A, B, C, D, E, F, G, H, I, J, L-LL, M, N, O, P, R, S, T, U, V
A
A priori: Abans o anterior a l'experiència.
A posteriori: Després de
l'experiència o a partir d'ella.
Abstracció: Aptitud humana
que ens permet trobar trets comuns dins la diversitat d'allò donat (la
realitat).
Acció:
és el que realitza un agent de manera conscient i voluntària.
Afecte: estat d'ànim de tipus
bipolar: agrat/desgrat...
Afectivitat: facultat que ens permet
experimentar estats d'ànim.
Agnosticisme: Impossibilitat de
coneixement sobre la realitat.
Alienació: Estranyament del
subjecte. Segons Marx és la situació en què el subjecte
humà es converteix en objecte ( en un instrument).
Al·lucinació: Percepció
sense objecte real, mancada d'estímuls externs.
Anàlisi: Procediment que
consisteix en descomposar una teoria, pensament, idea... en les seves diferents
parts, fent un estudi de la seva relació.
Analítica: Estudi detallat
de les parts que composen un tot.
Antropocentrisme: tendència
a considerar l'ésser humà com el centre, de manera superior, de
tot el que existeix.
Antropologia: En sentit general
és l'estudi de l'Anthropos=aquell que mira cap amunt=humà.
En llatí homo=Aquell que
és nat de la terra. Es pot dividir en Antropologia biològica
que estudia l'evolució dels humans, Antropologia física
que estudia l'esquelet i anatomia humanes a partir de restes fòssils,
Antropologia cultural que estudia com es transmeten socialment les informacions
que permeten als humans adaptar-se al medi, i per últim Antropologia
filosòfica que va ser definida per Max Scheler (s. XIX ) com l'estudi
de les característiques específicament humanes.
Ànima: (Psyché)
Principi de vida i de moviment. Lloc on es troben les facultats morals i intel·lectuals.
Per Plató es divideix en tres parts : Raó, ànim, apetit..
Pels òrfics és immortal, preexistent i transmigra (metempsicosi)
d'un cos a l'altre. Per Descartes equival a substància pensant inextensa
que pot existir sense el cos.
Aprenentatge: Modificació
de la conducta que es produeix com a resultat de la pràctica o experiència
rebuda.
Aptitud: Capacitat per realitzar
alguna feina en concret. Capacitat per resoldre situacions i problemes.
Arbitrari:
no fixat, que pot canviar, modificar, si és convenient.
Arjé o Arché (arkhé):
Origen, causa i principi permanent de totes les coses. Element originari que
dóna unitat a la multiplicitat de la naturalesa... Aquella realitat que
no canvia mai.
Atenció: Mecanisme de selecció
activa de la informació rebuda.
Autonomia:
no dependre de factors externs o interns. Independent, que no depèn de
ningú.
Axiologia: (Axios = valor
en grec) Estudi dels valors
Axioma: Principi que és vertader
per si mateix i que servei de fonament al coneixement científic. És
indemostrable i evident. Enunciats
evidents que s'imposen a qualsevol operació mental.
B
Bé (Agathon):
Destí moral de l'ànima humana i objecte superior de coneixement.
Plató el compara al sol. També és entès com a rectitud
(orthothes)
C
Calcular: En lògica es refereix
al fet de deduir una proposició a partir d'unes premisses a través
d'un conjunt de regles de formació (instruccions en un joc) i de regles
de transformació (normes que ens indiquen com moure les peces d'un joc).
Categòric: Es tracta d'un
judici que no depèn de cap condició. Si
depèn d'alguna condició s'anomena hipotètic.
Causa: Principi productiu d'efectes;
resposta al per què es produeix quelcom. Per Aristòtil hi ha 4
causes: Eficient, Material, Formal i Final.
Causalitat, principi:
estableix la necessitat de que tot efecte hagi estat provocat per una causa
determinada.
