GLOSSARI
CÀNIDS
Família de mamífers
carnívors del subordre dels fissípedes que comprèn
animals de grandària mitjana, de formes esveltes, àgils i
robusts.
El cap és generalment
petit, amb el musell prolongat i punxegut. Tenen el dentat típic
dels animals carnissers, amb les dents canines molt desenvolupades, i llurs
orelles són de llargària variable, rectes i punxegudes.
Són digitígrads,
amb 5 dits a les potes anteriors i 4 a les posteriors, ungles no retràctils,
fortes i corbades.
El pelatge és generalment
abundant, llanós i de tacte suau.
Tenen desenvolupats tant
els sentits, principalment el de l'olfacte, com el de la intel·ligència.
Són molt prolífics; pareixen de 4 a 9 cries l'any.
Mentre alguns s'alimenten
exclusivament de carn i derivats, d'altres mengen també vegetals.
Són cosmopolites.
CARNÍVOR
Ordre
de mamífers que comprèn individus de dimensions mitjanes
o grans, amb els ullals (canines) molt desenvolupats, i els queixals (molars)
amb un nombre variable de cúspides que els permeten de triturar
l'aliment.
En
el crani, la cavitat orbitària i la cavitat temporal són
unides. Els músculs de la mandíbula són molt poderosos,
i l'articulació permet fer amplis moviments en sentit vertical.
Tenen els sentits (sobretot l'olfacte) molt desenvolupats.
En
els terrestres (fissípedes) les potes són fortes, i els dits,
en nombre de quatre o cinc, són separats i proveïts d'ungles
sovint retràctils; en els marins (pinnípedes) les extremitats
s'han transformat i tenen una funció d'aletes.
Els
carnívors s'alimenten principalment de carn, bé que en alguns
són omnívors. Són depredadors per excel·lència
i reguladors de l'equilibri dels ecosistemes, en limitar i seleccionar
les poblacions d'animals herbívors, en relació amb les aptituds
defensives d'aquests.
Tenen
una distribució geogràfica molt àmplia, que comprèn
quasi tot el món.
CARRONYER
Animal que s'alimenta d'un
animal mort que resta abandonat i ja comença de podrir-se.
EXTINCIÓ
Procés
pel qual una població biològica o un conjunt de poblacions
que formen una espècie deixen de tenir descendents. Amb la mort
dels darrers exemplars de l'espècie desapareix també l'espècie
com a tal i el seu patrimoni genètic.
L'extinció
ha estat un procés normal dins l'evolució de la biosfera,
de manera que hi ha un turnover o reemplaçament continuat d'unes
espècies per unes altres (l'anomenada extinció de fons);
nogensmenys, en determinats moments de la història de la biosfera
s'han produït grans episodis sobtats d'extinció en massa que
han afectat més del 50% de les espècies, sense que hi hagi
hagut un reemplaçament immediat per altres de noves.
Hi
ha hagut cinc grans episodis d'extinció massiva, corresponents al
Cambrià, al final de l'Ordovicià, al Devonià superior,
al límit Permià-Triàsic i al límit Cretaci-Terciari.
Les causes d'aquestes grans extincions massives (meteorits, vulcanisme)
són encara objecte de discussió. D'altra banda, en un termini
extraordinàriament curt per comparació a l'escala de temps
geològica, l'espècie humana ha esdevingut el factor principal
en l'extinció d'altres espècies d'éssers vius, a causa,
sobretot, de la seva capacitat per a alterar el medi natural.
FISSÍPEDES
Subordre de mamífers
carnívors caracteritzats per llur adaptació total a la vida
terrestre; tenen les potes normalment conformades per a aquest tipus de
locomoció, amb 4 o 5 dits, separats i proveïts d'ungles, sovint
retràctils.
N'hi ha a tot el món.
MAMÍFER
Classe de cordats de l'embrancament
dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i vivípars,
amb el cos proveït de glàndules mamàries i generalment
recobert de pèl. La forma i la grandària del cos varien molt,
segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen.
Quasi tots els mamífers tenen quatre extremitats pentadàctiles,
que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun.
Entre els mamífers
terrestres cal distingir els plantígrads, els digitígrads
i els ungulígrads.
Els ungulígrads i
els proboscidis tenen el cap dels dits protegit per peülles, mentre
que els altres el tenen protegit per ungles. En les espècies excavadores
i arborícoles, així com en les voladores (quiròpters),
les extremitats són profundament modificades; les espècies
aquàtiques les tenen transformades en aletes, bé que en els
cetacis i els sirènids n'han desaparegut les posteriors.
