Els noms de la guilla

"La guineu (té molts noms, ço és, que ·s diu guineu, rabosa, guilla y renart y altres; e) és una bestiola molt falça, de moltes falsies." Bestiari Català

Català: guilla, guineu,renart, volp, vop, volpell, volpitz, raposa, rabosa,guinarda.

Castellà: zorra, raposo, raposa, vulpeja, raboso, rabuda.

Gallec: raposo, raposa, xau, das patas lixeiras, o saltaparedes, o rabilongo, o do rabo, o das orellas largas, o amigo dos polos...

Basc: azeri, azelko (la guilla dels contes).

La guilla en una faula medieval, en un tapís africà i en un joc d'escacs anglès.

La guilla valeja, raleja, cobea i salameja. A les nits sol dir: "cou, cou, vella". I també: "A casa no hi toquem, a casa no hi toquem". Cels Gomis


La Rabosa al País Valencià

A la comarca de l'Alt Maestrat -i en general a tot el País Valencià- hi ha nombrosos topònims referits a la 'rabosa' -que és com es diu la guitlla en aquestes terres: a Culla, per exemple, he trobat una 'font de la Rabosa' i més d'un 'barranc de la Rabosa'-aquest topònim és prou repetit a d'altres termes de la comarca--; a Atzeneta del Maestrat hi ha la 'cova Rabosera' o el 'pou de la Rabosera'; a Benassal està el 'puntal de la Rabosa' o la 'mallada de les Raboses'; etc.

A Albocàsser es conta una versió de la prou coneguda faula del llop i la rabosa, que diu que:

"Un camí es van trobar al barranc de la Valltorta, entre Tírig i Albocàsser, una raboseta molt espavilada i un llop molt borinot; el llop duia a la boca un formatge i la rabosa va enginyar-se-les per furtar-li'l, i li va preguntar d'on era, en respondre que era d'Albocààààààsser al llop li va caure el formatge en terra i la rabosa s'afanyà a agafar-lo i fugir; el llop es va quedar molt despagat, però reaccionà ràpidament i li preguntà també a la rabosa d'on era ella, però l'espavilada sense parar li respongué que era de Tírig... I d'ençà d'este succeït que els d'Albocàsser són llops i els de Tírig raboses".

Aureli Ferrando (Almassora. Plana Alta)


Locucions i refranys

"Murri com una guilla": molt astut i mal intencionat.

"Anar amb la cua de la guilla": obrar amb segona intenció (Plana de Vic).

"Pudir o ésser pudent com una guilla": ser molt pudent.

"Ésser més brut que una guilla": ésser molt brut.

"Escorxar la guilla": vomitar.

Es diu que la guilla raleja, cobeja i salameja. I que a les nits sol dir: "Cou, cou, vella". O que també diu "A casa no hi toquem, a casa no hi toquem".

Una tradició

"Passar la guilla per les cases": Costum present al Pla de l'Estany i a moltes altres comarques dels Països Catalans. Consistia a anar per les cases de pagès, exhibint la captura de guilles, amb la pell (de vegades farcida de palla i travessada per un pal o una canya), amb l'animal sencer, portat per una o dues persones, o, si era un guillot petit, de vegades viu, es passejava en cistelles de les que servien per portar aviram. En qualsevol cas se n'esperava una recompensa.

Justificant de pagament de 20 rals de velló per la captura de dues guilles ("sorres grans") per part del pagès Pere Fàbrega de Palol de Revardit (Pla de l'Estany) el dia 11 de juliol de l'any 1788 (Arxiu Històric Municipal de Girona).

"Les guilles fan el mal lluny del cau" (Empordà, Garrotxa).

"La guilla, quan no les pot haver diu que són verdes." Refrany que hom diu referint-se als qui volen treure importància a llurs fracassos.

"El pecat put més que la guilla".

"Anar-hi perot i guillot". Hi ha anat tothom.(Amer-Capmany).

"Com una guilla ferida". Córrer, fugir, anar-se'n, etc. com una guilla ferida. (Amer).

"Fer com les guilles". Anar algú a fer mal lluny del lloc on resideix o treballa.