Certesa: Adhesió ferma de
la ment a una proposició. Descartes distingeix la certesa moral (proposició
probable) de la metafísica (proposició evident).
Ciència:
Investigació, recerca de la causa, del per què d'un fenomen de
la realitat. Vol explicar com són les coses. Té com a funció:
explicar i descriure els fenòmens per poder fer prediccions probables.
En grec: Episteme
Cognoscible: Susceptible de coneixement
en general.
Cognoscitiu: Relatiu al coneixement
Comprensió: Copsar el sentit
dels fets (humans, socials, físics...) i situar-los
en el seu context.
Comportament: activitat d'un organisme
format per dos components: un d'observable (conducta) i un altre d'inobservable
(psíquic).
Comunicació: transmissió
d'informació de manera interactiva intencional entre un receptor i un
emissor.
Conducta: Inclou totes aquelles
activitats d'un organisme que poden ser observades objectivament, des de fora
(exteriorment) per altres organismes.
Concepte: Representació abstracta,
no intuïció, que es refereix a alguna realitat coneguda. Manera
de captar el significat d'un objecte en concret. És universal, abstracte
i immaterial. Ex: rellotge, home, dona.,...
Coneixement: aprehensió (captació
mental) d'un objecte per part d'un subjecte.
Conèixer: Coneixement directe
i immediat. Hi intervenen elements neuro-fisiològics. És passiu.
Ex: Podem tenir coneixement d'un esdeveniment,
però no saber el perquè ha tingut lloc amb exactitud.
Connector: Símbol lògic
que expressa relacions lògiques entre les proposicions o bé les
funcions que es poden realitzar mitjançant les variables.
Consciència: Cum + scientia
= amb coneixement.Coneixement immediat i directe que cadascú té
de la seva pròpia vida, existència, condició, operacions
mentals,actes....
Constructe: Construcció mental
no observable però que s'elabora a partir de dades reals per tal d'interpretar-les
o explicar-les.
Contrastació: Consisteix
en posar a prova una hipòtesi.
Convencional:
establert per un acord.
Convencionalisme: Corrent de pensament
que considera que les idees, lleis, teories s'estableixen o s'accepten per acord
(convenció) fonamentat en la seva utilitat o comoditat.
Cosmologia : Estudi de l'univers,
dels seus orígens, naturalesa i composició.
Cosmogonia: Mite o teoria que intenta
explicar l'origen del món.
Cosmos : En sentit etimològic
antic : Badall. En sentit general : Univers ordenat (harmònic pels Pitagòrics)
/ Caos : Desordre.
Cosmovisió: Alemany = Weltanschaung.
Interpretació que dona sentit a tot el que envolta a l'humà i
a ell mateix.
Criteri: Norma, procediment a seguir
per a jutjar una cosa, un pensament...
Crítica: Judici sobre les
qualitats o els defectes d'alguna cosa.
Cultura: Terme que prové
del llatí "collere" = conrear la terra -> transformació de
la natura per obtenir resultats.
Actualment és el conjunt de comportament
adquirits per l`humà en tant que ésser social i que es transmet
de generació en generació per tradició. J.Mosterin la defineix
com: el conjunt d'informacions (mems segons R. Dawkins) adquirides per
aprenentatge entre individus de la mateixa espècie. En els humans aquestes
informacions són adquirides socialment mitjançant el llenguatge
i tenen valor adaptatiu.
D
Deducció: Pas de l'universal
al particular. Es parteix de quelcom ja donat (fet, teoria...) a fi de descobrir
com s'ha produït.
Definició: Expressa l'essència
permanent i real de quelcom.
Demiürg: Intel·ligència
ordenadora.
Desencantament: En l'àmbit
del pensament es refereix a la pèrdua de vigència, d'us de les
grans cosmovisions (religioses o metafísiques) que servien per a donar
sentit a l'existència humana.
