Quan en Carles Vivó va arribar a l'escola d'Aiguaviva molts nens i nenes ja l'estaven esperant amb il·lusió. En Carles Vivó era la persona més idònia per explicar-nos llegendes de Girona i de les Gavarres. Només d'arribar em va confessar que no entenia per què la gent el considerava com el "gurú de les llegendes" i perquè el demanaven a tot arreu per explicar històries. Això, (em va confessar), li feia molta gràcia. En Carles Vivó era un home afable, gens petulant ni vanitós i de seguida vam congeniar. Només d'entrar a l'escola es va posar a dibuixar i a regalar-nos fades i serpents amb diamant. Recordo la Camil·la, una nena que l'apassiona dibuixar, com es mirava il·lusionada els traços que feia aquell "mag" en el seu bloc de dibuix. Al menjador vam arraconar les cadires i en Carles va començar a explicar-nos històries: la bruixa de la catedral de Girona, en Cap d'Estopa (una llegenda que més tard vam representar amb siluetes i ombres), la majordoma de Sant Narcís, el Tarlà de l'Argenteria... Al final tots li vam donar les gràcies i li vam regalar un llibre ple de personatges llegendaris. En Carles va aixecar-lo com un trofeu i tot seguit els nens de l'escola se li van acostar per tal d'aconseguir una firma seva com a record d'aquella trobada. En Carles va firmar molts autògrafs i contestà amb molt sentit de l'humor totes les preguntes de les criatures. Ja fa uns quants anys que en Carles Vivó no és entre nosaltres. L'última vegada que el vaig veure va ser al pont de Ferro de Girona, caminava capcot, com si volgués descobrir l'aigua oliosa de l'Onyar rere les escletxes dels taulons d'aquell pont. En aquella època jo no sabia res de la seva malaltia però ben segur que la intrusa havia començat a apoderar-se del seu cos. Carles, gràcies per la màgia i les il·lusions que ens vas regalar en aquell matí de tardor a l'escola d'Aiguaviva del Gironès. Tots els que et vam escoltar no t'oblidarem mai. Tant de bo ens poguessim trobar algun dia per fer allò que a tots dos ens apassiona: fer excavacions literàries, descobrir capitells romànics amb sirenes de dues cues, dibuixar flors de Carlemany, encalçar somiots...

Àngel Vergés Gifra