A una noia que feia molt de temps que servia en una granja, els amos li van regalar una bona mesura de llet perquè pogués vendre-la i es quedés amb els diners; era una noia molt bonica i s'ho mereixia. Contenta, la va prendre i se'n va anar al mercat. Pel camí no parava de pensar: "Per poc que en tregui, me'n donaran deu duros; amb aquests diners compraré uns quants ous que posaré a covar a la gallina rossa de la mestressa; d'aquests ous me'n sortiran mitja dotzena de pollets que no tardaran a fer-se uns bons pollastres, dels quals venuts al mercat, en podré aconseguir cent duros; així em podre mudar i anar a la fira per veure si algun xicot s'enamora de mi; ens casarem, tindrem una casa i.." Vet aquí que, pensant i somiant, la noia va badar i va topar amb un ruc que baixava pel carrer. I van caure ella i la llet i totes les seves il·lusions.
La lletera segons M. Touvay
Adaptació de la faula: Àngel Vergés i Gifra