"La por guarda la guilla". Sinònim de "La por guarda la vinya". S'ha d'estar preparat pel que pugui venir, per evitar perills.

"No s'hi endormiscarà pas la guilla (aquí)". Es diu d'un lloc on es treballa de pressa o on hi ha crits. (Amer).

"No tenia pas tota la por la guilla". Es diu quan algú pateix, passa por per quelcom.

"Fer fugir la guilla: terme del món vitivinícola que significa l'airejament del most que fa una bafarada irrespirable. Aquest airejament es fa ventant la boca del cup amb borrasses, fins que s'ha renovat l'aire.

"Ets d'Alzira i plores, cau de raboses?" (Alzira).

"Viu com una guineu". "Llest com una guineu".

"Portar la guineu al civader": anar amb mala intenció, amb traïdoria.

"Ser més murri (o viu) que una guineu."

"La guineu, lo que es sampa és seu" (Tamarit de la Llitera.).

"Qui guineus vol enganyar, molt de matí s'ha de llevar".

"Guineu que dorm, no menja gallina".

"Al seti de la guineu, qui se n'alça, ja no hi seu": Ho diu el qui pren el seti a un altre. Frase que es diu especialment entre criatures i que es diu quan un s'asseu al lloc d'un altre i amb la qual se li nega el dret a recuperar el seient que ha abandonat. L'altre nen ha contestar-li: "Quan la guineu vindrà, el qui segui no es mourà."

"Amagau les gallines que ve la guineu" (Matarranya).

"Babau és la gallina que es deixa aconsellar per la guineu" (Val d'Aran).

"De Martinet a la Seu, a cavall de la guineu" (Alt Pirineu).

"Per sant Mateu, vigila el cau la guineu."

A la Plana, País Valencià, i en l'argot infantil, un "raboser" és un "trampós". I una "raboseria", una trampa feta en un joc.

A la guilla adormida no li arriba cap tros de carn.

Un eslògan:

"Guilla a les Guilleries".

Topònims amb guilles i guineus:

A Monistrol de Calders hi ha el "cau de la guilla" a prop de la masia de Mussarra, i el "cau de la guineu" a la serra on hi ha el repetidor de televisió, partió entre les terres de Saladic i de l'Om, serra antigament anomenada "Serrat de les Serveres".

"El puig sa guilla," (topònim utilitzat sobretot al segle XVIII). El podem trobar al terme municipal de Tortellà (Garrotxa). Per trobar aquest puig hem d'agafar la carretera que va de Tortellà a Montagut, aproximadament a un quilòmetre de Tortellà, a la dreta, en l'indret on es troba la casa o mas anomenat "Can Roca".

A tot Catalunya és molt corrent trobar masos amb el nom de "can Guilla". "Can Guilla" és un mas pairal de l'Alt Empordà que té mitja casa al terme de Vilanant i l'altra mitja al terme de Cistella.

A Barcelona hi ha els barris de la Guineueta i el Guinardó, formats al voltant de masies. A prop de la Sagrera, com a via urbana a punt de desaparèixer, hi ha el "torrent de la guineu".

A Santa Coloma de Gramenet tenim un barri que es diu La Guinardera. És el nom d'una muntanya que hi queda al darrere.

A Badalona, hi ha un topònim: "el pas de la guineu". Se situava a l'actual av. de Martí Pujol, antiga riera d'en Folch, i ara coincideix amb el pas sota l'autopista C32, antiga A19.

Renoms amb noms de guilla:

"Raboses" és el mal nom que es dóna als de La Torre de l'Espanyol i el de "caragols" als de Vinebre.

Les raboses de la Torre

totes juguen a n'un joc

en la coa agranen casa

i en lo cul bufen al foc.

 

Si les noies de la Torre

fumen molt i ballen soles,

toquen la guitarra i canten...

no saben fregar cassoles.

 

Senyor alcalde de la Torre

que agafeu los lladregots,

comenceu per vostra filla

que mos ha robat lo cor.

 

Les raboses de la Torre

a la coa porten dol,

perque moltes rabosetes

s'han buscat un caragol.

