Conclusions al voltant de la integració curricular de les TIC
|
Què és integració curricular de les TIC ? |
S'ha parlat molt en els darrers temps al voltant del terme "integració curricular de les TIC", utilitzat en excés de vegades, i com a recurs retòric en altres. El cas és que amb tota seguretat, haurem tingut ocasió de sentir-ne a parlar en prou ocasions, i aquest fet ha contribuït a que tots plegats haguéssim elaborat una mena d'ideari comú, però desdibuixat i poc definit. Mitjançant la consulta bibliogràfica es pot detectar que el significat d'aquesta expressió també ha estat llargament debatut en els darrers temps. Així, els diversos autors l'han anat dotant de contingut i significat. A tall d'exemple, tot seguit, es mostren algunes de les que semblen més encertades:
- la Societat Internacional de Tecnologia en Educación (ISTE) defineix la integració curricular de les TICs com la "infusió de les TICs com a eines per a estimular l¡aprenentatge d'un contingut específic o en un context multidiscilplinari. Utilitzar la tecnologia de tal manera que els alumnes aprenguin de formes impossibles de visualitzar amb anterioritat. Una efectiva integració de les TIC s'aconsegueix quan els alumnes són capaços de seleccionar eines tecnològiques per a obtenir informació de forma actualitzada, analitzar-la, sintetitzar-la i presentar-la de manera adequada. La tecnologia hauria d'arribar a ser part integral del funcionament de la classe i tan accessible com qualsevol altra eina de les utilitzades a l'aula" (http://www.iste.org).
- integrar curricularment les tecnologies és "utilitzar les TICs de manera habitual en les aules per a tasques diverses com ara escriure, obtenir informació, experimentar, simular, comunicar-se, aprendre un idioma, dissenyar....tot això de manera natural, invisible.....va més enllà de l'ús instrumental de l'eina i està en el propi nivell de innovació del sistema educatiu" (B. Gros, 2000 El ordenador invisible, hacia la apropiación del ordenador en la enseñanza. Editorial Gedisa, Barcelona).
- integrar curricularment les TICs "és utilitzar-les de manera eficient i efectiva en àrees de contingut general, per a permetre que els alumnes aprenguin a aplicar habilitats computacionals en formes significatives. És incorporar les TIC de manera que facilitin l'aprenentatge dels alumnes. És utilitzar software per a que els alumnes aprenguin a utilitzar els ordinadors de manera flexible i creativa, amb un propòsit específic" (J. Dockstader, 1999 Teachers of the 21st Century know the what, why, and how of technology integration. T.H.E. Journal, January) .
La integració curricular de les TIC implica:
- utilitzar les tecnologies de forma transparent;
- utilitzar les tecnologies per a planificar estratègies que facilitin la construcció de l'aprenentatge;
- utilitzar les tecnologies a l'aula;
- utilitzar les tecnologies com a suport a les classes;
- utilitzar les tecnologies com una part del currículum;
- utilitzar les tecnologies per a aprendre el contingut d'una disciplina;
- utilitzar software educatiu d'una disciplina
La integració curricular de les TIC, però, no és l'únic àmbit d'actuació que s'ha de tenir en compte. De res servirà fer un esforç molt gran en aquest camp si es deixen de banda altres elements que s'han d'anar desenvolupant en paral·lel a aquest. L'èxit d'aquesta tasca implica a altres camps i nivells de l'organització educativa:
- cal disposar d'unes infraestructures adequades a aquesta finalitat;
- s'ha de disposar dels recursos necessaris per poder desenvolupar tasques educatives mitjançant l'ús de les TIC:
- els docents han de ser suficientment competents en l'ús pedagògic de les TIC;
- els currículums han d'estar dissenyats de manera que impliquin la integració de les TIC a totes les matèries i tots els nivells,
- l'Administració Educativa ha de realitzar polítiques i plans de finançament i suport, que permetin evolucionar el sistema en el seu conjunt.
|
Què no és integració curricular de les TIC ? |
Tot seguit, alguns exemples per a clarificar què no és integració curricular de les TIC, o algunes de les pràctiques que no implicarien una integració curricular real:
- posar ordinadors a les aules sense que els professors estiguin capacitats en l'ús i la integració curricular de les TIC;
- portar als alumnes a l'aula d'informàtica sense un propòsit massa clar;
- substituir 30 minuts de lectura per 30 minuts de treball amb l'ordinador en temes de lectura;
- proveir software d'aplicacions com ara enciclopèdies electròniques, fulls de càlcul, bases de dades, etc., sense cap propòsit curricular;
- utilitzar programes que cobreixin àrees d'interès especial o d'expertesa tècnica, però que no estan connectats amb una àrea temàtica del currículum.
| Models d'integració curricular de les TIC |
Mitjançant la perspectiva que ens dóna el temps, sabem que les TIC i la seva relació amb el món de l'educació no ha estat sempre la mateixa. Des d'un bon inici es va fer evident la seva potencialitat dins els processos d'ensenyament-aprenentatge. La pròpia evolució tecnològica ha fet canviar la forma en que es visualitza la interacció en l'àmbit educatiu, així per exemple, Jordi Vivancos (Tratamiento de la información y competencia digital. Alianza Editorial), estableix aquestes etapes:
- Etapa de relació suplementària. Hi ha una separació entre l'alfabetització TIC i el currículum, tant en termes d'espai (aules d'informàtica), com de temps (assignatura d'informàtica) i de persones (professors d'informàtica).
