Índex de l’edicióLa notació en cursiva fa referència a la versió impresa.
Només estan disponibles els darrers números de la versió electrònica. Si estàs interessat en algun article dels números no disponibles, posa’t en contacte amb nosaltres mitjançant la nostra adreça electrònica:
Nº 10 Antonio Tinajas Ruiz Tinajas A. (2002): Proposta d’un model de qüestionari per a conèixer els hàbits i les opinions relacionades amb la salut dels estudiants d'Ensenyament Secundari Obligatori. Revista d’educació física (Ed. impresa), 4(1): 29-42. 2. Prevenció de les hidrocucions i dels ofegaments. Els deu manaments del nedador i del bussador. Ministère Délégué a la Jeunesse et aux Sports (Francia) Ministère Délégué a la Jeunesse et aux Sports (1988): Prevenció de les hidrocucions i dels ofegaments. Els deu manaments del nedador i del bussador. Revista d’educació física (Ed. impresa), 4(1): 43-48. Coordinador Antonio Tinajas Ruiz Consell de redacció Jaume
Pont Geis Internet Samuel Valls Montagut Revisió processament dels textos Jesús Bravo Ayuso Correcció dels textos Ana
Valero Barbanoj (castellà) Disseny gràfic Andreu Ferrer Redondo Edita Departament d'educació física de l'I.E.S. Joan Ramon Benaprès Camí de la Fita s/n (08800 Sitges, Espanya) Tfn. 938943712 ef, revista d'educació física no assumeix necessàriament les opinions expressades en la revista
1. Proposta d’un model de qüestionari per a conèixer els hàbits i les opinions relacionades amb la salut dels estudiants d'Ensenyament Secundari Obligatori¡Error! Marcador no definido. ©
Antonio Tinajas Ruiz, professor d'educació física de l'I.E.S. Joan Ramon Benaprès (Sitges, Espanya). Aquest article ha estat traduït del castellà al català per Antonio Tinajas.
1.1. Introducció Salut per a tots a l'any 2000 era, fins fa poc, una proposta de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que establia objectius i estratègies per a millorar la salut de la població mundial. Es tractava de disminuir la mortalitat i la morbilitat de malalties moltes de les quals són el resultat d'hàbits de consum i estils de vida inadequats (consum d'alcohol i tabac, consum excessiu de greixos, manca d'activitat física, etc.). L'assoliment d'aitals objectius és responsabilitat dels poders públics, especialment de les autoritats sanitàries, i en aquest sentit han estat assumits pel Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya (4b). Però l'àmbit sanitari no és l'únic de qui es reclama la col·laboració. La mateixa OMS (6a,6b) i el Consell de Ministres de la Comunitat Europea (2) reconeixen que la responsabilitat d'educar els joves per a l'adquisició d'hàbits i coneixements que preconitzin la salut recau sobre l'escola. Des de 1990, existeix a Catalunya un Programa d'Educació per a la Salut a l'Escola (PESE) (4a) l'execució i avaluació del qual correspon al Departament d'Ensenyament juntament amb el Departament de Sanitat i Seguretat Social. D'entre els objectius generals del PESE en destacaré tres: · Aprofundir les vinculacions entre la promoció de la salut a l'escola i la realitat de l'entorn social. · Estimular l'adquisició d'hàbits saludables i capacitar els joves perquè tinguin cura d'ells mateixos. · Introduir continguts de l'educació per a la salut a l'escola al llarg del desenvolupament curricular. Però el disseny del procés educatiu que ha de conduir el nostre alumnat a l'assoliment d'aquests i d'altres objectius passa per una avaluació dels seus coneixements, actituds i opinions en relació amb la salut. D'altra banda, la major part dels estudis sobre hàbits de consum es fan entre la població de 15 o més anys (1,5,7,8), mentre que és probable que l'adquisició d'hàbits poc saludables comenci més aviat. Aquesta avaluació pot ser útil a l'hora de valorar quin ha estat el resultat de la intervenció de l'escola al llarg de l'Ensenyament Secundari Obligatori pel que fa als hàbits i opinions relacionats amb la salut del jovent. No podem oblidar que una part important d'aquests hàbits i opinions es mantindrà durant tota la vida.
1.2. Objectius Els objectius que podem abastar amb un treball d'investigació d’aquestes característiques són els següents: 1) Avaluar els hàbits i les opinions de l'alumnat d'Ensenyament Secundari Obligatori (d’un centre/ciutat/comarca) en relació amb els següents temes generals:
· Drogues legals (tabac i alcohol) i il·legals (cannabis) · Activitat físico‑esporiva · Sexualitat i SIDA · Educació vial · Alimentació i nutrició · Pes corporal i obesitat. 2) Fer propostes que puguin ser tingudes en compte a l'hora d'elaborar i desenvolupar els projectes curriculars dels centres d'Ensenyament Secundari per tal de esmenar les mancances detectades. 3) Un altre objectiu, que pot o no ser inclòs en la investigació, és el seguiment de l'evolució dels hàbits i opinions del grup format per l'alumnat de 1r d'ESO al llarg dels quatre anys de l'Ensenyament Secundari Obligatori.
