Corre Manel, corre!

INTRODUCCIÓ A LA TRAMA LITERÀRIA
La trama de la novel·la és poc complicada: un personatge senzill es troba embolicat en un conflicte que el supera i es tanca en ell mateix convertint- se, així, en una mena d’enigma per als seus amics. El protagonista, el seu millor amic, serà qui precipiti el desenllaç positiu del conflicte.
És una trama suficient per desenvolupar diversos temes d’interès per als adolescents i joves: el valor de l’amistat, els beneficis per a la salut corporal de l’esport i de l’exercici físic, la transcendència de les relacions sentimentals, els mecanismes de la competició esportiva... S’ha procurat dibuixar la percepció vital d’uns estudians de secundària que tampoc no pretenen ser simbòlics ni modèlics, sinó normals.
Precisament una qüestió que s’ha d’observar és la falta de protagonisme que presenta el protagonista: tot allò decisiu que succeeix a la novel·la passa al seu voltant, però la seva actuació mai no és essencial. En Manel és un aspirant a esportista que va reflexionant i mostrant-nos les vivències i els conceptes que defineixen un corredor de fons. Amb ell aprenem dades, idees i activitats específiques dels esportistes, però no és un triomfador. Aquest és un relat sense herois, sense personatges extraordinaris... amb joves que no tenen grans idees, ni grans passions, ni grans raonaments: tenen un petit món que els és suficient per experimentar vivències importants.
El text procura expressar un ús de la llengua pròxim als joves. Se’ls deixa la veu de la novel·la amb certa freqüència perquè parlant es caracteritzin davant del lector millor del que ho faria una etopeia.
El text també utilitza el canvi de temps narratiu, com a exemple de les possibilitats que ens ofereix el codi idiomàtic per referir successos.jove Nahmi torna al seu país, Egipte, en un moment de profunds canvis polítics; sense gairebé adonar-se'n, es troba embolicat en una aventura que l'obligarà a ser valent, decidit i molt imaginatiu. Què pot fer-ne, de l'or que li han encomanat? Aconseguirà de fer-lo desaparèixer a temps? Els nous procediments químics que li han ensenyat a París li seran d'una gran ajuda.

PRESENTACIÓ DEL TEMA CIENTÍFIC
La nostra societat es caracteritza per una manera de viure cada cop més sedentària. L’esport ha anat guanyant cada cop més adeptes, i la finalitat que els mou a la pràctica de l’esport pot ser molt diversa. Hi ha qui, com el protagonista de la novel·la, el comença a practicar amb una finalitat lúdica i fins i tot estètica, i acaba convertint-se en un esportista d’un cert nivell que s’entrena per competir en campionats nacionals.
Sigui quina sigui la finalitat que ens porta a practicar l’esport, resulta evident que l’esport proporciona força beneficis al nostre organisme, sempre i quan coneguem els riscos i els avantatges que cada activitat física ens pot aportar.
Amb la pràctica de l’esport, es poden desenvolupar les diferents qualitats físiques bàsiques: la força, la resistència, la flexibilitat i la velocitat. Dins de l’atletisme, que és l’esport que practiquen els protagonistes de la novel·la, cadascuna de les diferents especialitats (llançaments, salts, curses...) desenvoluparà, preferentment, una o diverses d’aquestes qualitats. En concret, amb les curses de fons es desenvolupa la resistència, qualitat que provoca una sèrie d’adaptacions en els diferents òrgans i sistemes del nostre cos. Pel que fa a l’aparell cardiocirculatori, el cor augmenta la capacitat de bombar sang amb menys esforç, les artèries i les venes mantenen l’elasticitat i es preveuen, així, certes malalties, per desgràcia cada cop més freqüents, com l’arterioesclerosi o l’infart de miocardi. Els pulmons també augmenten la capacitat de recollir l’oxigen que necessitem per a totes les funcions vitals i per a realitzar qualsevol activitat de manera que no ens cansem tant. Els nostres músculs es tornen més forts, i les articulacions mantenen la flexibilitat.
El fet d’aconseguir una bona forma física, per tant, ens pot resultar molt útil, fins i tot per sortir de situacions complicades com la dels protagonistes.

RETALLS
Feia ja més d’un any i mig que en Manel i en Xavi entrenaven al club d’atletisme. Hi havia entrat per passar-s’ho bé, perquè també hi anaven alguns dels seus amics i amigues; perquè la Vero i la seva amiga Montse ja feia temps que passaven al club gran part de la tarda…
…Havien començat a entrenar sense proposar-se cap altra fita que no fos la d’estar una estona amb la seva penya i enfortir el cos.
…Va ser l’entrenador qui els va encaminar cap a proves diferents després d’observar-los, durant un any, mentre realitzaven les activitats d’iniciació i els entrenaments.

La professora els informa que avui realitzaran les proves de resistència, de força abdominal i de flexibilitat i que la pròxima classe, realitzaran les de coordinació, d’equilibri i de velocitat.
La prova de resistència consisteix a córrer durant dotze minuts comptant les voltes que fan al pati. Aquest és el test de Cooper. Els que van al club d’atletisme ja l’han feta diverses vegades per mesurar la resistència, és a dir, la capacitat de mantenir un exercici físic d’intensitat moderada durant molt de temps.
…però no sap si podrà superar les vint-i-nou voltes al pati que va aconseguir l’última vegada, a començament de curs. Són moltes voltes, i equivalen a 3.480 metres, més o menys.