GLOSSARI
 
 
 
 


CÀNIDS

Família de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes que comprèn animals de grandària mitjana, de formes esveltes, àgils i robusts.
El cap és generalment petit, amb el musell prolongat i punxegut. Tenen el dentat típic dels animals carnissers, amb les dents canines molt desenvolupades, i llurs orelles són de llargària variable, rectes i punxegudes.
Són digitígrads, amb 5 dits a les potes anteriors i 4 a les posteriors, ungles no retràctils, fortes i corbades.
El pelatge és generalment abundant, llanós i  de tacte suau.
Tenen desenvolupats tant els sentits, principalment el de l'olfacte, com el de la intel·ligència. Són molt prolífics; pareixen de 4 a 9 cries l'any.
Mentre alguns s'alimenten exclusivament de carn i derivats, d'altres mengen també vegetals. Són cosmopolites.
 
 
 
 
 


CARNÍVOR

Ordre de mamífers que comprèn individus de dimensions mitjanes o grans, amb els ullals (canines) molt desenvolupats, i els queixals (molars) amb un nombre variable de cúspides que els permeten de triturar l'aliment.
En el crani, la cavitat orbitària i la cavitat temporal són unides. Els músculs de la mandíbula són molt poderosos, i l'articulació permet fer amplis moviments en sentit vertical. Tenen els sentits (sobretot l'olfacte) molt desenvolupats.
En els terrestres (fissípedes) les potes són fortes, i els dits, en nombre de quatre o cinc, són separats i proveïts d'ungles sovint retràctils; en els marins (pinnípedes) les extremitats s'han transformat i tenen una funció d'aletes.
Els carnívors s'alimenten principalment de carn, bé que en alguns són omnívors. Són depredadors per excel·lència i reguladors de l'equilibri dels ecosistemes, en limitar i seleccionar les poblacions d'animals herbívors, en relació amb les aptituds defensives  d'aquests.
Tenen una distribució geogràfica molt àmplia, que comprèn quasi tot el món.


CARRONYER

Animal que s'alimenta d'un animal mort que resta abandonat i ja comença de podrir-se.
 
 
 
 
 


EXTINCIÓ
Procés pel qual una població biològica o un conjunt de poblacions que formen una espècie deixen de tenir descendents. Amb la mort dels darrers exemplars de l'espècie desapareix també l'espècie com a tal i el seu patrimoni genètic.
L'extinció ha estat un procés normal dins l'evolució de la biosfera, de manera que hi ha un turnover o reemplaçament continuat d'unes espècies per unes altres (l'anomenada extinció de fons); nogensmenys, en determinats moments de la història de la biosfera s'han produït grans episodis sobtats d'extinció en massa que han afectat més del 50% de les espècies, sense que hi hagi hagut un reemplaçament immediat per altres de noves.
Hi ha hagut cinc grans episodis d'extinció massiva, corresponents al Cambrià, al final de l'Ordovicià, al Devonià superior, al límit Permià-Triàsic i al límit Cretaci-Terciari. Les causes d'aquestes grans extincions massives (meteorits, vulcanisme) són encara objecte de discussió. D'altra banda, en un termini extraordinàriament curt per comparació a l'escala de temps geològica, l'espècie humana ha esdevingut el factor principal en l'extinció d'altres espècies d'éssers vius, a causa, sobretot, de la seva capacitat per a alterar el medi natural.
 
 
 
 


FISSÍPEDES

Subordre de mamífers carnívors caracteritzats per llur adaptació total a la vida terrestre; tenen les potes normalment conformades per a aquest tipus de locomoció, amb 4 o 5 dits, separats i proveïts d'ungles, sovint retràctils.
N'hi ha a tot el món.
 
