Textos, Apunts, Activitats, Notícies, Links, Fòrum.
MENÚ
Apunts

 


ANTROPOLOGIA. LÈXIC BÀSIC


ACCIÓ HUMANA: L'home és l'únic ésser que, per la seva llibertat constitutiva, no està determinat a ser o fer una cosa en concret. L'acció humana és la forma a través de la qual l'home esdevé allò que és. L'acció és una exigència humana essencial. La forma fonamental de l'acció humana és el treball.

ALIENACIÓ: Sinònim de "cosificació". Situació de l'home que no se sent lliure (o realment no n'és) i tan sols existeix considerat com una "cosa" (com un objecte i no com un subjecte). El subjecte alienat no depèn d'ell mateix, sigui per raons psicològiques o per la seva situació en el treball no creador. Des de Marx, "alienació" és un mot que designa la subordinació dels humans als objectes, a la tècnica o a la religió. L'alienació produeix incapacitat de crear i misèria moral.

ANTROPOLOGIA: Etimològicament significa "ciència o tractat de l'home". El mot ja va ser usat per Aristòtil (s. IV a.C.). Es divideix en ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA que estudia el lloc de l'home en el món, o el sentit últim de l'home en tant que creador de sentit, ANTROPOLOGIA MATERIAL que estudia l'home com a ésser que produeix "cultura", ANTROPOLOGIA EVOLUTIVA, que estudia el procés d'hominització, ETNOLOGIA que estudia un tipus particular de cultures (primitives, precapitalistes), PALEONTOLOGIA que és una eina auxiliar de la prehistòria, FOLKLORE que estudia els costums rurals i les tradicions, i ANTROPOLOGIA URBANA que aplica els mètodes de l'antropologia material i de l'etnologia a l'estudi de les petites comunitats urbanes.

ANTROPOMORFISME: Projectar una semblança entre elements i processos de la vida exclusivament humana i fets o processos de la realitat física, material. (p.ex. representar la divinitat en forma humana). L'antropomorfisme té només un valor metafòric. Un tipus d'antropomorfisme és l'ANIMISME (creure que el món té alguna mena d'ànima interna que el mou, o que els fenòmens psicològics, biològics o físics estan regits per alguna mena d'esperit intern a ells mateixos).

BON SALVATGE: Mot que va usar el filòsof francès J.J. Rousseau per indicar que en l'origen dels temps els homes vivien suposadament lliures i feliços en la naturalesa, en una mena d'innocència originària. Aquesta hipòtesi no és acceptada avui per cap etnòleg cultural seriós i prové d'una mena de fascinació dels filòsofs per la naturalesa.

CREENÇA: Tot el que s'accepta sense raonar. La creença és quelcom que l'home rep de l'ambient (família, societat...) i a partir del qual s'orienta en el món. La filosofia i la ciència són instruments d'anàlisi i de crítica de les creences. Un tipus especial de creences són les religioses, que "relliguen" l'home a l'absolut.

CULTURA: Del llatí "cultura", que significa conreu de la terra. El mot deriva del llatí medieval. Actualment i molt en general significa "la manera de viure d'un poble, el llegat social que un individu rep del seu grup" (Kluckhohn). La cultura és sempre una "totalitat complexa" (Tylor), és a dir, un conjunt d'elements diversos, provinents també d'èpoques històriques diferents i de préstecs entre diversos àmbits geogràfics i simbòlics. Hom acostuma a distingir CULTURA MATERIAL (eines, estris, tècniques...) i CULTURA ESPIRITUAL (símbols, llenguatge, religió...). Alguns animals (ximpanzés, bonobos, etc.) poden fabricar eines -de manera que cal reconèixer-los un cert nivell de cultura material, però d'una manera estricta la cultura espiritual és estrictament humana.

DARWINISME SOCIAL: Teoria segons la qual les societats es regeixen també segons les lleis de Darwin (selecció natural i supervivència dels més forts), que es perpetuen en la cultura per mecanismes similars als que s'havien desenvolupat en la naturalesa. Així, en una versió simplificada i conservadora, els rics serien també els més intel.ligents o els més capaços. És una transposició del nivell biològic al nivell social i cultural. Hi ha també, però, un darwinisme social d'esquerres (bàsicament anarquista) que defensa la cooperació com a mecanisme regulador de l'evolució tant biològicament com cultural.

ESTRUCTURALISME: Teoria segons la qual la cultura humana és un conjunt d'estructures, elements lligats per un conjunt de regles en comú. L'estructura és un tot format per parts que s'interrelacionen mútuament. Les estructures tenen tres característiques: totalitat, transformació i autoregulació.

