Hello, Dolly!

INTRODUCCIÓ A LA TRAMA LITERÀRIA
Un jove és acusat de l’assassinat d’una noia i empresonat. Un excomissari de policia expedientat insisteix a demostrar la seva innocència. Mentrestant, es produeixen nous assassinats i l'excomissari s’ensuma que la següent víctima pot ser ell mateix.
A través d’una trama complexa descobrim com la ciència incideix en el destí de les persones —per bé i per mal— i alhora advertim les dues cares indissociables del comportament humà.

PRESENTACIÓ DEL TEMA CIENTÍFICOTECNOLÒGIC
L’imparable avenç de la biotecnologia, derivat no tant de l’aparició de nous conceptes sinó de la possibilitat tecnològica de copiar i accelerar els processos naturals, ha convertit aquesta branca de les ciències aplicades en una de les més importants del tot just començat segle XXI.
No és pas que es faci res de nou, perquè la selecció biològica ja existia abans que les persones —els pugons, per exemple, es multipliquen per clonació,i els virus sembla que ja passaven gens d’una espècie a una altra aprofitant-se dels paràsits—, sinó que allò que funcionava a la natura d’una manera limitada, ara s’ha generalitzat i allò que actuava de manera lenta i progressiva, ara s’ha accelerat.
Per sobre de tot això, però, hi ha una cosa que sí que ha canviat. Abans, tots aquests processos buscaven únicament una eficiència ecològica més gran, un augment de l’harmonia dels ecosistemes. Al capdavall, hi havia una intencionalitat ecològica; hi havia un respecte entre les espècies i cap a l’entorn perquè tant les espècies com l’entorn eren qui, en darrer terme, feien viables aquests canvis. Una espècie que volgués monopolitzar l’ecosistema era automàticament combatuda per totes les altres espècies alhora. Ara no. Ara són les persones les qui, amb la seva intel·ligència i ajudades
per la tecnologia, són capaces d’imposar la seva voluntat a la resta de l’ecosistema. Als mecanismes naturals. Les persones, animals poc adaptats,que en unes condicions ecològiques naturals serien ràpidament eliminades,han estat capaces de modificar l’ambient, d’ajustar-se les regles del joca les seves necessitats.
Ens cal, per tant, difondre els principis de base de la biotecnologia.Sense demagògia però fent veure, per mitjà del coneixement i de la reflexió,quins són els avantatges que ens pot oferir. I també els perills que potcomportar, sobretot quan se’n fa un mal ús.
Una faceta força cridanera d’aquesta biotecnologia és la teràpia gènica:la possibilitat de controlar i fins i tot corregir la informació genètica que hem rebut dels nostres progenitors. És un gran avenç si pensem en les malalties,però un gran perill si pensem en la preservació de la diversitat i en l’evolució. Naixem d’una manera determinada. Podem i, sobretot, tenim dret a canviar-la?.

RETALLS
-Aquí també n'hi ha, d'ADN! Però, a més, hi ha empremtes digitals.
-I a l'habitació de la víctima, què creus que hi havia, pintures a l'oli?
-Però…les heu comprovat?
-Mira, Sebastià, tinc molta feina, però perdré mig minut per dir-te dues coses. La primera, que hi ha proves que són molt més concloents que d'altres. Recordes quan ens ho explicaven als cursos de formació? Doncs sàpigues que l'ADN és infinitament més fiable i concloent que les teves empremtes de merda. La segona cosa que et vull dir, i és la més important, és que deixis de ficar el nas on no et demanen si no vols tenir problemes. Adéu.

La primera vegada que hi va pujar després del tractament el camí se li va fer força curt. Ell i la seva dona, l'Elisabet, estaven molt contents. Recordaven velles cançons i entremaliadures d'en Bernat dels mesos posteriors al segrest. El doctor Surià havia acabat la teràpia gènica i tot semblava que els anava d'allò més bé. La malalta havia estat sotmesa a una sèrie de biòpsies per recollir cèl·lules indefenses amb la intenció de canviar-los l'ADN -segons el doctor, les cèl·lules immunològiques normals de l'Elisabet es negaven a reconèixer la malaltia i, per tant, a defensar-se. Aquestes cèl·lules van ser modificades per transducció vírica, és a dir, es van posar en contacte cèl·lules sanes amb uns virus perquè n'agafessin els gens amb la capacitat per lluitar contra la malaltia i després aquests virus es van posar en contacte amb les cèl·lules malaltes, a les quals havien de transferir els gens capaços de lluitar contra la malaltia. Era com si els virus actuessin com a donants d'òrgans.