Recorda en Barné

INTRODUCCIÓ A LA TRAMA LITERÀRIA
En Barné és un noi adolescent que viu amb el seu pare i el seu germà, amb els quals té una relació difícil. En Barné ha tingut un accident de moto i ha de fer servir temporalment una cadira de rodes. Perquè pugui anar en un centre de recuperació la família lloga un xofer, un noi jove que l’introduirà en els secrets de la tecnologia del trànsit. També l’introduirà en el món d’una associació que es dedica a ajudar els vells que viuen sols. En aquesta associació, en Barné descobrirà el sentit de la solidaritat i recuperarà la seva afició a tocar el violí, que havia abandonat des de l’accident. I coneixerà la Berta, una dona extraordinària amb un munt de vivències per explicar. Ella, de jove, empesa per la seva rebel·lia i les ànsies de llibertat, havia conduït un automòbil, un vell Ford amb el qual havia fet un viatge ple de perills fins al front de guerra.

PRESENTACIÓ DEL TEMA CIENTÍFICOTECNOLÒGIC
Si calgués buscar el giny tecnològic més característic del segle XX, la màquina que més bé defineix el comportament i la manera de pensar dels ciutadans del segle que ara s’acaba, no hi ha dubte que l’automòbil seria un dels candidats principals. El segle XX és ple de tecnologies que s’han estès pel Planeta: el televisor, l’ordinador, els avions i tants d’altres…, però cap com l’automòbil no sintetitza alhora els signes contradictoris del nostre temps: acció i reflexió, repòs i moviment, col·lectivitat i individualitat, llibertat i normes socials, metròpoli i natura.
Aquesta màquina, que forma part de la nostra vida i amb la qual convivim diàriament, omple les nostres ciutats i les ha transformat profundament. El trànsit, aquest moviment de milers de vehicles per carrers i vies urbanes, ha passat de ser un element de llibertat a comprometre seriosament la vida urbana. Després d’una expansió continuada de l’automòbil al llarg del segle, posar límits al trànsit ha esdevingut una necessitat socialment reconeguda. Curiosament, hem arribat al consens que cal posar límits a un concepte, el trànsit, del qual sovint coneixem ben poca cosa.
El llibre que presentem pretén divulgar en els lectors de segon cicle de l’educació secundària obligatòria conceptes del trànsit poc coneguts, com ara la capacitat d’un carrer i el nombre de cotxes que hi poden passar durant un temps determinat. També s’hi descriu el trànsit en comparació amb un fluid (un líquid o un gas), d’acord amb modernes teories matemàtiques, a les quals ens introduïm. Aquestes teories ens condueixen a l’explicació científica de com es formen les cues de trànsit, en què tots ens hem trobat alguna vegada, els embussos que sovint ens resulten inexplicables. Al llibre, també s’hi expliquen els diferents tipus de trànsit, des de la fluïdesa total fins al col·lapse circulatori, els mecanismes de regulació del trànsit, el funcionament dels semàfors i qüestions sobre la seguretat de circulació..

RETALLS
"Barné, hem de parlar d'home a home -va dir-li el pare amb posat seriós-. Últimament he observat que t'estàs deixant anar, no sé si m'entens. Vull dir que tens una actitud desmenjada, que et passes les hores davant del televisor mirant futbol, que no convides els amics a casa; en fi, a vegades sembla que ni et vingui de gust veure'ns al teu germà i a mi…" El pare s'apropà al llit, va agafar una cadira i es va asseure de cara al respatller: "Tot això, fill meu, no és gens bo per a la teva salut, no et va bé per a la rehabilitació. Els metges del centre m'han informat que t'estàs recuperant més lentament del que s'esperaria en el teu cas, perquè es tracta d'una paraplegia temporal, me'n continuen donant plenes garanties. Llavors, cal que el pacient col·labori al màxim o la recuperació podria no ser al cent per cent… T'adones de què estem parlant?

I per això la societat es preocupa d'actuar sobre els tres elements que poden provocar els accidents: les persones, els vehicles i les carreteres. Per exemple, els vehicles han millorat molt la seguretat des d'aquells automòbils que tu coneixies, Berta. En aquell temps eren unes andròmines que feien un pes enorme i tenien uns frens escassos: ara els veiem com un munt de ferralla. Els cotxes moderns tenen uns frens molt més potents i pesen molt menys, tenen reforçada la cabina de viatgers i la resta d'elements són deformables perquè absorbeixen les topades. Els danys que els accidents poden produir als ocupants d'un vehicle són de dos tipus: l'aixafament i trencament dels materials de la cabina, que poden impactar o tallar el cos humà; i la desacceleració sobtada, que afecta òrgans com ara el cervell o les vísceres. Ambdós efectes es poden pal·liar amb una cabina indeformable i, en canvi, unes parts davantera i posterior, motor i maleter, molt més flexibles, que són les encarregades de para el cop.
"Amb la mateixa finalitat, absorbir l'energia alliberada en un xoc, s'usen les barreres de seguretat que hi ha a les carreteres"…