.

El filòsof nord-americà R. Dawkins ha proposat el nom de "mems" (per semblança amb els "gens") per tal de referir-se a les unitats mínimes de transmissió cultural, apreses per "contagi cultural". Si el gen és la unitat d'informació biològica, el "mem" és la base de la transmissió conceptual (el mot vol evocar també paraules com "memòria" i "mímesi" -en grec: imitació). "Mems" poden ser coses tan diverses com una cançó, una idea, una tècnica, etc.; el mateix nom de "mem" és també un "mem". S'ha proposat també parlar de "instruccions culturals" (Cloak) o de "culturgens" (Lumsden i Wilson) per referir-se a aquest fet. Els mems viuen i es reprodueixen per selecció cultural. I fins i poden haver mems cancerosos (o perillosos per a la continuïtat de la vida: la castedat en els religiosos, o les idees xenòfobes són també mems).