Or
per a la llibertat
INTRODUCCIÓ
A LA TRAMA LITERÀRIA
El jove Nahmi
torna al seu país, Egipte, en un moment de profunds canvis polítics; sense gairebé
adonar-se'n, es troba embolicat en una aventura que l'obligarà a ser valent, decidit
i molt imaginatiu. Què pot fer-ne, de l'or que li han encomanat? Aconseguirà
de fer-lo desaparèixer a temps? Els nous procediments químics que li han ensenyat
a París li seran d'una gran ajuda.
PRESENTACIÓ
DEL TEMA CIENTÍFIC
El canvi químic «real»
és molt difícil d'interpretar i les explicacions quotidianes dels
fenòmens químics no són conceptualment correctes: es diu
que el material «ha canviat de color», «s'ha endurit»,
«s'ha desfet»,«s'ha cremat», en lloc de constatar que
s'ha produït un canvi químic. Les explicacions en termes d'àtoms
i de fórmules no resulten aclaridores, perquè s'hi destaca més
la permanència dels àtoms, invisible, que el canvi de propietats,
que és evident.
La seguretat den Nahmi en la transformació
química de l'or, el seu control de les diferents propietats de l'or i dels
seus diferents compostos indiquen el seu ampli coneixement de la química
experimental i la seva creença en la llei de la conservació de la
massa; però alhora la seva preocupació quan s'acosta el moment de
transformar de nou els compostos d'or en or ens mostra la dificultat de realitzar
amb èxit els canvis químics i també fins a quin punt és
difícil d'admetre que s'ha conservat alguna cosa de l'or malgrat el canvi
radical de propietats. Les preguntes de l'Alí i de la Fàtima reflecteixen
també les dificultats conceptuals que ens presenta el canvi químic.
L'èxit den Nahmi i dels seus amics és també el triomf
de la conservació experimental de l'element; però la teoria atòmica
i l'ús de fórmules quantitatives, que en Nahmi coneix quan ja és
gran, li aporten una nova comprensió del conjunt de fenòmens.
Hem procurat presentar una visió positiva de la química, destacant
l'interès i la bellesa dels processos químics i l'aportació
que la ciència química pot fer al desenvolupament de les persones
i dels països.
RETALLS
L'endemà
al matí, la Míriam, l'Aisha i en Yusef van ajudar a preparar l'equipatge
del mercader novell. Les alforges s'anaven omplint de flascons, ampolles i capses
plenes de líquids i pólvores de colors i textures variades; tampoc
no hi faltaven matrassos, recipients de porcellana, gresols i un destil·lador.
Tot havia de ser real perquè ningú no sospités d'ell. En
Nahmi feia l'equipatge a consciència, pensant com utilitzar tot el que
agafava i rebutjant tot allò que li semblava superflu; a París havia
après a aprofitar tota mena de recursos, i sabia que, amb pocs materials
bàsics (sosa, vidriol, metalls,...) i amb d'altres de més comuns
que trobaria arreu, podria fabricar i vendre uns gran diversitat de productes
desconeguts a Egipte. Aquesta idea l'anava engrescant.
El
mercader, però, els veia venir. Li agradava la quitxalla i volia ser-ne
amic, però no estava disposat que li remenessin les coses. Com els podria
interessar i espantar alhora? Aviat va tenir una idea. Els va cridar amb veu solemne
tot fent moviments teatrals amb els braços:
-Veniu, vailets, acosteu-vos
més i fixeu-vos bé en tot el que faré! En aquests flascons
hi ha substàncies el poder de les quals no podeu ni sospitar! -Mentre parlava,
va vessar el líquid incolor d'una ampolleta (era àcid muriàtic)
en un recipient allargat i hi va introduir un clau de ferro, a continuació
el va tapar amb una bufeta de pell elàstica.
La quitxalla s'ho mirava
amb curiositat, enmig d'un gran silenci i un cert temor. Tots van veure com el
líquid començava a bombollejar i la bufeta de pell s'inflava, mentre
que el clau disminuïa de grandària i el líquid prenia una tonalitat
groga. L'home va cridar el seu ajudant i li va dir unes paraules a cau d'orella.
De seguida el noi va anar a buscar una pedra foguera, va fer-ne saltar guspires
colpejant-la amb el ganivet i va encendre un ble. Mentrestant l'adroguer, majestuosament,
prenia la bufeta inflada i, esprement-la, abocava el gas que contenia en un altre
vas, que va tapar de seguida amb una fusta.
-Mireu-vos el clau de ferro! Què
n'ha quedat? -La seva veu potent imposava-. Atenció, encara no s'ha acabat!
I ràpidament va introduir el ble encès en el vas i es va produir
una potent detonació. Quines corredisses! Els vailets es van dispersar
espantats, però alguns d'ells es van tornar a acostar, atrets pels poders
d'aquell home.