1.3. Tamany de la mostra i mostratge L'univers de l'estudi estarà constituït pels nois i les noies de 12 a 16 anys d’un centre/ciutat/comarca. La població origen de la mostra estarà constituïda per l'alumnat matriculat en cursos d'Ensenyament Secundari Obligatori d’un centre/ciutat/comarca. En aquest darrers dos casos (ciutat o comarca), inclourà inicialment centres públics i privats. La unitat de mostratge serà el grup-classe. A cada centre s’enquestarà un nombre fix d’alumnes per cada grup-classe (per exemple, 6). Els alumnes seran triats a l’atzar seguint la següent seqüència de números aleatoris (3): 32-26-05-22-14-08-18-03-20-23-25-24-09-33-04-02-01. Cada número es correspon amb un número de llista. L’alumne o l’alumna que el té, és escollit. Si a l’aula no hi ha ningú amb determinat número de llista, aquest número no es tingut en compte. Així fins a seleccionar 6 alumnes, no importa de quin sexe (cal esperar que, al final, la mostra estigui formada por un número semblant de nois i de noies).
1.4. Treball de camp En primer lloc, cal posar-se en contacte amb el director o la directora dels centres per tal d’informar-lo de la realització de la investigació. Més endavant ens haurem de tornar a posar en contacte per tal d’informar del dia i de l’hora de la nostra visita i de les activitats que volem dur a terme. També haurem de demanar informació sobre el nombre de grups-classe que hi ha a cada nivell, a cada institut. Quant al qüestionari, serà complimentat per l’alumnat, però tot el grup alhora. És convenient que l’investigador doni les explicacions oportunes mitjançant un projector de transparències per tal de minimitzar els errors, sobretot pel que fa a les preguntes amb un major grau de dificultat. Un cop contestat el qüestionari, i abans que l'alumnat el lliuri, es procedirà a mesurar el pes i l’alçada de tothom (pregunta 57 del qüestionari). S’utilitzaran dues habitacions (poden servir els vestidors del gimnàs o sengles aules) on l'alumnat, separat per sexes, pugui despullar‑se fins romandre amb mitjons i roba interior. Per als mesuraments i l'anotació de les dades, cal comptar amb l'ajut de col·laboradors d’ambdós sexes.
1.5. Informatització i anàlisi de les dades Després de cada sessió d'enquesta, l’investigador farà una primera comprovació de les dades dels qüestionaris per tal de detectar possibles errors (preguntes que no s'haurien d’haver contestat, respostes incongruents...) i fer les correccions oportunes. L'anàlisi estadística (exploració descriptiva, càlcul de mesures de tendència central i de dispersió, comparacions entre grups segons l’edat, el sexe, l’estatus socioeconòmic, etc.) i l'elaboració de gràfics i taules es poden fer mitjançant un programa informàtic (per exemple, el SPSS). També es pot optar per dur a terme una anàlisi estadística més senzilla per a la qual cosa caldrà elaborar una plantilla on traslladar totes les dades aportades pels qüestionaris.
1.6. El qüestionari El qüestionari el podeu trobar a continuació. Com diu el títol d’aquest article, es tracta d’una proposta. Tanmateix, el manteniment d’una bona part de les preguntes té l’avantatge de fer possible les comparacions entre diferents poblacions enquestades. Quant a les preguntes, vet aquí algunes puntualitzacions: · la número 41 està treta del qüestionari de l’Avaluació de l'estat nutricional de la població catalana (4c). · La número 56 vol reflectir la classe social de la família de l’alumne que contesta el qüestionari. Proposo catalogar com a classe social baixa, mitja o alta (pregunta 57, que ha de contestar l’investigador) d’acord amb els següents criteris:
ALTA: Qualsevol combinació on aparegui, al menys, 1, 2 o 3. Per exemple: 0-1, 2-5, 7-3, 2-2, etc.
BAIXA: Les combinacions dels números 0, 6 i 7 (0-6, 6-0, 0-7, 7-0, 6-7 i 7-6).
MITJA: Qualsevol altra combinació.
· La pregunta 59 és l’Índex de Massa Corporal, que es calcula dividint el pes, expressat en quilograms, pel quadrat de l’alçada, expressada en metres.
Qüestionari sobre hàbits i opinions relacionades amb la salut
Aquest qüestionari té per objectiu conèixer els hàbits i les opinions del jovent de 12 a 16 anys del centre/ciutat/comarca pel que fa a temes relacionats amb la salut. Es tracta d'una enquesta anònima.
És molt important que contestis les preguntes amb calma i amb la màxima sinceritat. Pregunta’ns els dubtes que tinguis. Normalment només hauràs d'encerclar el número d'una de les respostes. Ja t’indicarem al final de cada pregunta quan pots triar més d'una resposta. Moltes gràcies per la teva col·laboració.
