PARTS DE L'ANTROPOLOGIA
Etimològicament "antropologia"
prové dels mots grecs "antropos" (ésser
humà) i i "logos" (ciència, o tractat);
per tant és la ciència que té com a
objecte l'estudi de l'ésser humà, en la seva
realitat complexa. El mot ja va ser usat per Aristòtil
(s. IV a.C.). La paraula grega "antropos" té
una falsa etimologia que és, però, molt suggestiva,
segons la qual prové de "aner tropós"
("el qui mira cap a dalt"). Així l'home
seria capaç d'alçar la mirada i de dominar
el món mentre la resta d'animals estan determinats
per l'entorn biològic. En llatí "home"
significa "nascut de la terra". Modernament, la
paraula "antropologia" fou recuperada per Kant,
per a qui la pregunta sobre l'home era la conseqüència
natural de tres preguntes prèvies [Què puc
conèixer?, Què em cal fer?, Què puc
esperar?] perquè tan sols els humans poden conèixer,
fer i esperar.
L'antropologia no apareix com a ciència
estricta fins el segle XIX quan, vinculada a les necessitats
del colonialisme, s'estructura com un saber, bàsicament
descriptiu, que pretén investigar sobre les diferents
cultures, especialment en la seva diferència respecte
al model europeu, blanc i cristià.
Es divideix en tres branques o en
tres grans dimensions de l'ésser humà:
· ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA,
que estudia el lloc de l'home en el món, o el sentit
últim de l'home en tant que creador de valors i de
socialització. L'antropologia filosòfica estudia
les teories que els humans han elaborat sobre si mateixos
i és expressió de la recerca d'un sentit humà
per a la vida.
· ANTROPOLOGIA EVOLUTIVA (o
"física"), que estudia el procés
d'hominització, intentant establir l'origen de la
realitat humana i la seva diferència específica
respecte a l'eix de la vida.
· ANTROPOLOGIA MATERIAL (o
"cultural"), que estudia l'home com a ésser
que produeix "cultura" o, en un sentit ampli,
que es capaç de transformar el seu entorn. Les formes
de transformació del món en un espai humanitzat
són bàsicament tres: la capacitat de produir
eines (homo faber -Bergson), la capacitat per a fer grups
i societats (zoon politikon -Aristòtil) i la capacitat
per a produir formes de representació simbòliques
(art, creences, coneixement, etc.) per tal d'interpretar
l'entorn (homo symbolicus -Cassirer).
A la vegada, l'antropologia material -o "cultural"
té diverses parts prou significatives en elles mateixes:
ETNOLOGIA que estudia un tipus particular
de cultures tradicionals (primitives o, més estrictament,
precapitalistes), que s'havien mantingut al marge de les
cultures dominants i que avui es troben quasi extingides.
FOLKLORE que estudia els costums
rurals i les tradicions populars, originades en qualsevol
època. No és imprescindible que els costums
folklòrics siguin d'origen anònim, ni reculats
en el temps, però cal que doni identitat a un grup.
El mot prové del germànic "folk"
o "volks", que significa "poble". El
folklore inclou l'estudi de les llegendes i contes populars
("rondallística"), de les dites populars
("paremiologia"), de la música i els vestits,
de la botànica tradicional, etc.
PALEONTOLOGIA que és, de fet,
una ciència auxiliar de la prehistòria i que
estudia cultures ja desaparegudes a través de les
restes que se n'han conservat (etimològicament el
mot prové del grec "palaios": vell o antic).
ANTROPOLOGIA URBANA que aplica els
mètodes de l'antropologia material i de l'etnologia
a l'estudi de les petites comunitats urbanes, que pel seu
nombre escàs o la seva situació minoritària
no poden ser analitzades de forma estadística o amb
eines de la sociologia.
