El terme municipal d'Amer comprèn un gran nombre d'agregat i veïnats. 
         La història d'Amer ha anat lligada a la del monestir de Santa Maria d'Amer, fundat al segle IX. 
         L'església parroquial de Santa Maria va substituir l'antiga de Sant Miquel, que fou destruïda pel terratrèmol del segle XIV. 
         La seva Plaça Porxada és la segona més gran de tot Catalunya. 
         La festa més típica és el 16 d'agost: La Sardana de l'Alcalde, que es balla en forma d'espiral. 
         El mercat, que data del s.XII, es celebra el dimecres i és un important centre subcomarcal. 
         Hi abunden les fonts d'aigua, la més coneguda és la font Picant, per això hi ha empreses d'aigua. També hi ha una empresa de productes de veterinària. 

        El nucli antic de la vila d'Anglès es va configurar al voltant de l'antic castell dels  Cabrera, de manera que la Plaça Major ocupa el solar de l'antic pati d'armes. 
         Al segle XIV fou emmurallat el recinte urbà. L'església parroquial de Sant Miquel es troba a l'indret que ocupava l'antiga capella del castell. 
         El santuari de Santa Bàrbara s'alça al  cim de la  muntanya  del seu  nom, a 854 m. d'altitud, data del segle XIII i és el centre de devoció comarcal. 
         Dins el terme municipal s'han trobat les restes arqueològiques d'una necròpoli de l'edat de Bronze. 
          Hi ha indústries tèxtils, alimentàries i de la construcció, l'agricultura també té gran importància a la zona. 
          Les Gales Grosses són el primer cap de setmana de setembre, antigament ball del ciri o del boix.

       La població d'Arbúcies és un nucli de serveis de la vall i pobles veïns. 
       Aquesta vila té un nucli antic centrat en la plaça porticada, l'església i un edifici gòtic del segle XVI. 
       El castell de Montsoriu, data del segle XI, i està situat a la frontera amb el terme municipal de Sant Feliu de Buixalleu, es considera d'Arbúcies i és símbol del seu passat històric. 
       El santuari de la Pietat fou erigit a l'any 1717, enderrocat al 1936 i reconstruït definitivament al 1951, és un edifici de línies clàssiques i modernes. 
        L'hospital, que data del 1787, te una església dedicada a la Mare de Déu del Carme. 
        L'economia es basa principalment en les indústries de carrosseries d'autocars i camions, factories tèxtils i l'agricultura. 
        El terme és ric en fonts com la de Lurda, etc. La font de Regàs s'aprofita comercialment. 
        La Festa Major és el 17 i 18 d'agost. Per Corpus Cristi se celebra la festa de Les Enramades. 

         La vila s'estén en semicercle al voltant de la platja, al peu del turó on s'alcen les restes del castell de Sant Joan. 
         Entre la roca de Sa Palomera -punt d'inici de la Costa Brava- i el port hi ha el Passeig Marítim de la Mestrança. 
         El nucli antic havia estat emmurallat, on hi destaquen l'església parroquial de Sta. Maria, s.XIV, que és d'estil gòtic, i la Font del carrer Ample. 
         També hi ha les capelles de la Mare de Déu de la Font de la Salut i de l'Esperança, s. XVII, l'església de la Mare de Déu de l'Antiga, s. XIV. 
         El magnífic jardí botànic Mar i Murtra fou fundat pel botànic alemany Karl Faust al 1921. 
         La Festa Major és el 26 de juliol. A uns 3 Kms. hi ha el Santuari del Vilar, on es celebra l'aplec el segon dia de Pasqua. 
         A la cala de Sant Francesc hi ha una ermita on se celebra un aplec el 28 de juliol. 
       L'economia es basa en el turisme, la pesca i la indústria.

        La vila es troba a la riba esquerra de la riera de Breda, destaca l'església de l'antic Monestir benedictí de Sant Salvador, que conserva el gran campanar romànic.  Aquesta església fou renovada entre els segles XIV i XVI en estil gòtic. 
        La capella de Santa Anna, ja existia al segle XVII, però va tornar a ser construïda entre 1785-89 i és molt estimada pels vilatans. 
        Compta amb alguns edificis o cases notables com: Can Trunes, Can Rovira,... 
        La vall de Breda és formada per terres de conreu. Hi ha dos vivers forestals i de jardineria. 
        El sector ramader compta amb un important centre de cria de bestiar.
        El sector industrial més important és la terrisseria: fabricació d'olles, etc i de ceràmiques artístiques; també hi ha fàbriques de mobles, maquinària i utillatge. 
        El terme compta amb nombroses fonts. 
        La Festa Major se celebra el dia 8 de setembre. 