Centre:_____________________________________________
1. Sexe 1 Home 2 Dona
2. Quin curs fas ara? 1r 2n 3r 4t
DROGUES LEGALS I IL.LEGALS
3. Fumes actualment? 1 No he fumat mai (passa a la pregunta 8) 2 No, però abans sí que havia fumat (passa a la pregunta 8) 3 Sí, però només una cigarreta de tant en tant 4 Sí, habitualment
4. A quina edat vas començar a fumar? Aproximadament, als _____ anys
5. Quantes cigarretes fumes de mitjana cada dia? Aproximadament, _____ cigarretes
6. D'on treus el tabac que fumes? (Pots triar més d'una resposta) 1 El compro jo personalment 2 Me'l compren amics o amigues més grans que jo 3 Només fumo del tabac que em donen i/o agafo
7. Si compres tu personalment el tabac que fumes, on el compres? (Pots triar més d'una resposta). 1 A l'estanc 2 A la màquina expenedora 3 Ho demano al bar 4 Al venedor ambulant 5 A Andorra 6 En un altre lloc
8. Creus que el consum de tabac? 1 És bo per a la salut 2 És sempre dolent per a la salut 3 És dolent només si es fuma massa 4 No afecta a la salut 5 No sé que contestar
9. El teu pare (o tutor) i la teva mare (o tutora), fumen habitualment? 1 No, cap dels dos fuma 2 Només el pare 3 Només la mare 4 Sí, fumen tots dos
10. Et semblaria bé que no estigués permès el consum de tabac dins del recinte escolar (fins i tot al pati) dels centres de secundària? 1 Sí 2 No
11. Fumes porros actualment? 1 No n'he fumat mai de porros (passa a la pregunta 13) 2 No, però abans sí que n'havia fumat (passa a la pregunta 13) 3 Sí, però només de tan en tant 4 Sí, habitualment.
12. A quina edat vas fumar el primer porro? Aproximadament, als _____ anys
13. Creus que el consum de porros... 1 És bo per a la salut 2 És sempre dolent per a la salut 3 És dolent només si es fuma massa 4 No afecta la salut 5 No sé què contestar
14. Prens begudes que contenen alcohol? 1 Sí 2 No (passa a la pregunta 19)
15. A quina edat vas començar a prendre begudes que contenien alcohol? Aproximadament, als _____ anys
16. Indica on aconsegueixes les begudes alcohòliques que consumeixes (durant el cap de setmana, durant les celebracions i revetlles o qualsevol dia de la setmana) Pots triar més d'una resposta. Encercla el número (o els números) corresponents.
16A 16B 16C
17. Indica en quins moments consumeixes aquestes begudes alcohòliques (durant el cap de setmana, durant les celebracions i revetlles o qualsevol dia de la setmana). Pots triar més d'una resposta. Encercla el número (o els números) corresponents.
17A 17B 17C
18. Durant la darrera setmana (7 dies) quantes racions has pres de les següents begudes alcohòliques? (Pots triar més d'una resposta) 1. Cervesa (mitjanes/llaunes)................... ___ 2. Cervesa (quintos/canyes)..................... ___ 3. Vi........................................... ___ copes 4. Cava......................................... ___ copes 5. Vi dolç (Xerès, moscatell, etc.)............. ___ copes 6. Anís, licor dolç............................. ___ copes 7. Combinats (cubalibre, gintònic, etc.)........ ___ vasos 8. Whisky, conyac, vodka (sols, amb gel, etc.).. ___ copes
19. Creus que el consum de begudes alcohòliques... 1 És bo per a la salut 2 És sempre dolent per a la salut 3 És dolent només si es beu massa 4 No afecta la salut 5 No sé què contestar
ACTIVITAT FISICA I ESPORTIVA
20. Amb quina freqüència realitzes activitats físico‑esportives que durin almenys 20 minuts, que comportin un esforç o dificultat respiratòria, i que et facin suar? (Només pots escollir una resposta. No comptis les classes d’educació física) 1 Diàriament 2 Dues o tres vegades a la setmana 3 Una vegada a la setmana 4 Dues o tres vegades al mes 5 Alguna vegada a l'any o menys 6 No puc per incapacitat o malaltia
21. Practiques habitualment alguna activitat físico‑esportiva fora de l'horari escolar? 1 No 2 Sí (passa a la pregunta 23)
22. Per quin motiu o motius principals no practiques cap activitat físico‑esportiva fora de l'horari escolar? (Pots triar més d’una resposta). 1 No m'agrada fer exercici físic o esport 2 Per motius de salut 3 Perquè no tinc temps 4 Perquè no en tinc l'hàbit 5 No me'n van ensenyar a l'escola 6 Per manca d’instal·lacions esportives 7 Perquè no puc accedir a les instal·lacions esportives 8 Per dificultats d'iniciar-me en l'esport que m'agrada 9 Per dificultats econòmiques 10 Altre motiu
(Passa a la pregunta 25)
