A punt de fuga

INTRODUCCIÓ A LA TRAMA LITERÀRIA
Art i perspectiva, per les seves característiques pròpies de connexió i de representació de la realitat, han fet possible explicar-los —mai millor dit— des de visions diferents i, per tant, també des del punt de vista de la protagonista d’aquesta història. La novel·la té molts moments on l’experiència creadora i l’experiència vital es fonen en un sol cor, indissolublement: el de la Maria, estudiant de primer curs de Belles Arts.
La novel·la narra en primera persona totes les impressions que produeix a la Maria, noia que fins aleshores havia viscut a Sant Elm, Mallorca, el fet d’estudiar a Barcelona. Novel·la carregada d’il·lusions i també de neguits que van des de la reflexió personal fins a la reflexió tècnica, passant també per l’artística i fent-ne de totes elles un entrellat únic i indestriable en el qual viurà, amb els amics acabats d’estrenar, una de les aventures més detectivesques de la seva vida.

PRESENTACIÓ DEL TEMA CIENTÍFIC
Voler representar els objectes sobre un pla, i aconseguir una il·lusió de la seva profunditat ha estat sempre un neguit i fins i tot una necessitat. Però no és fins al segle XV, amb el Renaixement italià, que s’articulen una sèrie de regles, recollides l’any 1435 per Leon Baptista Alberti en el llibre De Pictura (Sobre l’art de pintar).
La regla bàsica que apareix en aquest tractat és que ja que els objectes semblen més petits com més lluny són, el que cal esbrinar és el càlcul de la reducció que sofreixen a l’hora de representar-los. De llavors ençà, aquestes regles s’han anat aprofundint i, tot i que el Cubisme la va voler superar, la perspectiva continua manifestant-se en totes les representacions de la realitat que ens envolta.
Les imatges perspectives i el seu coneixement tenen un valor docent important, ja que formen part de la cultura visual i plàstica bàsica. Així doncs, podem dir que la perspectiva cònica és el resultat que s’obté quan projectem des d’un determinat punt (punt de vista), i produïm en el dibuix (pla del quadre) una imatge de l’objecte anàloga a la visual. En aquest procés intervenen dos aspectes: d’una banda, els geomètrics (dibuix tècnic) i de l’altra, l’elecció del punt de vista, amb l’ample ventall de possibilitats que té la seva situació (dibuix artístic). Aquests dos aspectes fan que la perspectiva cavalqui entre la ciència i l’art, barreja que permet mirar, veure, percebre, interpretar i valorar el nostre entorn visual i plàstic de forma diferent.

RETALLS
-Aquí, a Pedralbes no tindries feina! Em va dir.
-Qui ho sap això, potser quan arribi a ser una gran artista…
-No hi ha façanes mitgeres que puguis dissimular, per tant, no et pots donar a conèixer.
Vaig mirar l’entorn amb uns altres ulls. Era cert, això que en deia en Vicent. Tot el passeig era ple d’edificis amb grans finestrals. Els de la banda de la llum, reflectien els pocs núvols rogencs que encara quedaven de tarda. També el blau del cel. Que n’era de bonic! No m’hi havia fixat mai, i aquella avinguda, que sempre m’havia semblat plena de cotxes, de cop se’m convertia en un neguit, en una volada, en un tros d’imaginació.
En arribar a la primera boca de metro em vaig para d’esma amb la mirada perduda a l’horitzó.
…-Sé el que veus i el que sents. Sents les espurnes de la por més enllà del punt que ara pots veure al fons de tota l’avinguda. Un punt on coincideixen, tots junts, les voravies, els edificis, els arbres…Això és una mostra de perspectiva frontal.

Havíem quedat per dinar als menjadors universitaris, però en aquelles hores s’omplia tant, que era bastant difícil trobar una taula on poguéssim estar tranquils
…La pizzeria estava una mica més avall, passats els jardins de la Facultat de Filosofia. Un cop asseguts, en Vicent es tragué de la carpeta el llibre de Panofsky que s’havia molestat a demanar en préstec a la biblioteca. El llibre tenia un bonic color daurat, però el que em va sorprendre més era la seva forma: no era rectangular com qualsevol llibre, tenia el costat superior no paral.lel a l’altre.
…-És curiós –contestà en Vicent-, la paraula perspectiva, en llatí vol dir "mirar a través", com si miressis per una finestra… “Una finestra per on entra un con visual, i tots els raigs d’aquest con, en projectar-se sobre la finestra conforme una figura plana”.
…-T’ho diré d’una altra manera! Tots els objectes passen per un procés llarg fins que el producte arriba al consumidor. En aquest procés el disseny ocupa un paper rellevant; així doncs, dissenyar és dibuixar sobre un pla, amb tota precisió, les formes que després es volen construir entres dimensions.