ÈTNIA: Grup humà que s'identifica a sí mateix com a un "nosaltres". Forma pròpia d'un grup que expressa valors culturals i manifesta una determinada actitud davant la vida. En un sentit més general ètnia s'ha identificat amb "raça", que és un terme més biològic, estrictament parlant.

ETNOTIPUS: Personalitat-base, model cultural d'una ètnia. De fet, els etnotipus són tòpics: hi pot haver més semblança entre un individu concret de la cultura A i un de la cultura B que entre dos de la mateixa cultura A.

EVOLUCIÓ CULTURAL: L'evolució cultural és el procés de canvi que la humanitat presenta des que fa més de 200 mil anys va acabar l'evolució biològica. Mentre l'evolució biològica és lenta i a l'atzar, l'evolució cultural, més pràctica, és ràpida i dirigida, de manera que ha acabat estenent-se arreu del planeta. Un exemple d'evolució cultural és l'ús de medicaments, o l'extensió de qualsevol tecnologia. Els aparells i estris dissenyats pels humans també evolucionen de forma adaptativa.

FILOGÈNESI: Desenvolupament d'una espècie en el temps fins arribar a esdevenir d'una forma determinada. Les cultures són filogenètiques.

HOMO SAPIENS: Etimològicament "home culte". És l'última etapa de l'evolució biològica. Es caracteritza per ser capaç de fabricar estris i atuells i per un cert nivell de comprensió abstracta. Hi ha "sapiens" fòssils (Neandertal i Cro-Magnon) i no fòssils (nosaltres, "sapiens-sapiens").

HOME: Paraula que prové del llatí "humus" (terra). L'home és el "nascut de la terra". Home és l'animal racional; un concepte que inseparablement té un referent biològic i un referent moral. L'home com a ésser lingüístic ha "dominat la terra", humanitzant-la. A diferència dels altres animals que s'han d'adaptar a la naturalesa, l'home ha aconseguit (mitjançant la cultura) que la naturalesa s'adapti a ell.

IDEA: En grec la paraula significa "visió". La idea és la visió de les coses que posseeix la intel·ligència humana. En altres paraules: idea és el que l'home coneix a través de la intel·ligència.

IMATGE: La representació d'una idea.

INTROSPECCIÓ: Mirada interior, anàlisi que l'home fa del seu propi interior. S'oposa generalment a EXTROSPECCIÓ, anàlisi de l'exterior, de la societat, la cultura i la conducta dels altres. Són les dues formes primàries del coneixement humà.

LLENGUATGE: Sistema de signes que un grup té en comú. Pot ser oral, escrit, gestual... El llenguatge és l'element que defineix més íntimament un grup, la seva experiència social, etc. Per exemple en català hom diu "peix" i en castellà es distingeix "pez" i "pescado". Cada llenguatge és una forma de categoritzar el món. (p. ex. una tribu primitiva no té la paraula "avió") i de comprendre'l.

MULTICULTURALISME: Situació que es produeix de fet quan diverses ètnies conviuen en un mateix territori (generalment una gran ciutat). Cal no confondre "multicuturalisme" amb "interculturalitat" que és el diàleg entre diverses cultures. Hom podria viure en societats multiculturals que no fossin interculturals.

PERSONA: En llatí "màscara tràgica". A diferència d' "home" (concepte biològic), "persona" és un concepte cultural. Es neix home, però s'arriba a ser persona a mesura que hom coneix i domina els mecanismes socials. El concepte "persona" implica una certa transcendència respecte a l'home. Sovint s'utilitza també "persona" com a aspecte espiritual de l'home.

RELIGIÓ: Tipus específic de creença en un món transcendent. Etimològicament el mot, que prové del llatí, té un significat discutit: pot provenir de "re-ligare" (i així seria una forma de "relligació" o reunió d'una comunitat, o potser -amb més fonament filològic- prové de "re-legire" (posant l'accent en que les religions tenen textos sagrats que cal "rellegir" per tal d'orientar-se moralment en el món).

XENOFÒBIA: Etimològicament, en grec, "xenos" significa "foraster" i "fòbia" vol dir "por". La por al foraster no s'identifica necessàriament amb el racisme i és sovint un mecanisme de defensa davant la multiculturalitat i la competència (econòmica, però també simbòlica) del foraster.


 




És permés el plagi total i/o parcial de la pŕgina web.
Els realitzadors d'aquesta únicament demanen que feu constar d'on heu extret el material que ens copieu, gràcies.
Per qualsevol dubte o suggerčncia, contacteu amb el Webmaster