Any: 1971

Segell que il·lustra una de les anècdotes més famoses i més inversemblants de la història de la ciència, segons la qual Isaac Newton va formular la llei de gravitació universal inspirat per la visió de la caiguda d'una poma de l'arbre a terra.

La llei de gravitació estableix que la força d'atracció entre dos cossos és directament proporcionals a les seves masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que els separa. A partir d'aquest enunciat, Newton va ser capaç de demostrar matemàticament les tres lleis que Johannes Kepler havia establert de forma empírica a inicis del segle XVII i que governen els moviments dels planetes del sistema solar: òrbites el·líptiques, velocitat d'escombrament d'àrees constant i proporcionalitat entre els quadrats dels periodes de revolució i els cubs de les distàncies mitjanes al sol.
Les lleis de la física establertes per Newton són el primer exemple clar de modelització matemàtica de les lleis de la naturalesa. No van ser corregides fins a principis del segle XX per les teories relativistes d'Einstein i tot així el seu grau de validesa és gairebé total per als fenomens quotidians i la mecànica de Newton ( F = m·a ) forma part dels plans d'estudi bàsics a tot el món.