Científics de Sabadell presenten
l'avantpassat comú d'humans i grans simis: el 'Pierolapithecus
catalaunicus'
ANTONIO MADRIDEJOS
BARCELONA
Fa aproximadament 13 milions d'anys
va viure a l'indret on avui hi ha els Hostalets de Pierola,
a la comarca de l'Anoia, un primat amb unes habilitats sorprenents.
A diferència d'altres espècies coetànies,
que caminaven a quatre potes sobre les branques, diversos
canvis anatòmics --com una columna vertebral curta
i rígida, el coll llarg i l'omòplat desplaçat
cap enrere--, li permetien posar l'esquena dreta i enfilar-se
als arbres amb l'ajuda dels braços. El nou sistema
de locomoció no solament era revolucionari, sinó
que a la vegada era pràctic i útil: va tenir
tant d'èxit que, avui en dia, tots els simis antropoides
--l'home, l'orangutan, el goril.la i el ximpanzé--
som hereus d'aquella llunyaníssima espècie.
Els restants primats, des dels grans babuïns fins als
petits titís, solen desplaçar-se a quatre
potes.
Les primeres restes fòssils de l'antropoide van aparèixer
el desembre del 2002 coincidint amb unes obres a l'abocador
de Pierola. Al principi va ser una dent, però aviat
es van localitzar un crani, dues vèrtebres, quatre
costelles i dues falanges, i amb posterioritat es va aconseguir
reconstruir un esquelet gairebé complet. Ahir va
ser presentat internacionalment per la prestigiosa revista
Science, que li dedica un ampli article i a més fa
oficial el nom cientí- fic que li han assignat els
seus descobridors: Pierolapithecus catalaunicus. La denominació
popular és molt més curta: Pau.
ÚNIC CANDIDAT
"Creiem que podria ser l'últim avantpassat comú
de tots els antropoides", resumeix Salvador Moyà-Solà,
investigador de l'Institut Miquel Crusafont de Sabadell
i cap de l'equip de paleontòlegs. Segons la seva
opinió, cap dels simis fòssils rescatats fins
al moment pot ocupar aquest lloc: o són massa primitius,
com el Kenyapithecus i l'Equatorius, o, al contrari, ja
estan adscrits a la línia evolutiva d'alguna de les
espècies actuals. Aquest seria el cas, per exemple,
del Driopithecus laietanus, un primat arborícola
datat fa nou milions d'anys descobert pel mateix equip d'investigadors
al jaciment de Can Llobateres, a Sabadell. Era un avantpassat
de l'orangutan, però no dels altres grans simis.
Encara que el Pierolapithecus es va descobrir als Hostalets
de Pierola, els investigadors creuen que l'espècie
va viure també a l'Àfrica. "És
la fàbrica de tots els primats --va explicar Meike
Köhler, coautora del treball-- i és lògic
que procedeixin d'allà".
UNA ÈPOCA DESCONEGUDA
Les restes fòssils corresponen a un mascle que seguia
una dieta vegetariana (fruits i herba) que pesava uns 35
quilos i feia poc més d'un metre d'altura. Era capaç
d'enfilar-se verticalment amb moviments àgils, com
els ximpanzés i els goril.les, encara que els dits
no eren prou llargs per penjar- se, com fan els orangutans.
Diversos ossos desgastats suggereixen que va morir devorat
per un depredador, sosté Moyà-Solà.
Les restes de Pierolapithecus catalaunicus cobreixen una
llacuna fonamental en la història de l'evolució,
el període comprès entre fa 14 i 12 milions
d'anys. "Les anàlisis moleculars ens indicaven
que la separació (la transició entre els primats
que van a quatre potes i els que poden posar l'esquena dreta)
es va produir més o menys en aquesta època,
però fins ara no n'havíem trobat cap resta",
precisa Moyà-Solà.
"La importància del Pierolapithecus, afegeix,
és que per primera vegada es poden apreciar clarament
a l'esquelet tots els trets clau que defineixen els grans
simis moderns". L'investigador destaca el tòrax
ample i pla, els omòplats col.locats al llarg de
l'esquena --a la resta de primats se situen a tots dos costats
del tòrax, com als gossos-- i el braç --només
un dels dos ossos de l'avantbraç articula i s'uneix
flexiblement amb el canell--. "De seguida vam saber
que era una troballa extraordinària", va concloure
Köhler.
Noticia publicada a la pàgina 040 de l'edició
de Divendres, 19 de novembre de 2004 de El Periódico
- edició impresa