23. Encercla el número que es correspon amb les activitats físico‑esportives que practiques fora de l'horari escolar una o més d'una vegada a la setmana: (Pots triar més d'una resposta) 1 Bàdminton 12 Aeròbic 2 Bàsquetbol 13 Frontennis 3 Billar 14 Gimnàstica manteniment 4 Billes/Bowling 15 Jogging/Fúting (córrer 5 Caminar (com a exercici físic) 16 Natació 6 Ciclisme (anar en bici) 17 Patinatge 7 Culturisme/musculació 18 Esquaix/raquetball 8 Dansa 19 Tennis 9 Excursionisme 20 Tennis de taula 10 Futbol 21 Voleibol 11 Futbol Sala 22 Altre:_________________
24. Per quin motiu o motius principals practiques aquestes activitats físico‑esportives fora de l'horari escolar? (Pots triar més d’una resposta). 1 Per diversió, per passar el temps 2 Per trobar els amics 3 Perquè m'agrada 4 Per mantenir‑me en forma 5 Per mantenir o millorar la salut 6 Perquè m'agrada competir 7 Per mantenir la línia 8 Per fer carrera esportiva 9 Perquè m'obliguen 10 Per evasió, per sortir d'allò que és habitual
SEXUALITAT
25. ¿Creus que tens un nivell d’informació suficient sobre sexualitat (anatomia de l’aparell reproductor, concepció/contracepció, malalties de transmissió sexual, etc.)? 1 Sí 2 No
1 Professors o professores 2 El pare 3 La mare 4 Altres familiars 5 Un amic o una amiga 6 Altra persona 7 Programes de TV/ràdio 8 Lectures 9 No sé res sobre sexualitat
27. Indica com t’agradaria rebre més informació sobre sexualitat. (Pots triar més d’una resposta). 1 Fulletons que jo pugui agafar lliurement 2 Explicacions del professorat a classe 3 Explicacions dels pares 4 Programes de TV/ràdio 5 No vull rebre més informació sobre sexualitat
28. Saps què és la SIDA? 1 Crec que sí 2 No (passa a la pregunta 31)
29. Què diries que és la SIDA? 1 No és cap malaltia 2 Una malaltia contagiosa, però que no és mortal 3 Una malaltia contagiosa que a vegades és mortal 4 Una malaltia contagiosa que sempre és mortal 5 No ho sé amb seguretat
30. Creus que aquestes accions poden transmetre la SIDA d'una persona a una altra? SI NO NO HO SE
A Tocar‑se, donar‑se la mà.......... 1 2 3 B Fer‑se petons..................... 1 2 3 C Fer l'amor sense preservatiu...... 1 2 3 D Compartir el WC................... 1 2 3 E Compartir coberts, gots, plats.... 1 2 3 G Compartir xeringues............... 1 2 3 H Fer l'amor amb preservatiu........ 1 2 3 I Conviure a la mateixa classe...... 1 2 3 K Compartir raspall de dents,....... 1 2 3 fulles d’afaitar.
31. Aquí tens una relació de mètodes anticonceptius. Indica quin (o quins) d’ells protegeix (o protegeixen) contra les malalties de transmissió sexual. 1 Píndola anticonceptiva 2 Diafragma 3 Preservatiu 4 DIU (Dispositiu intrauterí) 5 No ho sé amb seguretat
EDUCACIO VIAL
32. Per quin costat del carrer creus que han de circular les persones que van amb bici? 1 Sempre pel costat esquerre 2 Sempre pel costat dret 3 Per qualsevol dels dos costats 4 No ho sé amb seguretat
33. Quines normes de circulació creus que tenen l'obligació de respectar les persones que van amb bici? 1 No tenen cap obligació de respectar les normes 2 Totes les normes de circulació 3 Només una part de les normes de circulació 4 Només els semàfors 5 No ho sé amb seguretat
34. Per quin costat del carrer creus que han de circular les persones que van amb moto? 1 Sempre pel costat esquerre 2 Sempre pel costat dret 3 Per qualsevol dels dos costats 4 No ho sé amb seguretat
35. Quines normes de circulació creus que tenen l'obligació de respectar les persones que van amb moto? 1 No tenen cap obligació de respectar les normes 2 Totes les normes de circulació 3 Només una part de les normes de circulació 4 Només els semàfors 5 No ho sé amb seguretat
36. Per quin costat creus que hem d'anar quan caminem per la carretera? 1 Sempre pel costat dret 2 Sempre pel costat esquerre 3 Per qualsevol dels dos costats 4 No ho sé
37. Tens moto? 1 Sí 2 No (passa a la pregunta 41)
38. Fas servir el casc quan vas amb moto? 1 Sí, sempre 2 Gairebé sempre 3 De vegades sí, de vegades no 4 Gairebé mai 5 No, mai
39. Respectes els semàfors quan vas amb moto? 1 Sí, sempre 2 Gairebé sempre 3 De vegades sí, de vegades no 4 Gairebé mai 5 No, mai
40. ¿Alguna vegada has conduït la moto sota els efectes d’una droga (alcohol, “pastilles”, etc.)? 1 Sí 2 No
ALIMENTACIO I NUTRICIO
41. Quins d'aquests àpats fas habitualment? (Pots triar més d’una resposta) 1 Esmorzar 5 Sopar 2 Menjar a mig matí 6 Ressopó (després de sopar) 3 Dinar 7 Menjar entre hores 4 Berenar
