Or per a la llibertat

INTRODUCCIÓ A LA TRAMA LITERÀRIA
El jove Nahmi torna al seu país, Egipte, en un moment de profunds canvis polítics; sense gairebé adonar-se'n, es troba embolicat en una aventura que l'obligarà a ser valent, decidit i molt imaginatiu. Què pot fer-ne, de l'or que li han encomanat? Aconseguirà de fer-lo desaparèixer a temps? Els nous procediments químics que li han ensenyat a París li seran d'una gran ajuda.

PRESENTACIÓ DEL TEMA CIENTÍFIC
El canvi químic «real» és molt difícil d'interpretar i les explicacions quotidianes dels fenòmens químics no són conceptualment correctes: es diu que el material «ha canviat de color», «s'ha endurit», «s'ha desfet»,«s'ha cremat», en lloc de constatar que s'ha produït un canvi químic. Les explicacions en termes d'àtoms i de fórmules no resulten aclaridores, perquè s'hi destaca més la permanència dels àtoms, invisible, que el canvi de propietats, que és evident.
La seguretat d’en Nahmi en la transformació química de l'or, el seu control de les diferents propietats de l'or i dels seus diferents compostos indiquen el seu ampli coneixement de la química experimental i la seva creença en la llei de la conservació de la massa; però alhora la seva preocupació quan s'acosta el moment de transformar de nou els compostos d'or en or ens mostra la dificultat de realitzar amb èxit els canvis químics i també fins a quin punt és difícil d'admetre que s'ha conservat alguna cosa de l'or malgrat el canvi radical de propietats. Les preguntes de l'Alí i de la Fàtima reflecteixen també les dificultats conceptuals que ens presenta el canvi químic. L'èxit d’en Nahmi i dels seus amics és també el triomf de la conservació experimental de l'element; però la teoria atòmica i l'ús de fórmules quantitatives, que en Nahmi coneix quan ja és gran, li aporten una nova comprensió del conjunt de fenòmens.
Hem procurat presentar una visió positiva de la química, destacant l'interès i la bellesa dels processos químics i l'aportació que la ciència química pot fer al desenvolupament de les persones i dels països.

RETALLS
L'endemà al matí, la Míriam, l'Aisha i en Yusef van ajudar a preparar l'equipatge del mercader novell. Les alforges s'anaven omplint de flascons, ampolles i capses plenes de líquids i pólvores de colors i textures variades; tampoc no hi faltaven matrassos, recipients de porcellana, gresols i un destil·lador. Tot havia de ser real perquè ningú no sospités d'ell. En Nahmi feia l'equipatge a consciència, pensant com utilitzar tot el que agafava i rebutjant tot allò que li semblava superflu; a París havia après a aprofitar tota mena de recursos, i sabia que, amb pocs materials bàsics (sosa, vidriol, metalls,...) i amb d'altres de més comuns que trobaria arreu, podria fabricar i vendre uns gran diversitat de productes desconeguts a Egipte. Aquesta idea l'anava engrescant.

El mercader, però, els veia venir. Li agradava la quitxalla i volia ser-ne amic, però no estava disposat que li remenessin les coses. Com els podria interessar i espantar alhora? Aviat va tenir una idea. Els va cridar amb veu solemne tot fent moviments teatrals amb els braços:
-Veniu, vailets, acosteu-vos més i fixeu-vos bé en tot el que faré! En aquests flascons hi ha substàncies el poder de les quals no podeu ni sospitar! -Mentre parlava, va vessar el líquid incolor d'una ampolleta (era àcid muriàtic) en un recipient allargat i hi va introduir un clau de ferro, a continuació el va tapar amb una bufeta de pell elàstica.
La quitxalla s'ho mirava amb curiositat, enmig d'un gran silenci i un cert temor. Tots van veure com el líquid començava a bombollejar i la bufeta de pell s'inflava, mentre que el clau disminuïa de grandària i el líquid prenia una tonalitat groga. L'home va cridar el seu ajudant i li va dir unes paraules a cau d'orella. De seguida el noi va anar a buscar una pedra foguera, va fer-ne saltar guspires colpejant-la amb el ganivet i va encendre un ble. Mentrestant l'adroguer, majestuosament, prenia la bufeta inflada i, esprement-la, abocava el gas que contenia en un altre vas, que va tapar de seguida amb una fusta.
-Mireu-vos el clau de ferro! Què n'ha quedat? -La seva veu potent imposava-. Atenció, encara no s'ha acabat!
I ràpidament va introduir el ble encès en el vas i es va produir una potent detonació. Quines corredisses! Els vailets es van dispersar espantats, però alguns d'ells es van tornar a acostar, atrets pels poders d'aquell home.