La pell presenta formacions
epidèrmiques, com els pèls, i dèrmiques, com les glàndules
sebàcies i sudorípares. L'abundor i la distribució
del pèl varien molt, segons les espècies. Determinats ordres
de mamífers presenten banyes al cap, de forma i constitució
diverses.
En les femelles, les glàndules
mamàries són productores de llet, després del part,
i són situades a la part ventral, en posició axil·lar,
pectoral, abdominal o inguinal.
L'esquelet, molt semblant
al dels rèptils, assoleix la màxima perfecció en els
vertebrats. El crani presenta una reducció d'ossos respecte al dels
rèptils; és unit a la columna vertebral mitjançant
dos còndils occipitals, i presenta un paladar ossi secundari i una
única fossa temporal.
L'esquelet de les extremitats
inferiors es caracteritza per la plena deformació i superposició
de l'astràgal i el calcani. El coracoide és soldat a l'omòplat.
La clavícula no es presenta en tots els grups, sinó només
en aquells en què els moviments de l'extremitat superior abracen
tots els plans. La cintura pelviana presenta sovint un sol os, el coxal,
reunió de l'ili, l'isqui i el pubis.
La columna vertebral és
subdividida en cinc regions: cervical, toràcica, lumbar, sacra i
dorsal. Entre les vèrtebres s'intercalen els discs intervertebrals.
La temperatura corporal és constant i independent de la del medi
ambient, excepte en els mamífers que presenten hibernació
i estivació.
L'aparell digestiu es caracteritza
per la presència dels llavis i de les dents a la cavitat bucal,
la qual pot tenir nombroses formes i disposicions, segons el règim
alimentari de l'animal; també es caracteritza per la presència
d'un fetge amb bufeta biliar constant, pel fet de tenir l'intestí
prim i el gros ben diferenciats i pel fet de tenir l'anus separat de l'obertura
gènito-urinària.
L'aparell respiratori és
molt semblant al dels ocells i rèptils, però les vies respiratòries
i digestives són perfectament separades, a la faringe, mitjançant
vàlvules. El diafragma és ben desenvolupat.
L'aparell circulatori presenta
el cor dividit en quatre cavitats i un sol arc aòrtic, que surt
del ventricle esquerre i tomba a l'esquerra. No hi ha sistema porta renal,
i la circulació és doble, tancada i completa.
L'aparell excretor consta
de dos ronyons lumbars, amb còrtex i medul·la, dos urèters
i una bufeta urinària.
L'aparell reproductor, en
les femelles, consta de dos ovaris, dues trompes de Fal·lopi, un
úter, de variada configuració, i una vagina, i els mascles
tenen testicles intraabdominals o extraabdominals i posseeixen un òrgan
copulador o penis erèctil, que és intracloacal en els monotremes
i exterior en la resta dels mamífers.
La fecundació és
interna; presenten placenta i, a excepció dels monotremes, són
vivípars.
El sistema nerviós
presenta l'encèfal amb un gran desenvolupament del telencèfal,
el qual passa a controlar les altres parts del cervell, que és dividit
en dos hemisferis.
L'orella, que presenta una
gran complexitat, és l'òrgan dels sentits que varia més
respecte als dels altres vertebrats.
El grup inclou unes 3 000
espècies, la majoria de les quals adaptades al medi terrestre, bé
que també n'hi ha d'aquàtiques i d'aèries; són
distribuïdes en nombrosos ordres.
Els mamífers s'originaren
a la fi del Triàsic, a partir dels rèptils teràpsids.
MUSELL
Part anterior sortint de
la cara de certs mamífers i peixos, on hi ha la boca i els forats
del nas.
PREDEDOR
Animal
que captura uns altres animals per nodrir-se. El depredador sol ésser
més gros que no la seva presa.
Atès
que en un hàbitat determinat el depredador s'acostuma a actuar sovint
sobre unes preses d'espècies concretes, hom pot considerar la relació
depredador/presa com un sistema de dues poblacions entre les quals s'estableix
una dependència recíproca.
UDOL
Crit
prolongat i planyívol de certs animals (llops, xacals, gossos, etc).
VERTEBRAT
Dit,
convencionalment, d'un animal proveït de columna vertebral.
UDOL
DE LLOP
Text extret de la