Faules
El cavaller i el seu cavall

En el temps en què les guerres es feien a cavall, un cavaller tenia moltes atencions per al seu animal inseparable.

Ell mateix en tenia cura i el mantenia ben entrenat, fort i a punt per a qualsevol campanya. Quan la guerra es va acabar el cavall ja no li era útil; el va llogar a un carreter per a tirar el carro i fer altres feines del camp.

El cavall anava mal alimentat, cansat, i sempre rebent fuetades del seu nou amo. Les seves forces van anar minvant i el seu aspecte, abans tan ufanós, ara era molt llastimós. Però vet aquí que el país va entrar en una nova guerra i el cavaller va anar a buscar, com era natural, el seu cavall.

El va netejar, li va donar bons aliments i el va entrenar de nou. Quan li va semblar que ja estava a punt, va marxar amb ell a la guerra, però a la primera topada cavall i cavaller van caure ferits de mort. I el cavall va dir:

- No he pogut resistir l'envestida. Jo abans era el millor dins el camp de batalla i tu, quan no em vas necessitar, em vas degradar posant-me en mans d'aquell carreter, que em convertí gairebé en un ase. Has vingut massa tard a refer la teva injustícia, que ara paguem tots dos.

Adaptació de la faula: Àngel Vergés i Gifra

Dibuixos: Jordi Garcia i Ferrer

 

Tornar a la pàgina principal