La guilla segons Joan Amades


La guineu, per murrieta i per lladreta, va ésser castigada a ésser la guardaempriu del cel, o sigui la que netejava i buidava les comunes i curava de tot aquest negoci, però amb les seves traces i manyes i amb les seves murrieries i arteries un dia es va escapar i no l'han vista més. Però encara que ja fa molts anys que ha deixat l'ofici encara se li coneix i per això és tan pudenta i fastigosa.

Diuen que la guineu allà a l'arca de Noè va ésser la tortura del pobre patriarca, puix que no s'estava de res, mai no mirava prim, feia una pudor que ofegava i feia la vida impossible al seu costat. Tot el veïnat demanava que obrissin les finestres perquè s'esvaís aquella corrupció, però això no era possible, puix que si haguessin obert l'arca s'hauria omplert d'aigua i s'haurien enfonsat. El conflicte reclamava remei i puix que la guilla amb les seves murrieries semblava que es divertís fent pertenir els altres, fou feta assemblea dels més entesos assenyats i fou acordat posar un tap al darrera de la guilla. Així fou fet i el conflicte va restar conjurat.

Mentre va ésser la guineu a l'arca de Noè es va complaure i divertir empaitant i rebregant la pobra puça, que des d'aleshores li té un odi que no la pot veure. Totes les puces del camp es tiren damunt la guineu i la piquen i la fiblen tant com poden. Quan la guineu se sent cosida de puces per a treure-se-les del damunt agafa un manat d'herbes amb la boca i es tira al riu o en altre lloc d'aigua, on s'enfonsa tota i només treu la mica del morro amb l'herba. Les puces per no ofegar-se fugen de la guineu i es posen a l'herba a l'aigua i ella en surt i fuig corrent per tal que les puces no la puguin atrapar.

"La guineu", Auca de les bèsties, Joan Amades, Editorial Selecta, Barcelona,1981.

Tornar a la pàgina principal