        El territori d'aquest municipi és força muntanyós. 
        Hi destaca el castell de Brunyola, que era un gran edifici, del qual es conserven tres torres i la façana de tramuntana. Dins el conjunt fortificat hi ha la parròquia de Sant Fruitós de Brunyola, refeta al segle XVI, l'ajuntament i les escoles. Aquest castell fou cedit el 1106 per Ramon Berenguer III a Guerau Ponç de Cabrera. 
        A l'extrem NE del terme hi ha l'església romànica de Sant Romà i al SE, el santuari de la Mare de Déu de Serrallonga del segle XVII, on hi té tradició l'aplec del 8 de setembre. 
        A l'agregat de Sant Martí Sapresa, que es troba a uns 4 Kms., hi ha l'església de Sant Martí, del segle XI i renovada al segle XVIII. 
        Dins el terme s'han trobat restes arqueològiques com eines de sílex paleolítiques, ceràmica ibèrica i dolium. 
        La Festa Major és el quart diumenge de gener. 

        Aquesta vila és coneguda arreu per les seves aigües termals, d'aquí l'origen del seu nom. Compta amb tres balnearis i plantes embotelladores. 
        Les aigües termals brollen a uns 60ºC, les termes ja eren molt importants durant l'època de dominació romana. 
       A la vila hi destaca l'església de Sant Esteve,  d'origen romànic.  També compta amb un conjunt de cases modernistes. 
       A uns 3 Kms. al sud hi ha l'ermita de Sant Maurici, al costat de les ruïnes del castell de Malavella, on és tradicional l'aplec del dia 22 de setembre. 
       El municipi té també una gran riquesa forestal, agrícola i ramadera, a més hi ha una fàbrica tèxtil i hi havia una factoria de gas butà. 
       Té dos municipis agregats: Franciac i Santa Seclina, i el veïnat de Mateves. 
       La Festa Major se celebra el primer cap de setmana d'agost. 

       A la vila rural de Fogars destaca l'església parroquial de Sant Cebrià de Fogars que s'alça a la dreta de la Tordera;  és un edifici petit  i  recollit, refet en distintes èpoques, l'interior té una estructura gòtica. 
       Dins el terme municipal hi ha l'ermita de la Mare de Déu de la Serra, d'origen romànic. També hi ha les restes de l'ermita de Sant Corneli. 
       Entre les masies del terme cal destacar: Can Vidal i Can Roca. 
       L'agregat de Ramió o Reminyó és centrat per l'església parroquial de Sant Andreu de Ramió, d'origen romànic, el campanar és de torre quadrada. 
       A la zona forestal, estesa als vessants del Montnegre, hi abunden les alzines, els pins i els roures; hi ha plantacions de pollancres. 
       L'economia es basa en l'explotació forestal, l'agricultura i la cria de bestiar. 
       Hi ha algunes mines de coure i plom abandonades. 
       La Festa Major és del 14 al 16 de setembre. 

       La vila d'Hostalric té un recinte murallat que data dels segles XIII i XIV, del qual se'n conserven uns 600 metres i vuit torres cilíndriques a més de la Torre dels Frares.  Té un gran interès arquitectònic la incorporació dels habitatges a les antigues muralles. 
       El castell o fortalesa té el seu origen en un castell medieval, assentat sobre un antic poblat ibèric i fou reestructurat al segle XVIII. 
       L'església parroquial de Sta. Maria data del segle XVII i està situada a la part alta de la vila. 
       Els sectors indústrials més desenvolupats són el de tints i estampats i  el tèxtil,  també s'hi troben el químic,  l'alimentari, el de paper i el de maquinària. 
       La Festa Major es celebra el primer diumenge de juliol. 

       Antigament formava un sol terme amb el municipi de l'Anglès. El poble es troba  a la plana prop del Ter. El centra l'església parroquial de Santa Maria, originària del segle IX, que va ser enderrocada pels terratrèmols del 1427 i reconstruïda al 1627 en estil renaixentista, el campanar és de base romànica. Destaca també la casa 
Dalmau. 
         Als voltants del poble es conserven moltes masies antigues. Hi ha un agregat anomenat Pasteral, vora de la central elèctrica. 
         Dins el terme hi ha restes prehistòriques en una cova, amb restes humanes i instruments de pedra i ceràmica. 
         La indústria principal és la hidroelèctrica, gràcies al pantà del Pasteral. També hi ha fàbriques de mobles, tèxtils, etc. L'agricultura i ramaderia ocupen un lloc important a l'economia de la zona. 
         La Festa Major és el quart diumenge d'abril. 