Determinisme: tendència a
considerar l'existència d'unes lleis que regeixen tots els fets naturals,
d'un destí o finalitat en tot el que existeix i del que no es pot
defugir.
Dialèctica: Procés
de síntesi entre dos contraris (Heràclit) Art de la discussió
mitjançant el diàleg. Procés mental de comprensió
de la realitat que consisteix en contraposar una idea amb la seva contrària
per tal d'assolir una síntesis. (Plató: el pensament és
el diàleg de l'ànima amb si mateixa).
Dogma: Conjunt de creences invariables
i considerades com a vertaderes sempre.
Dogmatisme: Teoria basada en dogmes.
Doxa : Opinió
- Coneixement que es situa entre la creença i la ignorància.
Dualisme: tendència a considerar
l'existència de dues realitats independents.
E
Empíric: Designa tot el que
és relatiu a l'experiència. D'aquí es deriva el mot Empirisme
o teoria que afirma que tot el nostre coneixement procedeix de l'experiència
sensible.
Empirisme: Doctrina, pensament que
afirma que tot el nostre coneixement té el seu origen en l'experiència
sensible (a través dels sentits). Considera que la ment és com
un paper en blanc que cal anar emplenant d'impressions sensibles, que provenen
dels sentits. El mètode utilitzat és la Inducció. Representants:
Locke, Berkeley, Hume.
Entimema: Sil·logisme incomplet.
Falta una de les premisses.
Epistemologia: Teoria del coneixement
Erística: Art de la discussió
que consisteix en confondre al contrari mitjançant sofismes.
Escepticisme: En sentit etimològic
skepsis: examinar una cosa detalladament. En sentit epistemològic
és aquella teoria segons la qual no hi ha cap saber segur. Des del punt
de vista pràctic és aquella actitud que no s'adhereix a cap opinió
determinada.
Essència: Designa el que
una cosa és, en la seva específica individualitat. El que és
una cosa tot i els canvis possibles d'aparença o d'estat. És allò
permanent que defineix a l'objecte. En general és el que constitueix
l'essència d'una cosa.... Té diversos sentits per exemple en Aristòtil
és el que roman a través del canvi i que està per dessota
de les aparences qualitatives ( forma, figura..) dels fenòmens.
Ésser: Concepte abstracte
per descriure l`essència de la realitat. Per Parmènides és
ú i immutable. Per Plató són les idees.
Estètica: Teoria de l'art.
Anàlisi sobre la bellesa, el gust ... Filosofia de l'art. Disciplina
filosòfica que reflexiona sobre aquells objectes (naturals o artístics)
capaços de provocar emocions i serveix per a valorar-los com a bells,
lletjos, sublims...
Estímul: Informació
que rebem del món i que provoca una reacció.
Estructura: Conjunt lligat de les
parts d'un complex que té com a finalitat garantir la seva permanència
i funcionament.
Ètica: En sentit estricte
es pot definir com aquella part de la filosofia que analitza els actes morals.
Reflexió crítica sobre la moral.
Evidència: Coneixement clar
i diferenciat d'un objecte, pensament,... Es dóna a través de
la Intuïció: Coneixement que es produeix sense haver de recórrer
a cap raonament.
Evolució: En sentit ampli
es refereix a qualsevol canvi gradual que es produeix en un periode de temps.
Existència: És l'afirmació
de que alguna cosa és o que es realitza realment.
Existencialisme: És una corrent
filosòfica que es preocupa de l'anàlisi de l'existència
humana i segons la qual aquesta es va fent en el seu propi existir. Representants:
J. P Sartre, M.Heidegger...
Experiència: Participació
personal en situacions repetibles. Observació a través dels sentits.
Experiment: Observació controlada
i provocada.
Experimentació: Repetició
de l'observació d'un fenomen en unes condicions prèviament establertes
per tal de facilitar i perfeccionar el seu estudi.
Explicació: Desplegament
o desenvolupament d'una idea. Reducció d'un fenomen a les seves causes.
