Negraneu amb gas

INTRODUCCIÓ A LA TRAMA LITERÀRIA
L’argument d’aquesta novel·la ens presenta un triple conflicte d’informació: els tres personatges centrals actuen condicionats per la informació de què disposen i per la que necessiten o voldrien tenir.
El protagonista principal descobreix una nau enfonsada (informació per a ell molt valuosa, que vol controlar en exclusiva) i la vol reflotar, però per fer-ho necessita una informació que no té. L’antagonista arriba a la població on se situa l’inici de l’acció a la recerca d’una certa informació que pensa vendre un cop l’hagi robada. La coprotagonista és una investigadora que treballa, també, a la recerca d’informació.
Des d’aquesta perspectiva, l’argument es basa en un conflicte de caràcter semiòtic: la potència argumental de tots els personatges sorgeix de la informació que dominen, alhora que són víctimes de dèficits d’informació. Dit d’una altra manera: els personatges són poderosos en la mesura que saben, i són febles en la mesura que desconeixen.
Els dos nuclis d’acció dramàtica són: d’una banda, el robatori i la posterior recuperació d’una informació (les fórmules i les receptes de la investigació de la coprotagonista); d’altra banda, la recerca i l’obtenció de la informació precisa per reflotar la nau enfonsada. Entenem que el tema del valor de la informació és totalment adequat per a l’etapa educativa dels adolescents per als quals està concebuda la novel·la. Entenem que la formació personal en aquestes edats depèn en bona part de la manera com, a tots els àmbits, —científic, familiar, social, relacional,cultural, etc.—, aprenen a processar la informació.
En relació amb els personatges, hem procurat expressament que fossin singulars, però no extraordinaris. No se’ls dibuixa amb personalitats complexes, i les relacions que s’han establert entre ells són més aviat poques i força circumstancials. Tanmateix, es pot observar que quan les relacions estan basades en el recel i l’engany condueixen a un desenllaç negatiu, mentre que quan es basen en la confiança i la col·laboració —quan es comparteix la informació de què es disposa— s’assoleixen els objectius que es pretenien.
Formalment, la novel·la es basa en l’ús —qui sap si l’abús— del diàleg; quasi sempre la veu de la novel·la queda en mans dels personatges, i els lectors són constantment convidats a deduir qui és qui parla a partir de la lògica significativa de la conversa. La intervenció del narrador (o la narradora?) és escassa, i tenint en compte això el lector o lectora podria deduir els resultats narratius de la seva absència i de la seva presència. Només en un dels quadres del capítol 5, el titulat «No entén res», és la tercera persona qui assumeix de cap a peus el relat de l’acció.

PRESENTACIÓ DEL TEMA CIENTÍFICOTECNOLÒGIC
En estudiar els estats de la matèria des del punt de vista de les seves propietats macroscòpiques (forma, volum, dilatació, canvis d’estat) normalment no es fa incidència en el model microscòpic, llevat del cas dels gasos, en què es va a parar de seguida a una descripció en termes del model microscòpic de partícules per explicar el seu comportament.
Pel fet que en els estudis elementals dels sòlids i dels líquids —per exemple, en tractar la dilatació— no es fa prou referència al model microscòpic, es consolida la tendència de molts nois i noies a concebre la variació de la densitat d’un sòlid o d’un líquid com una variació «de la densitat individual» de les partícules que el formen (o, si es vol dir així, a concebre els fenòmens de dilatació com a resultat de la variació de volum de cadascuna de les partícules).
Una segona conseqüència de la falta de saó del model microscòpic en els alumnes és que no identifiquen prou les implicacions de les discontinuïtats de l’estructura de la matèria en les fases condensades (el problema de la penetrabilitat/impenetrabilitat de la matèria) i, també, que tenen dificultats per captar la diferència entre un recipient que conté un gas i un recipient estrictament buit. Per exemple, quantes vegades no s’ha sentit dir a un adolescent, que mai no n’ha agafada cap, que «una bombona plena de gas butà pesa menys que una de buida»?
Indirectament, en estudiar les característiques bàsiques de la matèria en els diferents estats s’ha de revisar la noció de pressió. Això, per als líquids en particular, facilita una revisió o una primera entrada, segons el cas, al principi o teorema d’Arquimedes i a la llei de la hidrostàtica. També, és clar, no es poden estudiar les característiques bàsiques de la matèria sense fer referència a les lleis dels gasos ideals.
Malgrat el que es diu en el paràgraf anterior, l’enfocament dels continguts a què ens hem referit per als alumnes de 13 a 15 anys (que són els destinataris primers de la novel·la), l’imaginem essencialment qualitatiu. Entre aquests continguts hi ha:
• El comportament macroscòpic de la matèria en els tres estats.
• La dilatació. Les propietats específiques dels gasos. La noció de pressió.
• Les escales termomètriques centígrada i Kelvin.
• La interpretació microscòpica del comportament de la matèria en els diversos estats i dels canvis d’estat.
• La interpretació microscòpica qualitativa de les nocions de pressió i de temperatura.
• La pressió en els líquids. La llei de la hidrostàtica i el principi d’Arquímedes.63).

RETALLS
-Hola! La meva germana m'ha dit que em volies preguntar unes quantes coses. No et pensis que sóc una malcarada, però la veritat és que m'agafes en un moment en què la feina se'm menja.
…-Sí mira, és que un amic meu i jo…Més ben dit, més jo que el meu amic…la cosa és que volem investigar les possibilitats de reciclar envasos de plàstic…perquè el meu amic és una mica artista…i diu que si obté un bon material podríem crear una pila d'obres noves per col·locar-les al fons del mar…Perquè jo faig immersió, saps? Bé, i així vindrien molts turistes a visitar el nostre jardí sumarí…
-Has dit un jardí submarí d'obres de plàstic?
-Sí, mira, com que tu ets química i et dediques a la investigació, havíem pensat que ens podries indicar una mica com va el processos de transformació dels plàstics i…

Des de feia uns quants anys en Mingo sabia que els sòlids es caracteritzen pel fet de tenir forma i volum propis, que no depenen del lloc on siguin (i la nau, realment, allà al fons havia de tenir la mateixa forma i el mateix volum que havia tingut quan navegava i que tindria si tornés a solcar la mar). Els líquids tenen volum propi, però no tenen una forma definida, sinó que adopten la forma del recipient que els conté. Els sòlids i els líquids són anomenats fases condensades perquè aparentment no es poden "comprimir"…. Els gasos no tenen ni forma ni volum propis: adopten la forma del recipient on són i n'ocupen tot el volum…, poden "comprimir-se" en un recipient petit o "escampar-se" per tots els racons d'un recipient més gran…
…El principi bàsic de la seva idea per reflotar la nau… introduir un recipient flexible i elàstic a la bodega del vaixell -com si col·loquéssim un globus desinflat- i desprès injectar-hi un gas -que podria ser aire…Així , el recipient elàstic primer s'expandiria i ocuparia tot l'espai de la bodega gràcies a la pressió de l'aire injectat al seu interior i després, com que tindria menys densitat que l'aigua dels voltants, experimentaria una força cap amunt que tendiria a fer-lo pujar a la superfície del mar i, juntament amb el recipient, arrossegaria cap amunt el vaixell, fins a surar. Es tractava de combinar les propietats dels gasos amb l'antiquíssim principi d'Arquímedes…