42. Què esmorzes normalment abans d'anar a l’institut? (Pots triar més d'una resposta) 1 Got de llet 5 Cereals amb llet 2 Cafè/cafè amb llet 6 Pa amb alguna cosa 3 Got de suc de fruita 7 No prenc res 4 Magdalenes/galetes/ "croissants"
43. A continuació, indica amb una creu la freqüència amb la que prens els aliments del següent llistat. Tingues en compte aquests significats: Mai = No el prenc mai D = El prenc diàriament S = El prenc setmanalment M = El prenc mensualment A = El prenc anualment
44. Escriu el número dels 3 aliments del llistat de la pregunta 43 que més t'agradin. Els tres aliments que més m'agraden tenen els números ___, ___ i ____
45. Ara escriu el número dels 3 aliments del llistat de la pregunta 43 que menys t'agradin. Els tres aliments que menys m'agraden tenen els números ___, ___ i ____
46. Escriu el nom de tres aliments del llistat de la pregunta 43 el consum freqüent dels quals consideris que és bo per a la salut:
______ ______ ______
47. Escriu el nom de tres aliments del llistat de la pregunta 43 el consum freqüent dels quals consideris que és perjudicial per a la salut: ______ ______ ______
48. Saps quant fas d'alçada? 1 Sí, aproximadament _____ cm 2 No ho sé
49. Saps quant peses? 1 Sí, aproximadament _____ kg 2 No ho sé
50. Quina opinió tens del teu pes? 1 És inferior al normal 2 És normal 3 És una mica superior al normal 4 Estic gras/grassa 5 Estic massa prim/prima
51. Has seguit cap dieta o règim d'aprimament durant els darrers 12 mesos? 1 Sí 2 No (passa a la pregunta 53)
52. Qui te'l va proporcionar el règim? (Pots triar més d'una resposta) 1 Un metge 2 Un amic o amiga 3 Un familiar 4 Una altra persona 5 El vaig llegir en una revista
53. Creus que l'excés de pes perjudica la salut? 1 Sí 2 No 3 No ho sé
54. Quin creus que és el millor mètode per perdre pes? 1 Menjar menys 2 Fer més exercici 3 Prendre pastilles per a la gana 4 Menjar menys i fer més exercici 5 No ho sé
55. Si haguessis de perdre pes, quin d'aquests mètodes estaries disposat a seguir? 1 Menjar menys 2 Fer més exercici 3 Prendre pastilles per a la gana 4 Menjar menys i fer més exercici 5 No ho sé
56. Digues quina és l'ocupació dels adults (pare/mare/company o companya). Escriu el número corresponent. 0 Aturat/da 1 Empresari/a 2 Director/a, gerent 3 Professional lliberal (metge, advocat...) 4 Funcionari/a 5 Comerciant 6 Dependent/a, obrer, agricultor 7 No viu amb mi
Pare/Tutor/Company de la mare __
Mare/Tutora/Companya del pare __
Aquestes tres preguntes no les has de contestar tu.
57. 1 Alta 2 Mitja 3 Baixa
58. 1 Pes _____ kg 2 Talla _____ cm
59. IMC _____ kg/m2
7. Bibliografia
1. Colom J; Suelves JM; Majó X et all: 1992. Alcoholisme i altres drogodependències. Salut Catalunya. 6 (2): 73‑79.
2. Consejo de la Comunidad Europea. Resolución del Consejo y de los Ministros de Educación reunidos en el seno del Consejo de 23 de noviembre de 1988 relativa a la educación en pro de la salud en las escuelas (89/C 3/01).
3. Domenech, JM. Tablas de estadística. Barcelona: Editorial Herder, 1994.
4a. Generalitat de Catalunya. Decret 79/1990 de 20 de març, d'aprovació i aplicació del Programa d'educació per a la salut a l'escola. DOGC núm. 1280 de 18 d'abril de 1990.
4b. Generalitat de Catalunya. Document Marc per a l'elaboració del Pla de Salut de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social: Barcelona, 1991.
4c. Generalitat de Catalunya. Avaluació de l'estat nutricional de la població catalana. Departament de Sanitat i Seguretat Social: Barcelona, 1996.
5. Múgica, JA. Enquesta sobre la pràctica d'activitats físico‑esportives a Catalunya. Direcció General de l'Esport. Barcelona, 1995.
6a. OMS. La salud de los jóvenes: un desafío para la sociedad. Serie de Informes Técnicos de la OMS nº 731, 1986.
6b. OMS . Prevención en la niñez y en la juventud de las enfermedades cardiovasculares del adulto: es el momento de actuar. Serie de Informes Técnicos de la OMS nº 792, 1990.
1. Salleras Ll; Pardell H; Saltó E et all: 1992. Tabac. Salut Catalunya. 6 (2): 63‑70.
8. Serra Ll; De Cambra S; Vallbona C et all: 1992 Activitat física. Salut Catalunya. 6 (2): 94‑101.
2. Prevenció de les hidrocucions i dels ofegaments. Els deu manaments del nedador i del bussador. Ministère Délégué a la Jeunesse et aux Sports (Francia) Traduït de: Ministère Délégué a la Jeunesse et aux Sports (1988): Prévention des hydrocutions et des noyades. Les dix commandements du baigneur et du plongeur. Médecine du Sport, (3): 115-118. Aquest artícle ha estat traduït del francés al català per Antonio Tinajas.