Permet comprendre els fets.
Extrospecció: Mirar a fora.
Observació externa.
Extroversió: Capacitat per
expressar els sentiments, emocions..
F
Fàctic: Relatiu als fets,
que fa referència als fets.
Factible:
susceptible de ser fet o d'esdevenir realitat.
Falsació: Forma de contrastació
d'una hipòtesi a través de la refutació (negació)
dels fets.
Fantasia: Disposició natural
per crear i inventar imatges.
Fenomen: És el que se'ns
apareix a través de l'experiència.
Fenomenisme: El que coneixem són
fenòmens (el que s'apareix a través de l'experiència) i
no les coses tal i com són en elles mateixes. Aquesta teoria s'atribueix
al filòsof del s.XVIII I. Kant.
Fenòmens: El que es mostra
als sentits. Referent al món sensible.
Fenomenologia: Estudi dels fenòmens
per trobar les essències constitutives de les coses. Un dels representats
d'aquest pensament és E. Husserl.
Filosofia: Sentit etimològic
Filos=tendència + sofia=saber ->Tendència, estimació
al saber.
Flexibilitat: Capacitat d'adoptar
punts de vista diferents sobre un mateix problema, situació...
Fluïdesa: Capacitat de donar
respostes diferents a un mateix problema.
Forma o Gestalt: Tot organitzat.
Dada immediata de la consciència i que és el resultat de l'organització
del camp perceptiu.
Formal: Buit de contingut empíric.
Funció: Acció que
ha de realitzar un organisme respecte a la seva finalitat.
G
Geocentrisme: teoria segons la qual
la terra estaria situada en el centre de l'Univers.
Gnòmic: Pensament que s`expressa
d`una manera amagada, tot sovint en to profètic. Utilitza aforismes :
sentencies breus que cal interpretar.
Gnoseologia: Estudi del coneixement
des d'un punt de vista metafísic. Tracta en general de les relacions
que s'estableixen entre l'objecte i el subjecte en el procés de coneixement.
H
Heliocentrisme: Teoria segons la
qual el Sol (Helios) és al centre del sistema planetari.
Hermenèutica: Que té
per objecte la interpretació.
Heteronomia:
que depèn de factors interns o externs. Condicionat. En moral es refereix
a estar sotmés a un condicionants (felicitat, plaer, utilitat...) que
decideixen si l'acció és correcta o no.
Heurístic: Art de la recerca.
Mètode de descobriment de la veritat per assaig i error.
Hilozoísme: (Hyle=matèria)
(zoo=animal, vida) - Teoria o hipòtesi segons la qual la substància
corpòria primordial té en si mateixa una força que la fa
moure i viure.
Hipòtesi: En sentit
etimològic: Pont, trampolí, tot allò que serveix per establir
un contacte o enllaç. Raonament que suposa certes condicions que
cal demostrar.
I
Idea: Representació mental
d'un concepte, pensament...
Idealisme: En el seu sentit general
significa que el model de la realitat és una idea o ideal elaborat pel
propi subjecte que coneix.
Idees: Grec: Primerament "Eidos"=
Forma o aspecte que ofereix un objecte; Després "Ideai" = Model
o patró (paradigma).
Ideologies: Conjunt d'idees. Per
K. Marx són formes de saber (falses) determinades per interessos socio-econòmics
o de creences que pretenen tenir la veritat.
Il·lusió: Experiència
que contradiu la realitat.
Imaginació: Capacitat de
reproduir i de crear a través d'imatges.
Imatge: Representació mental
d'un objecte produïda per la imaginació.
Immanència: propietat interna
d'algun objecte o ésser.
Incognoscible: Que no es pot conèixer
ni a través de la raó, ni a través dels sentits.
Inconscient: Part del psiquisme
constituïda per desigs i processos viscuts dels quals no en podem disposar
perquè s'escapen del nostre control conscient.
