La cotorra (Myiopsitta monachus)

(La cotorra de pit gris o cotorreta de l'Argentina)

Als parcs de Barcelona podem trobar fins a 150 espècies d'aus, representants de molts grups, que utilitzen els hàbitats urbans de moltes maneres diferents: alimentació, reproducció, descans, etc. Algunes espècies son molt comunes i altres només es poden observar ocasionalmet.

A la nostre ciutat podem veure ànecs, esparvers, xoriguers, gavilans, coloms, tórtores, cotorres de collar, cotorres de pit gris, òlibes, mussols, falciots, orenetes, cuablanques, cueretes, pit-rojos, merles, tallarols, papamosques, mallerengues, raspinells, garses, gralles estornells pardals, pinsans, garrafons, verdums, caderneres i lluers.
(Omedes Anna, directora del Museu de Zoologia de Barcelona Barcelona Verda full tècnics: La fauna dels parcs.)

La cotorra de pit gris avui, ja es una introducció ben establerta dins d'Espanya: a València, Torremolinos, Navarra, Madrid. A les Canàries a Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canària, Tenerife y La Palma.

Sembla que també s'han establert o quedaran ràpidament establertes a les Balears, Bèlgica, RepúblicaTxeca.

A Barcelona la podem trobar al Parc de la Ciutadella, Sant Gervasi, Les Corts, Gràcia, , Sants, Eixamples, Nou Barris, Sant Andreu, Trinitat ..La cotorra que tenim instal·lada als parcs o jardins de Barcelona (des de fa alguns anys) pertany a un grup d'aus anomenat "Psitaciformes"

Descripció

CLASSE: Aus

Son ovípars

Pell recoberta de plomes
Extremitats anteriors convertides en ales amb tres dits a la mà, les extremitats posteriors son potes amb quatre o menys dits (a cada pota).
Totes tenen el bec corni i sense dents. Cor dividit en quatre cámares i un sol arc aòrtic situat a la dreta.

Els pulmons son comunicats amb una xarxa de sacs aeris, distribuïts pel cos.
Tenen dotze parells de nervis cranials
La pelvis està fusionada amb el sacre i els dos pubis no estan fusionades per la seva part ventral.
No tenen òrgans genitals externs, ni veixiga urinària, la orina es semisòlida Fecundació interna. Ous amb amnios i alantoides. No tenen pavellons auditius externs. Tenen unaa la base de la tràquea.

Tenen dos dits dirigits cap al davant i dos dits cap al darrere(cap reversible). Potes prèmsils El bec corbat de ras tallant, la part posterior del bec unida als ossos facials. Tenen el plomatge lluent

SUBCLASSE: Arqueonites (aus primitives) extingides Neornites (aus actuals)

SUPERORDRE: Odontognatas (extingides) Ictiornites (extingides) Paleognatas (aus corredores, no poden volar)

ORDRE: Psitaciformes (lloros)

WEISZ Paul B, “la ciència de la zoologia” Omega.

Les Psitaciformes formen un grup d'aus, què es diferencien clarament d'espècies d'aus d'altre ordre.Solen viure en selves de regions tropicals i subtropicals.

Les quasi 330 espècies de Psittaciformes tenen el seu origena les regions de clima tropical i subtropical. La major varietat d'espècies es troben a la zona tropical oceànica d' Austràlia i Nova Guinea. A les regions del Sud d'Àsia i també d'Àfrica es dona escassetat d'espècies.A Amèrica el potencial d'espècies és molt ampli; solament a Brasil viuen unes 70 espècies distintes de Psitaciformes. A Europa les Psitaciformes quasi no existeixen en llibertat. La seva distribució és:Centre de Bolívia, Paraguai i sud de Brasil fins el centre d'Argentina, introduïda en EE.UU., Puerto Rico.

Una característica típica de les Psitaciformes, que també apareix a alguna altra família d'aus , són els dos dits orientats cap al darrere i els altres dos cap al davant, fent uns bons òrgans prènsils amb els què poden grimpar òptimament, sobretot amb l'ajut del bec; seu bec es corb i robust . Aquesta disposició dels dits , juntament amb el seu bec, els permet enfilar-se perfectament per les branques dels arbres.

Moltes varietat de les Psittaciformes tenen un magnífic plomatge brillant i de colors vius, amb fabuloses combinacions des de el roig lluent al púrpura llampant, incloent els lloros, guacamais, cotorres, periquitos i cacatues; altres no, al contrari la seva coloració de les plomes és sòbria amb el gris i negre ,com Coracopsis nigra i Coracopsis .S'alimenten de llavors, branques, baies, fruits dels arbres i arbust (veure taula d' aliments). Els agrada el pa que la gent dona als coloms, també mengen enciams.
Tasten diferents baies o sàmares (exemple la sàmara simple de la tipuana)

La cotorra és un au abundant i summament sociable que es reuneix en bandades ben organitzades de 100 exemplars o més, per alimentarse'n de llavors fruits flors i insectes, mentre que els sentinelles fan la guarda ( a pocs metres del gran niu) per preveure la presència de depredadors des de un punt alt i proper.El nius és el més important, tota la vida de les cotorres volta entorn al niu, és casa seva .

La posta és de 5 a 8 ous, (28,1x21,5 mm)

L'arbre triat per fer el seu niu (a Barcelona) es la palmera datilera.

Myiopsitta m.

Subspècies

Es poden reconèixer 4 subspècies diferents, de les quals dues són semblades a la Myiopsitta m. monachus del sud de Brasil, Uruguay i nord-est de l'Argentina.

La quarta subespècie es la característica M.m. luchsi, que es reconeix solament a la zona central de Bolívia.

Nom específic:(Monachus), fa referència al color gris del seu plomatge i a la seva forma de vida dins del grup:

Cotorra de pit gris "Cotorrita gris de la Argentina", "Cotorrita monje", "Catita"

Les cotorres necessiten un hàbitat vegetal, ben variat d'espècies arbòries
per alimentar-se'n i per fer el seu niu de branques de diferents arbres.

S'alimenten de llavors, branques, baies, fruits dels arbres i arbust (veure taula d' aliments)
També els agrada el pa que la gent dona als coloms, també mengen enciams.
Tasten diferents baies o sàmares (exemple la sàmara simple de la tipuana)

La cotorra és un au abundant i summament sociable que es reuneix en bandades ben organitzades de 100 exemplars o més, per alimentarse'n de llavors fruits flors i insectes, mentre que els sentinelles fan la guarda ( a pocs metres del gran niu) per preveure la presència de depredadors des de un punt alt i proper.El nius són és el més important, tota la vida de les cotorres volta entorn al niu, és casa seva .

La posta és de 5 a 8 ous, (28,1x21,5 mm)

L'arbre triat per fer el seu niu (a Barcelona) es la palmera datilera, i a vegades aprofita un niu ja fet d'altres aus, als plàtans. Tambè els fa als eucaliptus

G L O S S A R I