2.1. Introducció R. Lederer, 36 anys, 15 d’agost de 1954. Bon nedador, platja de Calvi (Córcega). Després d’ un bany de sol perllongat (temperatura al sol de 52ºC) i suant, s’ introdueix a l’aigua per refrescar-se. Neda en prou feenes 10 metres quan experimenta una sensació de fatiga intensa i pruïja en tot el cos. Surt de l’aigua inmediatament amb urticària generalitzada. Cau a la sorra i perd el coneixement durant alguns minuts. Pateix d’astènia secundària durant alguns dies. En aquesta època, ningú no parlava d’hidrocució. N. Vallée, 8 anys, 31 d’octubre de 1977. Piscina de Soissons, 15hores i 30 minuts. Experimenta malestar a l’aigua, d’on surt amb aturada cardíaca.. Reanimat p el socorrista i els bombers, és hospitalitzat en el servei d’urgències de Soisson i traslladat a l’Hospital de Reims. Mor a les 18 hores y 30 minuts, durant el trasllat Cada any, centenars de banyistes i de bussadors són víctimes d’hidrocucions mortals durant els banys d’estiu o a la piscina. És molt fàcil evitar la majoria d’aquestes morts aplicant els deu manaments del banyista. És necessari difondre’ls entre els banyistes, els nedadors, els saltadors de trampolí, etc. La hidrocució és un accident sincopal caracteritzat per una pèrdua de coneixement més o menys brutal, que es veu acompanyada d’una aturada respiratòria de tipus reflex, la qual cosa fa que no es trobi aigua a les vies respiratòries. La hidrocució és a l’aigua com l’electrocució és al corrent elèctric. La persona hidrocutada presenta el mateix aspecte que la persona electrocutada: blanca, blau pàl·lid o blau fosc amb escuma. Però, sigui quin sigui el seu aspecte, pot ser reanimada, perquè l’aturada cardíaca no sobrevé fins que no ha transcorregut un temps de l’aturada respiratòria. El síncope d’hidrocució és un síncope d’origen cutani reflex degut a: · L’agressió termomecànica de l’aigua sobre el cos humà, com a conseqüència de la diferència de temperatura entre l’aigua i la pell, així com d’alteracions circulatòries mecàniques resultants de la immersió o del capbussament. · La participació de nombrosos factors individuals d’inadaptació a l’agressió de l’aigua, en particular, síncopes i al·lèrgies La pèrdua de coneixement pot sobrevenir sota una dutxa freda, en el moment d’entrar a l’aigua, o fins i tot a terra, després de sortir de l’aigua. Però, en la major part dels casos, sobrevé més o menys brutalment a l’aigua i provoca una immersió a pic que és mortal si la víctima no és pujada immediatament a la superfície. La rapidesa amb què es produeix el síncope, el silenci que l’acompanya, el període de temps variable entre l’entrada a l’aigua i el síncope i el període de temps que és necessari emprar per a rescatar a una persona constitueixen els quatre factors que transformen una simple pèrdua de coneixement, sense importància quan es produeix a terra, en un accident mortal a l’aigua. L’ofegament és una asfíxia que es caracteritza per la irrupció d’aigua als alvèols pulmonars. Una hidrocució a la superfície pot complicar-se amb un ofegament en profunditat quan l’hidrocutat experimenta una recuperació espontània de la respiració.
2.2. Els deu manaments del banyista Els manaments I i II fan referència als ofegaments i a les hidrocucions. Els manaments del III al VIII tenen que veure amb els factors termodinàmics, que són l’origen de les hidrocucions. Els manaments IX i X fan referència a factors individuals que afavoreixen la hidrocució.
I. Banys vigilats per un monitor-socorrista Cal banyar-se a la piscina o a la platja sota la vigilància d’un monitor-socorrista per assegurar el salvament i la recuperació. La major part del ofegaments es produeixen durant els banys individuals de no nedadors o de nedadors debutants e imprudents que no coneixen les característiques del lloc (marees, corrents...) i que es banyen fora de les zones vigilades.
II. Fer-se acompanyar d’un amic No ens hem de banyar mai sols, sinó acompanyats d’un amic que pugui ajudar-nos o avisar cuita-corrents als banyistes veïns i al monitor-socorrista de vigilància. Si es tracta d’un aprenentatge col·lectiu de la natació (un màxim de 16 no nedadors per ensenyant), i en el moment del bany col·lectiu, els banyistes han d’estar agrupats obligatòriament per parelles amb la prohibició de separar-se, sigui quin sigui el motiu, fins la sortida de l’aigua. Cada persona és responsable del seu company després d’haver estat informat, abans del bany, dels senyals d’alarma que han de provocar la sortida immediata de l’aigua (vegeu el manament X).
III. Que sigui possible una sortida ràpida de l’aigua En els banys que es produeixin fora de la piscina, no ens hem d’allunyar més de 10 metres de la ribera, de manera que puguem sortir ràpidament de l’aigua si experimentem malestar o notem algun senyal d’alarma.
IV. Que sigui possible el salvament i la rehabilitació No ens hem de banyar en aigües amb una profunditat superior als 5 metres. Més enllà d’aquesta profunditat, i en el cas que ens anem a pic, el temps necessari per reflotar el banyista, fins i tot si és dut a terme per un socorrista experimentat, és tan gran que la rehabilitació té poques probabilitats de concloure amb èxit.
V. Parar atenció a la temperatura de l’aigua No ens hem de banyar si la temperatura de l’aigua (factor fonamental que determina la possibilitat d’adaptació de l’organisme) és inferior als 18ºC, en el cas dels adults, o als 20ºC, en el cas dels nens (la qual cosa és freqüent que passi a començament de l’estiu i fora de les piscines).
VI. Duració del bany No hem de prolongar la duració del primer bany més de 15 minuts, si l’aigua està a 18ºC. Cal adaptar-se incrementant progressivament la duració del bany.
VII. Entrada a l’aigua i capbussament No ens hem de capbussar a l’aigua, sobretot després d’una exposició prolongada al sol. Ens hem de submergir poc a poc de manera que puguem constatar l’absència de qualsevol sensació desagradable.