 

Una cançó de La Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre). Les festes majors de Sant Antoni, al mes de gener, són les més boniques i espectaculars d'aquesta població de 700 habitants. Els protagonistes d'aquesta festa són principalment els quintos i quintes, que sovint per la festa pengen cartells al carrer major amb versos com aquests:

Valeri Serra i Boldú recull el renom de "guineus" pels habitants de Vilanova de Bellpuig.

Martí Figuerol, dins l'Arxiu de Tradicions Populars de Serra i Boldú, fa una referència a les "Guineuetes d'Alberola". Alberola és un agregat de Tragó de Noguera, partit de Balaguer.

Un animal fantàstic: el Garsineu.

"Uns deien que Garsineu era una estranya bèstia, barreja de garsa i de guineu, que poblava alguns boscos de les esquerpes muntanyes pirinenques. Altres, que era un tractant sinistre que acudia sovint a les fires d'Organyà i de Salàs. Com la garsa, posava el nas, o el bec, a tot arreu, i amb l'astúcia i la prudència de la guineu en treia sempre el profit."

Otto Von Reiherfuchs, Records d'un viatge als Pirineus (Hamburg, 1853).

Uns personatges universals.

Les guilles són protagonistes de contes i faules d'arreu del món.


Proverbis i refranys del món relacionats amb la guilla

Aràbia:

El dol del llop és la festa de la guilla.

Escòcia:

Qui es posa a servir la guilla és el seu apoderat.

França:

La guilla creu que tot el món menja pollastre com ella.

Grècia:

Quan la guilla té gana simula dormir.

Holanda:

Es difícil atrapar guilles amb guilles

Anglaterra:

Si la guilla corre, les gallines tenen ales.

Gravat anglès de 1860 que representa la cacera de la guilla. Actualment hi ha una gran controvèrsia a la Gran Bretanya sobre la caça d'aquest animal.

Per veure més gravats sobre la caça de la guilla cliqueu a: http://www.printsoldandrare.com/foxhunting/

Iran:

Se li pregunta a la guilla: "Qui és el teu testimoni?" I ella respon: "la meva cua".

Itàlia:

Que cada guilla tingui cura de la seva pròpia cua.

Totes les guilles paguen el seu escorxament amb les seves pells.

Turquia:

La fi de la guilla és la botiga del pelleter.

Sant Moling, patró de les guilles a Irlanda.

El 17 de juny, segons el calendari celta, es celebra la festa de sant Moling, patró de les guilles. Sant Moling va ser bisbe i abat. Aquest sant irlandès tenia com a animal de companyia una guilla. Aquest sant va predicar l'amor i el respecte cap als animals, una característica molt comuna de molts sants celtes.

La guilla segons un gravat medieval celta (The Laws of Hywel Dda, País de Gal·les).


Coneguem una comarca amb moltes guilles!

http://www.xtec.es/crp-santacolomaf/femselva/projecte.htm


Tornar a la pàgina principal

Si saps alguna curiositat relacionada amb la guilla fes-me-la arribar i ajuda'm a ampliar aquest recull.


Bibliografia:

Diccionari Català-Valencià-Balear, Alcover Moll i Francesc de Borja Moll, Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1993.

Notes històriques de les captures de salvatgines al Pla de l'Estany durant els segles XVIII i XIX, Josep M. Massip i Gibert. Butlletí Informatiu del Pla de l'Estrany, juliol del 2003. Consell Comarcal del Pla de l'Estany.

Proverbios, adagios y refranes del mundo. Selección de Julio C. Acerete. Editorial Óptima. Barcelona 1999.

A celtic book of days, Sarah Costley and Charles Kightly, Thames and Hudson, 1998, London.

La ribera d'Ebre, J. Sebastià Cid i M. Mònica Cic, Col. Comarques de Catalunya nº 31, Bcn, Ed. Dissenys Cultural, 1994.

Arxiu de tradicions populars. Dir. Valeri Serra i Boldú. Barcelona: J. de Olañeta,1980. (Facsímil de Barcelona: Casa Provincial de la Caritat, 1928-1935. 7 fascicles)

Agraïments per la seva aportació en el treball de camp: Trini Molins, Santi Soler,Gustau Erill i Pinyot, Víctor Pàmies, Sebastià Oliveras, Jordi Parramon, Josep Molés, Lluís Piqueres.