 
 
 
 


MAMÍFER
Classe de cordats de l'embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i vivípars, amb el cos proveït de glàndules mamàries i generalment recobert de pèl. La forma i la grandària del cos varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen. Quasi tots els mamífers tenen quatre extremitats pentadàctiles, que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun.
Entre els mamífers terrestres cal distingir els plantígrads, els digitígrads i els ungulígrads.
Els ungulígrads i els proboscidis tenen el cap dels dits protegit per peülles, mentre que els altres el tenen protegit per ungles. En les espècies excavadores i arborícoles, així com en les voladores (quiròpters), les extremitats són profundament modificades; les espècies aquàtiques les tenen transformades en aletes, bé que en els cetacis i els sirènids n'han desaparegut les posteriors.
La pell presenta formacions epidèrmiques, com els pèls, i dèrmiques, com les glàndules sebàcies i sudorípares. L'abundor i la distribució del pèl varien molt, segons les espècies. Determinats ordres de mamífers presenten banyes al cap, de forma i constitució diverses.
En les femelles, les glàndules mamàries són productores de llet, després del part, i són situades a la part ventral, en posició axil·lar, pectoral, abdominal o inguinal.
L'esquelet, molt semblant al dels rèptils, assoleix la màxima perfecció en els vertebrats. El crani presenta una reducció d'ossos respecte al dels rèptils; és unit a la columna vertebral mitjançant dos còndils occipitals, i presenta un paladar ossi secundari i una única fossa temporal.
L'esquelet de les extremitats inferiors es caracteritza per la plena deformació i superposició de l'astràgal i el calcani. El coracoide és soldat a l'omòplat. La clavícula no es presenta en tots els grups, sinó només en aquells en què els moviments de l'extremitat superior abracen tots els plans. La cintura pelviana presenta sovint un sol os, el coxal, reunió de l'ili, l'isqui i el pubis.
La columna vertebral és subdividida en cinc regions: cervical, toràcica, lumbar, sacra i dorsal. Entre les vèrtebres s'intercalen els discs intervertebrals. La temperatura corporal és constant i independent de la del medi ambient, excepte en els mamífers que presenten hibernació i estivació.
L'aparell digestiu es caracteritza per la presència dels llavis i de les dents a la cavitat bucal, la qual pot tenir nombroses formes i disposicions, segons el règim alimentari de l'animal; també es caracteritza per la presència d'un fetge amb bufeta biliar constant, pel fet de tenir l'intestí prim i el gros ben diferenciats i pel fet de tenir l'anus separat de l'obertura gènito-urinària.
L'aparell respiratori és molt semblant al dels ocells i rèptils, però les vies respiratòries i digestives són perfectament separades, a la faringe, mitjançant vàlvules. El diafragma és ben desenvolupat.
L'aparell circulatori presenta el cor dividit en quatre cavitats i un sol arc aòrtic, que surt del ventricle esquerre i tomba a l'esquerra. No hi ha sistema porta renal, i la circulació és doble, tancada i completa.
L'aparell excretor consta de dos ronyons lumbars, amb còrtex i medul·la, dos urèters i una bufeta urinària.
L'aparell reproductor, en les femelles, consta de dos ovaris, dues trompes de Fal·lopi, un úter, de variada configuració, i una vagina, i els mascles tenen testicles intraabdominals o extraabdominals i posseeixen un òrgan copulador o penis erèctil, que és intracloacal en els monotremes i exterior en la resta dels mamífers.
La fecundació és interna; presenten placenta i, a excepció dels monotremes, són vivípars.
El sistema nerviós presenta l'encèfal amb un gran desenvolupament del telencèfal, el qual passa a controlar les altres parts del cervell, que és dividit en dos hemisferis.
L'orella, que presenta una gran complexitat, és l'òrgan dels sentits que varia més respecte als dels altres vertebrats.
El grup inclou unes 3 000 espècies, la majoria de les quals adaptades al medi terrestre, bé que també n'hi ha d'aquàtiques i d'aèries; són distribuïdes en nombrosos ordres.
Els mamífers s'originaren a la fi del Triàsic, a partir dels rèptils teràpsids.
 
 
 
 


MUSELL

Part anterior sortint de la cara de certs mamífers i peixos, on hi ha la boca i els forats del nas.
 
 
 
 


PREDEDOR

Animal que captura uns altres animals per nodrir-se. El depredador sol ésser més gros que no la seva presa.
Atès que en un hàbitat determinat el depredador s'acostuma a actuar sovint sobre unes preses d'espècies concretes, hom pot considerar la relació depredador/presa com un sistema de dues poblacions entre les quals s'estableix una dependència recíproca.
 
 
 
 
 


UDOL

Crit prolongat i planyívol de certs animals (llops, xacals, gossos, etc).
 
 
 
 


VERTEBRAT

Dit, convencionalment, d'un animal proveït de columna vertebral.
 
 
 
 
 
 
 


UDOL DE LLOP

 
 


                                                       Text extret de la