VIII. Bussada lliure, amb tub o sense tub Ens hem d’entrenar incrementant progressivament la duració dels períodes d’aturada voluntària de la respiració evitant d’arribar al límit. Cal evitar les immersions contínues separades per períodes curts de temps que condueixen a la pèrdua de l’alè. La pèrdua del coneixement per hidrocució durant la immersió és brusca i sense avís, doncs es veu afavorida per la manca d’oxigen al cervell com a conseqüència del treball muscular intens de nedar sota l’aigua en apnea.
IX. Factors individuals que afavoreixen el síncope d’hidrocució A. Factors permanents: · El patiment d’al·lèrgies: Asma, urticària, crioal·lèrgia, hidroal·lèrgia a l’aigua dolça o salada, etc. · El patiment de malalties en les quals són freqüents les tendències sincopals o la pèrdua del coneixement (epilèpsia, crisis nervioses, problemes circulatoris o hepàtics, etc.) i durant l’ús de tranquil·lizants. · El patiment d’algun traumatisme cerebral en accident de circulació. · La pèrdua de coneixement, que exigeix la prohibició del bany o de la immersió durant els dos dies posteriors i una vigilància durant els dies següents.
B. Factors temporals, que hem d’evitar: · La exposició prolongada i immòbil al sol o la realització d’exercicis físics intensos acompanyats de molta transpiració, abans del bany. · Las entrades i les sortides contínues de l’aigua, amb possibles exposicions alternes, al sol, a l’ombra o a un corrent d’aire, i susceptibles de provocar tremolors o pell de gallina. En ambdues situacions, ha d’estar prohibit tornar a l’aigua per escalfar-se. · Les situacions de por o les emocions fortes: Ø Quan una persona que no sap nedar, sense esperar-s’ho, no fa peu, o tomba d’un flotador. Ø Submergir a una persona que no s’ho espera. Ø Un bon nedador que reacciona ràpidament davant el crit de socors o l’enfonsament d’un banyista (convé esperar almenys 3 segons abans de reaccionar). · El període postdigestiu (de 3 hores) durant el qual no s’haurien de banyar aquells que no saben nedar. En el cas dels nedadors, s’han d’assegurar que, en dejuni, no pateixen reacciones anormals com a conseqüència de la temperatura de l’aigua, abans de banyar-se durant la digestió. · Els esforços intensos i prolongats a l’aigua sense que hagi hagut un entrenament progressiu i adequat.
X. Senyals d’alarma durant el bany Tots els banyistes, fins i tot els més joves, han de conèixer abans de banyar-se les deu categories de senyals d’alarma que anticipen una probable pèrdua de coneixement, contràriament al que passa amb la majoria dels síncopes d’hidrocució, que sobrevenen de sobte i sense avisar. Aquests senyals poden aparèixer de forma aïllada o associada, però la presència d’una d’elles ens obliga a sortir immediatament de l’aigua i anar amb compte durant el bany següent. Aquestes deu categories de senyals d’alarma estan classificades segons les observacions aportades pels monitors-socorristes després de la recuperació de persones hidrocutades. Les declaracions més freqüents apareixen reproduïdes entre cometes.
Senyal nº 1: Malestars diversos amb tendència a l’esvaïment. Són molt freqüents, però no representen normalment un perill perquè el banyista surt de l’aigua espontàniament evitant així, sense saber-ho, una hidrocució.
Senyal nº 2: Signe del suro de pescar. El cap del banyista, ja inconscient, desapareix sota l’aigua i torna a pujar a la superfície, igual que el suro d’una canya de pescar quan pica un peix. El banyista s’enfonsa se sobte, sense demanar socors ni fer el menor intent per tal de mantenir-se a la superfície. Mai s’ha de pensar que es tracta d’un joc. S’ha d’agafar a l’accidentat pels cabells, mantenir-li el cap fora de l’aigua i donar-li unes fortes bufetades per tal d’impedir que perdi totalment el coneixement i l’enfonsament a pic abans que la víctima pugui sortir de l’aigua. És molt poc freqüent que el banyista, fins i tot si és bon nedador, es debati durant alguns segons en la superfície de l’aigua com si jugués a ofegar-se, però sense demanar ajut, doncs ja està inconscient. Durant la immersió, s’ha de prestar molta atenció als senyals d’alarma com ara mantenir-se immòbil sense motiu aparent, moure els braços violentament, un canvi de direcció sobtat i sense motiu aparent degut a un estat presincopal, etc.
Senyal nº 3: Malestar general amb una crida de socors. Es tracta d’un senyal poc freqüent. El banyista crida “socors” o “m’ofego” tot just abans d’enfonsar-se. Mai s’ha de pensar que es tracta d’un joc. Per tant, cal recriminar aquells banyistes que simulin que s’ofeguen, sobretot durant els banys col·lectius. En el cas dels tres senyals anteriors, la vida de la víctima depèn del veí, que ha de fer el possible per mantenir el cap de la víctima fora de l’aigua i bufetejar-la amb força per tal que recuperi el coneixement. No passa el mateix amb els set senyals d’alarma que venen a continuació, que no acostumen a anar acompanyades d’una pèrdua de coneixement. Això permet el banyista sortir de l’aigua pels seus propis mitjans evitant l’enfonsament...si coneix bé aquests senyals.