Indeterminisme: tendència
a considerar que els esdeveniments i la pròpia vida són producte
de l'atzar i no de lleis fixades previament.
Inducció: - Pas del particular
a l'universal. Mètode que parteix dels fets de l'experiència per
trobar les lleis que els regeixen.
Inferència: Argumentació,
raonament que consisteix en derivar una conclusió a partir d'unes premisses.
Innat: no nascut. Propietat que
té un ésser abans de nèixer o obtinguda des del naixement.
Innatisme: Doctrina segons la qual
existeixen en l'humà coneixements innats, no adquirits mitjançant
l'experiència (a priori) i que es troben en nosaltres des d'el nostre
naixement.
Instints: Acte orientat a aconseguir
satisfer alguna necessitat. Pautes de conducta innates.
Introspecció: Mirar a dins.
Observació interior.
Introversió: Dificultat d'expressar
els propis sentiments.
Instrumentalisme: Pensament segons
el qual es consideren les teories, lleis ... com a simples instruments útils
per a una finalitat concreta.
Intel·ligència: En
general es pot entendre com la capacitat de resoldre problemes. Hi ha diversos
tipus d'intel·ligència: Teòrica, pràctica, creativa,
musical, operativa, esportiva ...
Intuïció: Coneixement
que es presenta d'una manera immediata. Coneixement directe i immediat d'una
veritat evident, que no deixa lloc per a cap dubte. Per Descartes és
l'acte purament racional amb el qual la ment percep el seu propi concepte i
es fa transparent a sí mateixa.
J
Judici: Afirmació en la que
es valora un fet, un objecte, un pensament...
Justícia (Dike): Homer
la representava amb unes cadenes que mantenien unides les forces de la naturalesa.
Pels primers filòsofs era la llei universal que restableix l'ordre en
la naturalesa, mantenia unida la multiplicitat. A partir de la segona meitat
del segle V aC consistia (en sentit genèric) en seguir les lleis de la
ciutat. Es
pot entendre en sentit distributiu com donar a cadascú el que es mereix
o en sentit equitatiu com tractar a tothom de la mateixa manera.
Lògica: Ciència dels
principis de la validesa formal de la inferència.
Logos: Pensament, concepte, raó,
intel·ligència. Llei, principi, norma, ordre. Raó universal,
llei que regeix totes les coses.
Lleis: Regla universal a la qual
estan subjectes els diferents objectes de la naturalesa.
Llenguatge: Conjunt de senyals emeses
i captades en el procés de comunicació i que constitueixen signes
fixes, discontinus i organitzats que poden ser intercanviats entre diversos
individus d'una mateixa comunitat.
Llenguatge formal: Llenguatge artificial
que utilitza símbols i que permet operar d'una manera mecànica
sense necessitat de pensar en el contingut.
M
Maièutica: En sentit
etimològic: art de donar a llum per part de les llevadores. Per Sòcrates
és l'art de donar llum als coneixements que cadascú té
en el seu interior.
Materialisme: Corrent de pensament
segons el qual la realitat es redueix a simple matèria.
Mecanicisme: pensament que considera
que tot el que existeix no és més que una màquina complexa.
Fins i tot existeix una continuïtat i semblança entre els éssers
vius i els no vius.
Mems: unitats mínimes d'informació
cultural (R. Dawkins va ser el primer a introduir aquest concepte)
Memòria: És la capacitat
de conservar i evocar coses, imatges.. passades.
Metaciència: Més enllà
de la ciència. S'utilitza per referir-se a la reflexió filosòfica
sobre la ciència o Filosofia de la ciència.
Metafísica: Estudi que té
per objecte realitats que superen la percepció dels sentits o de l'experiència
sensible. Intenta donar una explicació última de la realitat de
les coses. Va més enllà de la Physis o naturalesa.
Nom donat per Andrònic
de Rodes als escrits d'Aristòtil situats després de la Física.
