i les fibres químiques

El nylon es un material sintètic a base de resina de poliamida amb el que s'aconsegueix formar un fil elàstic molt resistent. Fou descobert per Wallace H. Carothers de la Companyia Du Pont en Delaware, EE.UU. es fabricà per primera vegada l'any 1938 amb el nom de nailon 66 , l'any segiuent es va fer servir per fabricarar mitges. Hi ha dos tipus de nylon el nailon 6 i el nailon 610. També rep el nom de poliamida nylon

Les fibres químiques es varen utilitzar després de la primera guerra mundial en petites quantitats per a la confecció de vestits i altres peces de roba. L'escassesa de fibres naturals durant la guerra i els esforços per millorar les propietats de les fibres químiques varen afavorir de tal manera la seva producció que actualment ja superen la producció del cotó.
El desenvolupament de les fibres químiques té dues etapes concretes: primerament es va sintetitzar cel·lulosa a partir de la modificació química de la fusta, aconseguint-se les anomenades fibres "artificials". Posteriorment els investigadors es dedicaren a l'obtenció de fibres químiques per síntesi de
productes orgànics (petroli i gas natural), les anomenades fibres "sintètiques".

  • Fibres químiques de polímer natural (artificials): raions i acetats. N'hi ha bàsicament de dos tipus: les formades per cel·lulosa regenerada, com la viscosa, la fibra modal i el lyocell, que són imitacions més o menys reeixides del cotó, i les formades per esters de cel·lulosa o acetats que són una imitació de la seda natural.
  • Fibres químiques de polímer sintètic (sintètiques)

    N'hi ha de molts tipus, tal com es pot veure en la taula, però les més usades són per aquest ordre: poliesters, acríliques, poliamides i poliolefines. Totes elles són polímers resultants de la síntesi de productes obtinguts per craking o destil·lació del petroli. Val a dir però que només un 10 % del productes obtinguts en la destil·lació del petroli (naftes) es destinen a la producció de fibres sintètiques.
    Les fibres químiques són fabricades per diverses empreses productores especialitzades, normalment multinacionals del ram químic, cadascuna a de les quals té la seva pròpia marca.

Alguna d'elles ha popularitzat tan la marca comercial (Tergal, Leacril, Lycra) que el consumidor, tal com succeeix en l'alimentació, acaba reconeixent i demanant el producte pel nom de la marca.

Marca comercial

Dacron Poliester Dupont
Dralón Acrílica Bayer
Enkalon Niló La Seda de Barcelona
Kevlar Aramida Dupont
Leacril Acrílica Montefibre
Lilion Niló Sniace
Lycra Elastà Dupont
Meraklon Polipropilè Montefibre
Orlon Acrílica Dupont
Rilsan Niló Rhône-Poulenc Fibres (abans SAFA)
Tencel Lyocell Courtaulds Fibres
Terlenka Poliester La Seda de Barcelona
Terylene Poliester Nurel (I.C.I)
Trevira Poliester Hoëscht
Tergal Poliester Rhône-Poulenc Fibres (abans SAFA)

Els fils són cossos d'estructura més o menys cilíndrica, caracteritzats pel seu petit diàmetre en relació amb la seva llargada, així com per la seva flexibilitat i resistència. Constitueixen la matèria primera per a l'obtenció dels teixits. Si aquest fil de secció més o menys circular està format per una massa compacta de fibres discontínues (de llargada limitada), col·locades de forma més o menys paral·lela i
lligades amb una torsió, rebrà el nom de filat de fibra tallada o simplement filat.

Si el fil té una estructura filiforme (cilíndrica) i/o contínua (de llargada il·limitada) i s'ha obtingut per l'extrusió d'un polímer líquid a través d'una filera, rebrà el nom de filament continu. Aquest filament pot estar format per una sola fibra per secció, i en aquest cas rep el nom de monofilament continu, o per diverses fibres per secció, i llavors rep el nom de multifilament continu. Si el multifilament continu està format per una fibra química sintètica termoplàstvca que ha estat sotmesa a un tractament tèrmic i/o mecànic anomenat "texturació" amb l'objectiu de donar-li una deformació permanent en forma de microarrissat que li dóna més voluminositat i millor textura, llavors s'anomena multifilament texturat. Si el fil està format per una ànima de filament continu i un recobriment d'una massa compacta de fibres discontínues i torçat sobre el seu propi eix, s'anomena fila amb ànima o "Core-Spun". Finalment, val a dir que tots els fils poden reunir-se i retorçar-se amb altres caps de fils obtenint-se els filats retorçats a diversos caps.