Aquesta llegenda va ser il·lustrada per tots els nens de l'escola pública de Quart, el ceip Sta. Margarida. Els nens d'educació infantil van fer núvols, llamps, trons i pedra. Era una manera divertida de treballar el traç d'un manera amena i divertida. Els nens de cicle inicial van realitzar amb temperes el dibuix del campanar. Els nens i nenes de cicle mitjà van representar la lluita del capellà contra les bruixes. Amb témperes i amb sal, van aconseguir un marc de tempesta molt apropiat per aquesta història. Els nens de cicle superior finalment van fer dibuixos amb punta fina i van il·lustrar l'escena de la pesca de l'hisop per part del pescador del Fluvià.
El rector de Quart
Era el dia de la festa de les patrones de Quart: Santa Justa i Santa Rufina. El cel amenaçava una xàfec de pedra i calamarsa.
El rector de Quart, veient com una gran tempesta s'acostava al poble, manà al campaner que toqués a mal temps. Com que el temporal semblava que no entrava al terme el capellà va llegir els Sants Evangelis, senyà els núvols i conjurà la pedra.
Aquella
tamborinada, però, tenia tant de poder que va entrar al terme de Quart
fent un gran estrall a tots els sembrats. El rector, tot decidit, va treure's
una sabata i va llançar-la amb tota la seva fúria contra els núvols
tot cridant:
- Teniu, emporteu-vos-ho tot!
El rector,
de seguida, va fer una creu als núvols amb el salpasser. De sobte, però,
l'hisop se li va esquitllar de la mà i va desaparèixer com per
art de màgia. Quan el dia s'aclarí el rector va cercar la sabata
i el salpasser però no els va trobar enlloc. Quin misteri!
Després d'uns dies, uns pescadors de Castellfollit de la Roca (la Garrotxa)
van trobar un
salpasser damunt una pedra del riu Fluvià.
Per fer burla algú va lligar una
cua de cabra al cap d'aquell objecte. Es va preguntar
i es va demanar de qui podia ser i després d'uns dies el rector de Quart
va reconèixer l'hisop que se li havien emportat les bruixes.
Adaptació de la llegenda "El rector de Quart" recollida per Josep Casassa a Llegendes de la comarca de Girona. Segon premi del Segon Concurs del Llegendari Popular Català (1929 -1930).