- Etapa complementària. Implica l¡ús de les TIC en algunes àrees o activitats curriculars, però mantenint una formació diferenciada dels aspectes instrumentals TIC.
- Etapa d'integració curricular de les TIC. Implica la plena disponibilitat de la tecnologia dins l'aula, per tal d'utilitzar-la segons requereixi el procés d'ensenyament-aprenentatge.
- Etapa d'impregnació de les TIC en el currículum. Aquesta constitueix la fase de maduresa de l'adopció de la tecnologia. Les TIC es fan invisibles, estan permanentment a disposició dels alumnes i dels professors, com instrument de treball intel·lectual i de construcció compartida i creativa de coneixement.
Chris Moersch Ed. D., fundador del Projecte LoTI (Level of Technology Implementation, http://www.drchrismoersch.com/loti.html), va definir diversos nivells d'implementació tecnològica en els centres educatius:
- Nivell de LoTi 0 - sense ús. Una suposada manca d'accés a la tecnologia fonamentada amb eines (com per exemple, l'ordinador) o la manca de temps per a seguir la implementació de la tecnologia electrònica. La tecnologia predominant està fonamentada en texts (fulls, pissarres, retroprojectors).
- Nivell de LoTi 1 - Consciència. L'ús de la tecnologia és (1) un fet extern a l'aula, i que els alumnes veuen en aules o espais específics (per exemple, laboratoris d'idiomes, aules d'informàtica, classes de tractament de texts), (2) utilitzat quasi exclusivament pel professor com una eina per gestionar l'aula o el pla d'estudis (per exemple, seguiment de l'assistència, accés al correu electrònic, passant els vells apunts a text digital) i/o (3) utilitzats per a millorar les presentacions o conferències que realitza el professor (per exemple, presentacions multimèdia).
- Nivell de LoTi 2 - Exploració. S'utilitza la tecnologia per a completar el programa d'instrucció (per exemple, tutorials, jocs educatius, aplicacions bàsiques) o com a complement multimèdia, seleccionats de la web (per exemple, documents d'investigació fonamentats en internet) als nivells de coneixements i comprensió que tenen els alumnes. La tecnologia electrònica s'utilitza en activitats d'extensió, enriquiment d'exercicis, i en general es reforcen els continguts mínims relacionades amb l'objectiu de l'estudi, que els estudiants han d'assolir.
- Nivell 3 - Infusió. En aquest cas s'inclouen les bases de dades, fulls de càlcul i paquets gràfics, multimèdia i aplicacions d'edició digital, i l'ús d'internet, com a complements dels dels processos d'instrucció (per exemple, la investigació damunt el terreny utilitzant fulls de càlcul i gràfics per a analitzar els resultats de la qualitat de les mostres d'aigua local), o projectes fonamentats amb l'anàlisi, síntesis i avaluació de materials multimèdia o de la web. Tot i que l'alumne, tal vegada, no percep l'activitat d'aprenentatge com un fet autèntic, es fa incís en uns nivells més alts de processament cognitiu, i el contingut es tractat amb profunditat, utilitzant una gran varietat d'habilitats de pensament estratègiques (per exemple, la resolució de problemes, la presa de decisions, la reflexió, experimentació, investigació científica).
- Nivell 4 a - Integració: Mecànic. Les tecnologies s'integren de manera mecànica, proporcionant un context ric per als estudiants, per tal d'entendre els conceptes treballats. Es diposita una confiança excessiva en els materials empaquetats i en altres recursos externs (per exemple, l'ajuda d'altres companys), i/o altres intervencions (per exemple, tallers de desenvolupament professional) que ajuden al docent en la gestió diària dels seus plans d'estudi. La tecnologia (per exemple, els multimèdia, les telecomunicacions, bases de dades, fulls de càlcul, processament de texts) es percep com una eina per identificar i resoldre els problemes d'interès per a l'estudiant en relació a un tema general. Es fa incís en l'acció dels estudiants i la resolució d'aquelles qüestions que requereixen nivells més gran de processament cognitiu per part de l'estudiant i un examen en profunditat del seu contingut.