Mètode: Procediment a seguir
per arribar al fi proposat.
Mites: Explicacions fabuloses que
es poden referir a grans fets heroics i que són considerats com el fonament
i el començament de la història d'una comunitat o del gènere
humà en general. Actualment són els models a seguir o allò
que hom admira.
Monisme: - Teoria que afirma que
totes les coses pertanyen a una sola substància. (Contrari : Pluralisme
). Tendència a considerar l'existència d'una única realitat,
ja sigui material o espiritual.
Moral: Conjunt de comportaments
i valors propis d'un grup determinat.
Motivació: facultat o capacitat
que provoca uns comportaments determinats orientant-los vers uns objectius que
volen satisfer unes necessitats bàsiques : orgàniques o emocionals.
Motius: és el que mou al
comportament. Poden
ser primaris: necessitats bàsiques de l'organisme o secundaris: necessitats
personals com l'autorealització, estimació, reconeixement...
N
Naturalesa (physis): Dos
sentits -> Conjunt, ordre, i disposició de totes les entitats que
composen l`univers.
-> Propietat característica dels
éssers naturals (Per la majoria dels pre-socràtics té un
caràcter dinàmic, de moviment).
Neopositivisme: Corrent filosòfica
que rebutja el valor de la metafísica i s'interessa per la ciència.
Entenen la filosofia en general com una activitat d'anàlisi del llenguatge,
en especial el llenguatge de la lògica i de la ciència. També
s'inclou el que s'ha anomenat filosofia analítica que es dedica a l'estudi
del llenguatge ordinari.
Neurosi: Malaltia de tipus nerviós
i compulsiva.
Nihilisme: En general consisteix
en negar qualsevol cosa, concepte, judici, raonament...Com a teoria del coneixement
nega l'existència de la realitat substancial, existent en si mateixa.
El nihilisme moral nega que hi hagi valors i principis morals vàlids.
Normes:
en l'àmbit moral es refereixen a pautes de conducta que ens diuen com
hem d'actuar en determinades ocasions.
Nous: Realitat infinita, intel·ligent,...
que domina totes les coses i les governa amb la seva energia. (Anaxàgores)
O
Objectiu: Allò que es pot
atribuir a l'objecte independentment del subjecte. Que és vàlid
per a tothom. També
té el sentit de finalitat perseguida en una acció.
Ontologia: Estudi o investigació
d'allò essencial, del que les coses són. Part de la metafísica
que estudia a l'ésser en general prescindint de les seves particularitats
(mida, forma, figura...)
Opinió: Coneixement que es
situa entre la creença i la ignorància.
Orfisme: Creença filosòfica-religiosa,
molt popular a Grècia a partir del s.VI aC fundada per Orfeu. Considerava
que la vida terrenal era una simple preparació per a una vida millor,
després de la mort, que pot aconseguir-se mitjançant cerimònies
de purificació, de l'ànima.
P
Panteisme: Pensament que afirma
que existeix certa espiritualitat en la matèria. Tot és Déu.
Panta rei: Tot és
moviment (Heràclit).
Paradigma: Conjunt de creences que
formen un model a seguir per un grup de persones en un moment determinat.
Paradoxa: Raonament que crida l'atenció
perquè contradiu l'opinió generalment acceptada.
També es
pot entendre com el que sorprèn o sobresurt del normal.
Paral.logisme: Raonament fals o
incorrecte (Sofisme)
Percepció: És el significat
que atribuïm als esquemes sensitius. Segons la teoria de la Gestalt és
la capacitat de captar l'organització de la realitat d'una manera global.
Percepte: Resultat de la percepció.
Positiu-empíric: Referent
a tot el que és observable pels sentits.
Positivisme: Corrent filosòfica
que considera que els fets, perceptibles o experimentables, són l'única
realitat acceptable. Representants: A. Comte, Stuart Mill.
