Un mitjà de locomoció: El tramvia

Els tramvies són trens lleugers de superfície i propulsió elèctrica que circulen en àrees urbanes,
En alguns països d'Europa Central i gran part d'Europa de l'Est han sigut i són un mitjà de transport molt estès.
S'utilitzaren durant una part del segle XX en diverses ciutats dels Països Catalans Barcelona, València, però foren abandonats durant un llarg període, i després tornaren a ser considerats i reintroduïts en algunes ciutats a finals del segle XX.

En la majoria de casos, els tramvies utilitzen un carril especial que permet pavimentar ambdós costats, per fer possible la circulació dels cotxes. Altres cops van per una via separada del trànsit automòbil i poden utilitzar el mateix carril que els ferrocarrils (amb menor secció i pes per metre linial), amb travesses i balast. Les traveses poden ser de formigó, fusta i fins i tot metàl·liques.
L'energia elèctrica la prenen d'un fil conductor aeri, mitjançant un tròlei, que sovint és del tipus pantògraf, encara que n'existeixen alguns que la prenen d'un tercer carril.

Avantatges i inconvenients
El tramvia té com avantatges el fet de ser menys sorollós que un autobús i menys contaminant (al menys en el lloc per on circulen; la contaminació pot produir-se on es genera l'electricitat), que consumeix menys energia elèctrica que el ferrocarril metropolità subterrani (no necessita il·luminació als passadissos ni a les andanes) i la construcció de la seva infrastructura és molt més barata, cosa que fa que sigui més econòmic que el metro. En contra té la rigidesa dels seus recorreguts, que no els permet evitar un obstacle que poden trobar sobre la via, i que són de menor capacitat i velocitat que el metro.

El tramvia a Barcelona

El primer ferrocarril de l'Estat espanyol es va inaugurar el 28 d'octubre de 1848 entre Barcelona i Mataró. El seu impulsor, amb l'ajuda de capital britànic, va ser Miquel Biada, un comerciant de Mataró enriquit a Cuba que, segons explica la llegenda popular, va optar pel ferrocarril, que ja havia conegut a la colònia caribenya, quan el 1843 es va quedar sense plaça a la diligència que unia Mataró amb Barcelona.

El 27 de juny de 1872 va entrar en servei el primer tramvia de Barcelona, entre la Rambla i la plaça dels Josepets, a la vila de Gràcia. Era un tramvia de dos pisos, amb imperial descobert, de tracció animal i propietat de la companyia britànica Barcelona Tramways. La seva construcció la va impulsar Alejo Soujol, l'adjudicatari de gran part de les concessions per a les primeres línies de tramvia de Barcelona. De fet, Soujol va ser qui va recuperar un primer projecte tramviari dels enginyers Vila y Rafael de Luna, datat el 1864.
Després de la primera línia i la primera companyia, en van venir d'altres: el tramvia de Poblenou (1874) i el dels Docks (1877); el de Sants (1875), que va introduir una tarifa obrera; la línia de circumva. lació (1877), anomenada també la "carrossa dels pobres" ; el tramvia de vapor de Sant Andreu (1877); el de Sarrià i Sant Gervasi (1878); la línia de vapor del litoral, que el 1885 arribava a Badalona; el tramvia de Barcelona, Eixample i Gràcia; i el d'Horta. De tracció animal o de vapor, en alguns casos fins i tot mixtes, aquestes línies utilitzaven dos amples de via: el normal (1,435 metres) i l'estret (un metre).

tornar