Un enigma a la cuina

INTRODUCCIÓ A LA TRAMA LITERÀRIA
Un enigma a la cuina és una història ambientada al futur, és a dir, en un escenari imaginari que els lectors i les lectores han d’acabar de construir en la seva imaginació a partir dels detalls que se’ls proposen. El protagonista és un jove que, amb l’ajut de la seva germana, d’un amic i d’una noia a qui coneixerà casualment, mirarà de resoldre uns enigmes rescatats del passat, un passat que no és altre que el nostre present. La història demana, doncs, un esforç per oblidar el que sabem i afrontar el tema de l’alimentació des de la perspectiva d’unes persones que no pertanyen al nostre temps.

PRESENTACIÓ DEL TEMA CIENTÍFIC
El missatge sobre el qual treballa el tema científic de la novel·la, més que un plantejament és una conclusió: ALIMENTACIÓ: font de salut/ font de plaer. A partir d’aquestes dues premisses s’explica què significa l’acte de menjar per a les persones i com ens afecta en la seva totalitat.
L’homogeneïtzació general del món actual ens aboca a una pèrdua de matisos i singularitats de les sensacions i del gust que el menjar ens produeix. Això, lligat a la quantitat d’informació que diàriament rebem en relació amb el tema de l’alimentació, genera una sèrie de dubtes que a la llarga ens confonen sobre si «allò», és «bo» o és «dolent». D’altra banda, hem anat assumit progressivament el prejudici que «fer el menjar», és a dir, «cuinar» és una «pèrdua de temps». Ens hem basat en el model d’alimentació del mediterrani ja que és, per pròpia naturalesa, una font de salut alimentària.
A partir del coneixement de l’entorn, el clima i el paisatge i, en conseqüència, dels productes que ofereix, podem obtenir una sèrie de transformacions i combinacions entre ells que, en cru o en cuit, es converteixen en plats, en receptes, en allò que mengem diàriament. A través d’aquests plats variats, diversos i amb una extensa combinatòria obtenim els nutrients necessaris per continuar existint, és a dir, ens alimentem.
En aquesta forma diversificada d’alimentació que ens allunya de la monotonia d’alguns models del menjar de la pressa, molt consumits avui, hi trobem una font de gaudi i de plaer, tant des del punt de vista del que menja com des de l’òptica del que manipula i transforma els aliments, és a dir, el cuiner, persona que, a més, utilitza aquesta matèria com a camp d’experimentació, de creació i d’autocrítica, qualitats que també ens fan créixer com a persones.

RETALLS
-Deixa’ns acabar! Pensem que t’equivoques, però no ens hi posarem en contra; et donarem l’oportunitat que ens de manes, però t’hauràs de guanyar la nostra confiança. Dius que el principal pera a tu és la música, la teva música, i que estàs disposat a treballar del que sigui per tirar endavant. D’acord, doncs, a partir d’ara ja pots començar a planificar el teu futur, perquè passat l’estiu, quan la teva germana entri a la universitat, hauràs d’aprendre a valer-te per tu mateix..
…Altre cop a la seva habitació, posa una mica de música. Acompanyat per la foscor que l’envolta, sent com el cos se li desentumeix a poc a poc i els músculs se li alliberen dels nerviosisme que han anat suportant tots aquests dies. Pel seu cervell, el ritme de la música dibuixa un itinerari de sensacions i de missatges que va descodificant com si tot el seu cos, tota la seva pell, s’hagués convertit en un immens receptor capaç d’extreure tota la informació de cadascuna de les notes.

-Sí, m’ha deixat tastar uns quants aliments, tot i que em costa una mica distingir les diferències de sabors entre els uns i els altres.
-És normal, ara tot és nou per a tu. I no estàs acostumat a menjar els aliments en estat natural. Cal tot un procés per acostumar-s’hi.
Sobretot per a segons què! –diu el Jonàs recordant la coïssor del bitxo.
…Els sabors bàsics són quatre, i la llengua és l’òrgan que permet apreciar-los. La llengua té 4000 papil·les gustatives, cadascuna de les quals està connectada amb el cervell per un nervi. Així, la punta de la llengua…és sensible al dolç; els costats de la llengua són sensibles al salat; la part de sobre, a l’àcid, i la part de sota, a l’amarg. L’amarg és un gust rude i astringent que trobem…a les carxofes o a la pell de la taronja, el salat, típic de l’aigua de mar… el dolç és un gust més càlid i embolcallador i el trobem a la fruita , al sucre o a la mel; i l’àcid és un gust estremidor, que deixa la boca pràcticament feta malbé.