- Nivell 4b - Integració: Rutina. La tecnologia està integrada en una rutina de manera que proporciona un context ric per tal de facilitar que els estudiants puguin comprendre els conceptes exposats. En aquest nivell, els docents poden dissenyar i aplicar experiències d'aprenentatge, on els estudiants, fent ús de la seva autonomia, identifiquen i resolen aquells problemes relacionats amb una temàtica general, fent ús de la tecnologia disponible (per exemple, aplicacions multimèdia, internet,bases de dades, fulls de càlcul, processador de texts) amb poca o cap assistència exterior. Es fa incís, una vegada més, en l'acció dels estudiants i la resolució d'aquelles qüestions que requereixen nivells més gran de processament cognitiu per part de l'estudiant i un examen en profunditat del seu contingut.
- Nivell 5 - Expansió. L'accés a la tecnologia va més enllà de l'aula. Els docents, de manera activa, dissenyen i proposen aplicacions que, fent ús de la tecnologia, permetin interaccionar amb institucions externes (creació de xarxes de centres, contactant amb empreses, organitzacions governamentals, institucions d'investigació, amb universitats, ...). Per exemple, posar-se en contacte amb la NASA per tal d'establir un enllaç a un transbordador espaial en òrbita mitjançant internet. En aquest cas, la complexitat i sofisticació de les eines utilitzades en l'entorn d'aprenentatge han d'estar en consonància a (1) la diversitat, la inventiva, la experiència, i la espontaneïtat, del professor, en base a l'enfocament del procés d'ensenyament-aprenentatge i (2) el nivell de pensament complex dels estudiants (anàlisis, síntesi, avaluació) i el grau d'aprofundiment sobre el tema en qüestió.
- Nivell 6 - Refinament. La tecnología es percep com un procés, com un producte (una nova eina tecnològica, un nou software), com un punt de suport per als estudiants que els ajuda a trobar solucions relacionades amb un determinat problema "real" que resulta d'interès per a ells. En aquest nivell, ja no existeix una divisió entre la instrucció i l'ús de la tecnologia a l'aula. La tecnologia proporciona un medi sense fissures per a la consulta d'informació, resolució de problemes, i/o desenvolupament de productes. Els alumnes tenen fàcil accés a una gran quantitat de tecnologies per tal de realitzar qualsevol tasca a l'escola. El pla d'estudis o currículum es construeix a partir de les necessitats de l'alumne, en base als seus interessos, necessitats, i/o aspiracions, i compta amb el suport d'un accés il·limitat a la majoria d'aplicacions informàtiques i la infraestructura disponible.
Jacobs proposa cinc opcions per a la integració curricular, començant amb dissenys fonamentats en una disciplina i dissenys paral·lels, per a continuar amb altres de multidisciplinars, interdisciplinars i integrats. Fogarty parteix del model proposat per Jacobs i proposa un model conformat per tres àrees d'integració curricular: integració dins d'una disciplina, integració a través de les disciplines, i integració dins de la ment de l'estudiant. Segons ell, totes aquestes són necessàries per a integrar completament el currículum.
Fora d'aquestes referències ja s'ha de cercar experiències d'èxit, que s'hagin pogut desenvolupar en centres dotats de forma excel·lent en recursos materials, o centres que desenvolupen un Projecte Educatiu de Centre molt orientat a aquest àmbit, o experiències parcials i puntuals restringides a unes poques matèries, i que davant l'èxit assolit permeten fer una projecció o pluja d'idees sobre tot el sistema en general. Davant la mancança de models, però, existeix una gran quantitat d'informació que dóna orientacions, consells, requeriments, per a aconseguir una bona integració curricular de les TIC.
|
Requeriments per a la integració curricular de les TIC ? |
Diversos autors destaquen la importància de definir uns requeriments per tal de poder realitzar una integració curricular de les TIC de manera efectiva:
- Una filosofia inicial que valori les seves possibilitats didàctiques en el procés educatiu, dins el marc dels objectius de l'escola i del Projecte Educatiu del Centre (Reparaz et al., 2000).
- Assumir un canvi de rol del professor i e l'alumne (Reparaz et al., 2000; Bartolomé, 1996; Adell, 1997; Cebrián, 1997; Poves, 1997; Roca, 2001; Sánchez, 2000, 2001).
- Que el currículum orienti l'ús de les TIC i no siguin les TIC qui orientin el currículum (Dockstader, 1999).
- Implica una innovació educativa (Dede, 2000; Gros, 2000).
- Fer un ús invisible de les TIC, per a fer visible allò que s'aprén (Sánchez, 2001).
- Un canvi des d'una concepció centrada en les TIC a una concepció centrada en aprendre amb les TIC (Sánchez, 1998).
- La concreció d'un projecte curricular que incorpori les TIC com a estratègia d'individualització educativa (Reparaz et al., 2000).
- Les habilitats en l'ús de les TIC que siguin requerides i/o desenvolupades han d'estar directament relacionades amb els continguts i les tasques realitzades a l'aula (Dockstader, 1999).
- Les habilitats en l'ús de les TIC que siguin requerides i/o desenvolupades han d'estar unides a un model d'aprenentatge lògic i sistemàtic (Dockstader, 1999).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons. [Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada]
Llicenciat sota la Creative Commons Attribution Non-commercial Share Alike 3.0 License