Postulats: Són uns enunciats
als quals es demana que serveixin de primers principis a una teoria
Praxis: Terme grec que es refereix
a tota aquella activitat pràctica o acció amb una finalitat concreta.
Pre-conscient: Conjunt de processos
psíquics que, tot i no ser conscients, s'hi poden tornar amb certa facilitat.
Principis:
normes universals. Regles que s'han d'aplicar sempre i en tot lloc.
Proposició: Són oracions
on s'afirma o nega alguna cosa, i que per aquest fet poden ser vertaderes o
falses.
Psíquic : (Psykhé)
Principi vital que impulsa a actuar, conèixer, viure..
Psicologia: Ciència que té
per objecte d'estudi el comportament humà (ja sigui aquest comportament
conscient o inconscient)
Psicometria: Intent de mesurar el
psíquic.
Pulsions: Energia psíquica
de tipus instintiu i inconscient. Per
Freud les pulsions més importants són les de mort o Thanatos i
la de l'amor o Eros.
R
Raó: Facultat humana de comprensió
de la realitat.
Racionalisme: Doctrina que estableix
que els nostres coneixements sobre la realitat procedeixen de la raó
( i no dels sentits). La raó és l'àmbit i el mètode
per assolir la veritat. Representants: R. Descartes, N. Malebranche, W.
G. Leibniz.
Racionalitat: Terme utilitzat com
a substitut de raó. Expressa un contingut (proposicions, principis, creences),
un criteri que serveix per formular judicis i també expressa una actitud
contrària a la irracionalitat (que no segueix la raó o
allò acceptat) .
Realisme: Afirmació de l'existència
real dels objectes fora de la ment. En el camp científic:
les teories i conceptes es refereixen a la realitat.
Realitat:
conjunt de coses que tenen una existència efectiva i actual. La
realitat virtual és considerada com una simulació de l'autèntica
realitat i té per objectiu substituir-la. La realitat natural
està formada per tot allò que no depèn de la intervenció
humana a diferència de la realitat artificial, que ha estat manipulada
pels humans a partir d'objectes naturals.
Reflexió: Tornar a pensar
sobre una cosa considerant-la detalladament.
Refutar: Falsar a través
de contrastacions ( comprovacions en l'experiència )
Relativisme: Teoria que afirma la
relativitat del coneixement en el sentit de que no hi ha una veritat absoluta.
La veritat d'un judici depèn de les circumstàncies o condicions
d'una determinada situació.
S
Saber: Capacitat cognoscitiva humana
que ens permet donar un sentit a tot el que ens envolta. Coneixement actiu,
indirecte i mediat. Ex: Saber que hi ha tal cosa en un lloc determinat.
Saber les propietats d'un objecte...
Sensació: És el resultat
del que primer ens impressiona dels estímuls físics que provenen
del món extern.
Signe: Objecte material que en representa
un altre en virtut d'un acord o conveni. Si
és de caràcter natural s'anomena indici.
Sil·logisme: Raonament deductiu
en el que de dos premisses es deriva necessàriament una conclusió.
Està format per proposicions categòriques en les quals la unió
entre el subjecte i el predicat és simple.
Símbol: objecte sensible
que es pren com a signe figuratiu d'un altre objecte a causa d'una analogia
(semblança) que l'enteniment percep entre ells o per convenció
social.
Síntesi: Procediment que
consisteix en ordenar del més simple al més complex.
Solipsisme: Creença segons
la qual només existeixo jo; tota la resta no és més que
representacions de la meva ment.
Sociologia: Estudi sobre la societat,
origen, naturalesa, components.
Sofismes: Arguments que semblen
vertaders, però que no ho són.
Subjectiu: S'atribueix a tot allò
que pertany a l'humà com a subjecte de coneixement. També s'utilitza
com a sinònim d'opinió personal.
Sublimació: Substitució
del mitjà originari de satisfacció del desig sexual per un altre
de desexualitzat i socialment acceptat.
