Gelati! Un cas per a cibertafaners

INTRODUCCIÓ A LA TRAMA LITERÀRIA
Des del punt de vista literari, Gelati! és una novel·la curta on una protagonista adolescent, una jove promesa del periodisme a punt d’encetar la majoria d’edat, entra en el món dels adults amb el seu primer encàrrec professional: fer un reportatge en un centre de recerca científica d’àmbit europeu.
La trama és lineal i demana al lector que acompanyi la protagonista fins al Centre de Recerca Prehistòrica de Talteüll, al Rosselló, on coneixerà un seguit de personatges que l’ajudaran a entendre no solament el tema del seu reportatge, sinó aspectes més quotidians de l’ésser humà.

PRESENTACIÓ DEL TEMA CIENTÍFIC
Tots ens hem fet alguna vegada la pregunta «d’on venim?», però no pas tots hem necessitat entendre el procés evolutiu per resoldre problemes de la nostra vida quotidiana. El propòsit del llibre està relacionat amb tot això; s’introdueix el tema a través d’una història en què la protagonista es veu immersa en uns esdeveniments que la porten a voler comprendre els aspectes més rellevants de l’evolució de les espècies.
La recerca d’informació, tasca primordial de la protagonista, i la posterior investigació que emprèn, arrossegada pels esdeveniments, donaran al lector l’oportunitat d’aprendre nous coneixements i utilitzar-los posteriorment per resoldre els interrogants que en el llibre es plantegen.

RETALLS
-O sigui que la dona de Darwin també es deia Emmma…
-Sí, mira, i no devien posar-li Emma per Madame Bovary perquè la novel·la és posterior… Doncs ja ho veus, i ara a partir d’ací podem veure Natural history links, que està connectat amb el museu. Ah, mira, açò està bé. Explica el mètode científic. Primer, recollir dades; segon, elaborar hipòtesis; tercer, verificar les hipòtesi i després elaborar-ne de noves; cinquè, elevar-les a teoria; sisè, elevar-les a llei. De fet, l’autor del text advertia que els científics podien entrar a l’esquema per qualsevol punt i anar amunt o avall segons convingués.
-Un moment, Jaume, que m’ho apunto, perquè aquí diu que els científics fan servir el mètode científic també per resoldre els dilemes de cada dia i allà on es trobin: a la dutxa, contemplant una magnífica vista, o en un embús de trànsit.
-Ja diuen que a Newton tot allò de la gravetat se li va acudir en un jardí veient caure una poma…

Varen fondre un parell de rialles en aquell calitjós estiu barceloní abans de fer les maletes…
… L’home desplegà el mapa de carreteres damunt la taula i mirà quant hi havia de Barcelona a Perpinyà.
-Exacte: 187, i trenta més fins a Talteüll. Uns 220. Un número ben bonic. Múltiple de 2, de 5 i d’11. Escolta, Nia, quina antiguitat dius que tenen els primers homínids ?
-Espera, que t’ho miro. Ho tinc aquí mateix… Sis milions d’anys. Per què ho dius, papa?
… -Vejam, 220 km fins a Talteüll, 240 fins a Tuchan. Ens imaginarem que aquest és el recorregut que ha hagut de fer la humanitat per arribar a l’home actual: l’Homo sapiens sapiens…
… i hi traçà una ratlla que representaria el recorregut fins a Tuchan, que seria el moment actual.
-Mira, Nia. Barcelona, que és a 240 km de Tuchan, pot representar el moment, fa 6 milions d’anys…, en què vivien els primers homínids. Per tant, cada 40 km de recorregut representaran1 milió d’anys. Perquè tinguis clara la sensació del temps transcorregut, farem parades en aquells moments que representin un pas endavant en l’evolució humana…
La teva amiga Lucy? Fa més de 3 milions d’anys…
… 3 x 40 km - -120 km. La població que correspon a la Lucy és a 120 km de Tuchan i es diu… Bàscara.
… Què, continuem? L’Homo habilis, fa 2’4 milions d’anys que va aparèixer.
-Bé, doncs, -2’4 x 40 = -96 km. Perfecte! Saps quina localitat correspondria a l’Homo habilis, Nia? Doncs Figueres!…