Senyal nº 4: Trastorns d’inadaptació a la temperatura de l’aigua. · Sensacions anormals dins de l’aigua o a la sortida de l’aigua (tremolar, petar de dents), sentir l’aigua molt freda (encara que estigui a 18ºC o més) trobar-se molt cansat (fins i tot sense haver fet cap esforç). · Urticària, síncope o estat de shock després de sortir de l’aigua. · El banyista, que no ha presentat cap símptoma anormal durant el bany, perd el coneixement a la sortida del bany o presenta plaques d’urticària o un estat de prostració acompanyat generalment d’un descens de la pressió arterial i una acceleració intensa del pols. Aquests senyals d’alarma demostren que el bany ha estat massa llarg dins d’una aigua no massa calenta. Cal anar en compte durant el bany següent, disminuint la seva duració o portant-lo a terme dins d’una aigua amb una temperatura més elevada.
Senyal nº 5: Trastorns circulatoris y cutanis. Mentre s’està dins de l’aigua (també pot passar quan ja s’està fora de l’aigua), s’experimenta una pruïja lleugera que fa que el banyista es grati més o menys intensament. Després apareixen unes plaques roges d’urticària damunt les zones del cos que no estan submergides. Si el trastorn es produeix amb freqüència, indica un estat d’hidroal·lèrgia i cal limitar la duració del bany en funció de la temperatura de l’aigua.
Senyal nº 6: Trastorns circulatoris cerebrals. Com ara vertígens, forts mals de cap a la zona frontal o a la zona occipital.
Senyal nº 7: Trastorns circulatoris abdominals. Com ara nàusees, vòmits durant la digestió, dolors abdominals (que poden ser intensos) i sensació de ventre inflat.
Senyal nº 8: Trastorns circulatoris oculars o auriculars. Com ara la visió d’estrelles guspirellants o brunzits a les oïdes.
Senyal nº 9: Trastorns circulatoris musculars i articulars. Rampes musculars i molèsties en les articulacions dels colzes i dels genolls, però sense arribar a ser doloroses.
Senyal nº 10: Trastorns de la coordinació muscular. El bon nedador pot tenir la sensació de no saber nedar o de no poder coordinar els moviments de natació, com si estigués més o menys paralitzat.
2.3. Conclusió 1. Qualsevulla sensació anormal que sobrevingui durant el bany és motiu suficient per a sortit cuita-corrents de l’aigua, anticipant-nos a la pèrdua de coneixement per hidrocució. 2. Quan un banyista surt de l’aigua després d’experimentar un senyal d’alarma, no s’ha de banyar i encara menys capbussar, doncs un segon cop termomecànic massa seguit acostuma a provocar un síncope d’hidrocució, que normalment és irreversible, no importa quins siguin els mitjans de reanimació. 3. Qualsevulla sensació de malestar o reacció anormal que es produeixi després del bany ha de ser interpretada com un senya d’alarma i ens ha de fer ser prudents durant el bany següent.
Normes per a la publicació d'articles EF, Revista d'Educació Física és una publicació quatrimestral (semestral a partir de l’1 de gener de 2002) que es difon mitjançant INTERNET i de la qual s’imprimeix una còpia en paper DIN A4. El seu objectiu és donar a conèixer opinions, experiències i aportacions teòriques i pràctiques que responguin a les necessitats professionals dels professors i professores d'educació física. Els originals els podeu enviar a la nostra adreça d'INTERNET (htpp://www.xtec.es/~svalls) o a la nostra adreça postal (IES Joan Ramon Benaprès, Revista EF, c/Camí de la Fita s/n, 08870 Sitges).Quan l'article s'enviï per correu, s'inclourà un disc informàtic de 3.5 amb el text gravat. Els originals han de seguir els següents criteris: 1. Tots els articles han de ser originals i no poden haver estat publicats anteriorment. Només s'acceptaran treballs ja publicats quan s'acompanyin de l'autorització per escrit de l'empresa editora. 2. L'article s'escriurà fent servir el processadors de text Word. S'inclourà el text explicatiu dels quadres, taules i figures. S'indicarà en el primer full del treball: a) Títol de l'article. b) Nom i cognoms dels autors. c) Aspectes del currículum dels autors que siguin interessants en relació amb l'article. 3. Els quadres, taules i figures es lliuraran en fulls separats, amb la numeració corresponent i amb un text explicatiu. 4. Les cites bibliogràfiques seran les estrictament imprescindibles per a l'elaboració de l'article. La bibliografia anirà al final del treball. Els autors citats s'ordenaran alfabèticament. Es recomana seguir el següent model: "Les observacions de l'estudi dels Set Països (1,2), popularitzats a través del llibre d'Ancel i Margaret Keys (16), van promoure l'interés per la dieta mediterrània". 1. Keys A. (1970): Coronary heart disease in seven countries. Circulation, 41(sup 1): 1-211.
16. Keys A, Keys M. How to eat and stay well, the Mediterranean way. New York: Doubleday Company Inc, 1975. 5. Els autors adjuntaran a l'article les il·lustracions que creguin convenients. La redacció podrà introduir-ne d'altres per tal de millorar l'estètica de la revista. 6. La redacció es posarà en contacte amb aquells autors els treballs dels quals hagin estat acceptats per a la seva publicació.
|