Substància: És el
que resta, subsisteix, a través del canvi. Substrat
o realitat permanent, element que està per sota (substare) de
les propietats i dels canvis de les coses.
T
Taula de veritat: Mètode
que serveix per operar mecànicament i d'una manera visual ens mostra
la veritat o falsedat d'una fórmula proposicional.
Tautologia: En lògica és
aquell raonament que és sempre vertader doncs en les premisses ja està
inclosa la conclusió. Tautos:
vol dir el mateix. És un raonament o discurs que es repeteix i vol dir
el mateix.
Teodicea: Part de la metafísica
que estudia l`existència i els atributs de Déu.
Teoria: Principi general, fórmula
per tal d'explicar cert ordre de fets.
Teòric: Conjunt de coneixements
sobre la realitat.
Test: Situació experimental
que està estandarditzada (establerta) i que serveix d'estímul
a un comportament.
Tipologia: Intent de reduir l'enorme
multiplicitat d'individus a uns pocs tipus (models) que permetin comprendre
millor la manera de ser o personalitat d'un individu en concret.
Tècnica: Saber aplicat que
inventa, transforma i sotmet la natura al servei d'interessos particulars.
Tecnociència:
Suma de tècnica i ciència. Paraula
emprada per primer cop per J. Habermas per designar la mutua dependència
actual entre ciència i tècnica.
Tecnologia: Conjunt de procediments
orientats a la transformació de processos naturals o socials.
Teologia: (Theos=Déu)
Doctrina religiosa que tracta de les coses divines.
Teleologia: (Telos=Fi) Estudi
del finalismes o de les accions finals.
Teleologisme:
teoria que considera que tots els objectes i esdeveniments de la natura tendeixen
a un fi determinat.
Transcendent: Referent a tot allò
que ultrapassa els límits del coneixement humà o de la realitat.
Treball:
conjunt d'accions humanes que impliquen una despesa d'energia mental i física
i que tenen com objectiu produir béns i satisfer necessitats humanes.
U
Univers: conjunt de tot el que existeix
en el món material. S'entèn
per món material al conjunt dels objectes que formen part del món
físic i que es poden situar en les coordenades espai-temps.
Universals: El que es predica d'una
multiplicitat d'objectes. Conceptes mentals vàlids per a tothom. (A través
dels conceptes s'expressen les idees). En l'etapa crítica Plató
els identifica amb les idees, per tant els universals serien la causa de les
coses, en canvi per Aristòtil els universals formen part de la forma
de la substància. Pels conceptualistes són conceptes mentals que
es refereixen a objectes que poden existir en la ment o no. I pels nominalistes
com G. D'Occam són simples noms que no tenen existència extramental.
V
Valors: propietats
que tenen els objectes que preferim. També poden tenir un sentit més
abstracte i fer referència a idees, actituds i conductes preferibles.
Veritat (Aletheia):
Pels antics grecs té el sentit de descobriment del que la cosa és,
doncs a la realitat li agrada amagar-se. Després tindrà altres
sentits com el d'autenticitat o veracitat.
Verificació: Una hipòtesi
es considera vertadera si és confirmada pels fets.
Versemblança: Proximitat
a la veritat.
Vitalisme: pensament que considera
que hi ha una força vital no material que està present en els
éssers vius, però no en els éssers no vius. Quan es perd
o no és present aquesta força vital, quan els éssers no
es belluguen, ni es reprodueixen, ni s'alimenten, no podem parlar de vida.
Virtut: (areté) Capacitat
o eficàcia per dur a terme una determinada feina, qualitat intrínseca
d'un subjecte...
Diccionari de filosofia des de la web
Proyecto de filosofía en español
:
http://filosofia.org/filomat/dfalf.htm
Alguns articles del diccionari de filosofia
de J.Ferrater Mora :
http://www.ferratermora.org/ency_filosofo.html