FACTORS QUE HAN AJUDAT A L'EVOLUCIÓ HUMANA
L'evolució no és lineal.
Apareix com un conjunt d'intents (provatures) que fa la
natura per permetre una millor adaptació dels éssers
vius a l'ambient. D'aquestes provatures moltes
fracassen (perquè són excessivament complicades,
perquè només un petit nombre d'elements fan
l'adaptació...). En alguns casos hi ha espècies
que no han patit canvis durant milions d'anys i d'altres
que canvien molt de pressa (per exemple, les mosques fan
mutacions per adaptar-se als matamosques, DDT...). Al mateix
temps que hi ha evolució, lenta i imperceptible al
llarg de moltes generacions, hi ha també mutacions:
canvis sobtats i sovint imprevisibles. En el cas dels humans
hi ha una sèrie de factors que han ajudat a convertir-lo
en l'únic representant de l'estadi evolutiu psicosocial.
Aquestes característiques són fonamentalment
set:
1.- L'home té un ritme de
desenvolupament lent. Des del naixement fins a la maduresa
reproductiva hi ha un llarg període d'aprenentatge
que permet desenvolupar el pensament racional.
2.- La vida arbòria. Evolutivament
l'origen de l'home és la vida arbòria, pròpia
dels primats. Això va fer que l'home desenvolupés
la visió binocular perfecta, perquè es posava
dempeus a les branques dels arbres, i va ajudar també
a desenvolupar el cervell (molts animals tenen una visió
molt defectuosa: especialment els gossos)
3.- La gregarietat. L'home viu en
grups (és gregari). Això l'ha ajudat a desenvolupar
el pensament conceptual i el llenguatge.
4.- La varietat reproductiva. Tendeixen
a néixer aproximadament el mateix nombre de mascles
que de femelles humanes (amb una petita majoria estadística
d'homes, que viuen menys anys i per això hi ha més
dones que homes). Això fa possible una gran varietat
dels aparellaments i una gran riquesa genètica.
5.- La postmaduresa. Els éssers
humans sobreviuen generalment molt de temps després
del naixement de les cries, això fa possible la transmissió
d'hàbits culturals. (els insectes i la majoria dels
peixos no arriben a conèixer la següent generació
i molts mamífers moren quan les cries són
molt petites, de manera que tota l'experiència que
vulguin transmetre a la generació jove l'han de confiar
als gens; els humans en canvi podem fer també una
transmissió cultural)
6.- L'existència de la mà.
La mà és un mecanisme no especialitzat. Hi
ha un eix mà-cervell.
7.- L'estratègia de reproducció
qualitativa. En el món animal hi ha dues formes de
reproduir-se:
a.- Estratègia quantitativa:
Multiplicar la quantitat i disminuir la qualitat (ser molts,
però al mateix temps ser poc sofistificats). És
l'opció evolutiva dels insectes.
b.- Estratègia qualitativa:
Disminuir la quantitat i augmentar la qualitat (ser "pocs,
però bons"). És l'opció pròpia
dels mamífers i més especialment de l'home
(parts llargs, d'una sola cria generalment). Com a principi
ecològic general, els éssers més complexos
tenen menys possibilitats de reproduir-se (perquè
gasten més energia: piràmide ecològica).
Però, també com a principi ecològic
general, quan la vida se sent amenaçada tendeix a
augmentar la reproducció.