Els texans (pantalons) van neixer per cubrir unes necesitatats dels miners: protegir-se de les (esgarrapades) rascades prodüídes per les roques de les mines. La història dels texans és un dels fenòmens socio-culturals més importants d'aquest últims segles, és una prenda sense edad i és un mitjà que unifica les classes socials. Els fan servir joves i no tan joves, homes i dones, i sembla que no desapareguerà mai.

A la segona meitad del segle XIX, amb la febre de l'or als E.E.U.U.,quan miles de treballadors van arribar a California per fer fortuna cercant or, o bé dedican-se'n als serveis i vívers per aquella població sense abast ni cap preparació per viure mínimament. Un comerciant, un judeu bàvard de 24 anys: Oscar Levi Strauss, que havia estat instalat abans a Nova York com a comerciant textil, va decidir anar a "San Francisco" amb un cargament de teixitas forts i grossos de color marró per fer tendes de campanya i lones per les carreteres. En arribar va adonar-se'n que aquelles gents estava més falta de roba de treball que no d'alberg. Va esgotar el gènere, confencionant pantalons, granotes i davantals amb moltes butxaques per ficar les ferramentes, tal com van idear els treballadors; va tornar a demanar més gènere, però aquell s'havia esgotat i l'enviament va ser d'un cruzadillo de color blau "índigo"