IN MEMORIAM
En la mort d'un gran naturalista
Joandomènec Ros
Catedràtic d'Ecologia de la UB i membre de l'IEC
El professor Ramon Margalef va morir
diumenge a la matinada; encara no feia una setmana que havia
fet els 85 anys, i fins fa un mes encara passava pel departament
d'Ecologia de la Universitat de Barcelona; precisament el
darrer dia hi féu una presentació en les sessions
de comunicació científica i debat que hi fem
cada dimecres, i que ell promogué fa un quart de
segle.
Margalef fou un dels científics
més notables d'aquest país, i la seva contribució
fou immensa en àmbits de la ciència que abasten
des de la limnologia i l'oceanografia biològica fins
a l'ecologia teòrica. Fa menys d'un any li fou concedida
la Medalla d'Or de la Generalitat pels seus mèrits.
Margalef havia rebut ja la Medalla Narcís Monturiol
(1983) i la Creu de Sant Jordi (1997), que són només
algunes de les distincions internacionals i premis que obtingué
al llarg de la seva vida.
En ciència, assolir els guardons
internacionals que va rebre està reservat a molt
poques persones, i que el reconeixement s'estengui al llarg
de mig segle és extraordinari. I és que Margalef,
que durant sis dècades es dedicà activament
a la recerca científica, començà a
ser conegut internacionalment a partir de l'article La teoría
de la información en ecología (1957), en el
qual proposava l'aplicació de la teoria de la informació
a l'estudi de la diversitat d'espècies d'un ecosistema.
Tan interessant i trencador va ser
l'article, publicat en les Memorias de la Real Academia
de Ciencias y Artes de Barcelona, que fou traduït a
l'anglès a la revista General Systems (1958). Ensems
a l'article On certain unifying principles in ecology (1963)
i, sobretot, al llibret Perspectives in Ecological Theory
(1968; traduïts a diverses llengües), aquests
textos oferien al món una nova i atractiva manera
d'entendre l'ecologia, ciència que es trobava encara
mancada d'un marc de referència teòric i d'un
corpus de paradigmes testables equiparable al d'altres ciències
de la naturalesa. Aquesta aproximació teòrica,
caracteritzada per un enfocament holístic i integrador,
es basava, però, en el coneixement profund dels ecosistemes
aquàtics, que Margalef estudià, primer a Espanya
i després per gairebé tot el món, des
de la dècada de 1940.
Des de l'aparició de les seves
primeres publicacions de teoria ecològica fins al
darrer dels seus llibres, l'aportació d'aquest naturalista
i ecòleg a la comprensió del funcionament
de la biosfera ha estat immensa, i reconeguda internacionalment;
així, la National Science Foundation declarava el
1998 que els treballs de Margalef sobre dinàmica
del fitoplàncton marí dels anys seixanta i
setanta s'havien anticipat en diverses dècades, i
van marcar el futur camí a seguir en la recerca biològica.
De pocs científics, traspassats o vius, s'ha pogut
dir que hagin contribuït tant, alhora, al desenvolupament
pràctic i teòric d'una ciència com
féu el professor Margalef.
La seva producció científica,
es mesuri com es mesuri, fou ingent. Així, el nombre
d'articles científics publicats voreja els quatre-cents;
malgrat que no tots han aparegut en revistes de l'SCI, durant
molts anys Margalef va ser l'investigador espanyol més
citat; compartia amb Ramón y Cajal i Ochoa el fet
de ser un dels tres científics espanyols més
rellevants en les ciències de la vida, d'un total
de 95 investigadors de tot el món. Com a professor
i investigador, a la UB i a l'IIP, però també
en altres centres d'arreu del món, va formar centenars
d'ecòlegs, limnòlegs i oceanògrafs
a les aules, els laboratoris, el camp i el mar; una quarantena
de tesis doctorals dirigides entre 1971 i 2001 no fan justícia
a la seva generositat, entusiasme i delicadesa a l'hora
d'aconsellar, suggerir i insinuar a dotzenes d'investigadors
joves maneres diferents d'abordar vells problemes o d'estudiar
àrees verges de la ciència. El Margalef científic
i professor universitari ha difòs uns ensenyaments
i una manera de treballar que han deixat empremta en un
bon nombre d'investigadors, joves i no tant, que al llarg
de mig segle hem gaudit del seu mestratge.
Però si Margalef va excel·lir
en els camps de la limnologia, l'ecologia marina i l'ecologia
teòrica, també féu profitoses contribucions
en els de l'ecologia humana, l'evolució, la geologia
i la biogeografia. Tanmateix, els seus col·legues,
alumnes i amics recordarem en especial la seva dimensió
humana, encara més gran i influent que la científica.
El seu enorme bagatge intel·lectual, la seva modèstia,
bonhomia, honestedat i bon humor (a voltes càustic,
sempre oportú) li donaven una categoria humana que
pocs científics assoleixen. Per això es va
guanyar l'afecte i el respecte del gremi dels científics
i de la societat en general; el trobarem a faltar. Descansi
en pau.