        La vila s'estén entre la punta de la Calavera i Sa Caleta, amb un magnífic Passeig de Mar que uneix la Dona Marinera amb el castell. 
        L'església de Sant Romà fou construïda al segle XVI i modificada en estil modernista del 1910 al 1916 per l'arquitecte Bonaventura Conill. 
        L'antiga església de Sant Pere del Bosc, del segle XIV, va ser convertida en santuari de la Mare de Déu de Gràcia al segle XIX. 
        L'església de Sta. Maria de les Alegries, situada a uns 3 Kms., era l'antiga parròquia. 
        També cal esmentar el palauet Pujol -Farnés i el Liceo, obres d'Azua. 
        El castell de Sant Joan, que es troba entre la vila i Fenals, era una antiga torre de vigilància. 
        El santuari de Santa Cristina, a uns 3 kms., s'hi celebra la processó de Sa Relíquia el 24 de juliol  i  l'Aplec dels Perdons el segon diumenge de Quaresma. 
        La Festa Major és el 18 de novembre dia de Sant Romà. 
        L'activitat econòmica bàsica és el turisme. 

        El territori del terme municipal és molt accidentat i boscós, destaca la Serra de Clarà. 
        Al poble de Maçanes es troba l'església parroquial de Sant Esteve que, malgrat el seu origen romànic, fou refeta al segle XVII. Hi ha també l'ermita de Sant Roc. Al sud del poble hi ha el gran casal del mas de Quadres. 
        Dins el terme abunden les masies, la majoria daten dels segles XVIII o XIX, moltes d'elles agrupades en veïnats: Collformic, Cambrerol, el Marquès i el barri de les Esglésies. 
        Hi predomina l'alzina surera i també hi ha plantacions de pollancres. 
        L'activitat agrícola és força limitada. 
        Hi ha petites indústries de plàstics i teixits. 
        La Festa Major és el primer cap de setmana d'agost.

       La vila de Maçanet té en el nucli més antic cases amb elements decoratius d'estil gòtic, especialment a un hostal de la Plaça Major.
       L'església parroquial de Sant Llorenç és d'origen romànic, però ha sofert moltes modificacions posteriors, s'hi venera la Mare de Déu de Cabrera. 
       A l'entrada del poble hi ha la capella de Sant Sebastià. 
       Al NW de la vila hi ha l'antiga Domus, dita la torre de Marata, d'estil gòtic. 
       A l'est s'alça el gran casal dit la Forca o Torre de Cartellà. 
       Al sud hi ha les ruïnes de l'antic Monestir de Valldemania. 
       L'economia tradicional ha estat basada en l'agricultura i la ramaderia, però els darrers anys s'hi han instal·lat indústries tèxtils, metal·lúrgiques, alimentàries, materials de construcció, caravanes, etc. 
       S'han trobat restes prehistòriques i fragments de ceràmica ibèrica. 
       La Festa Major és del 8 al 12 d'agost.

       La vila d'Osor es troba a la riera del mateix nom i està encerclada de muntanyes. 
       La seva demarcació compta amb notables i antigues masies, com: Romegueres, Cercenedes, Pidemunt, etc. 
       Aquesta vila està centrada per l'església, que data del segle X, però que els terratrèmols del 1425 la van enderrocar i fou transformada al segle XVIII en estils barroc i neoclàssic. 
       La capella de Sant Gregori, al puig del mateix nom, data del segle XVII i fou refeta al 1940. A més hi ha la capella de la Mare de Déu del Part, restaurada al segle XIX i la de Santa Bàrbara. 
       Cal destacar el santuari de la Mare de Déu del Coll, que és una església romànica del segle XII. 
       La vida, en aquesta vall, es centra a l'hostal del Sobirà de Santa Creu, on hi ha l'antiga parròquia de Santa Creu d'Horta i l'església de Sant Jaume de Sta. Creu, renovada al segle XVIII. 
        Hi ha petites indústries de bijuteria. 
        Antigament hi havia mines d'espart, blenda, galena i jaciments de barita. 

     El territori d'aquest terme municipal és muntanyós i poblat de boscos d'alzines, castanyers, etc. 
       El poble de Riells és de població disseminada i està centrat per l'església parroquial de Sant Martí de Riells que és d'origen romànic. 
      Dins el terme es conserven les restes d'un castell o casal medieval, dit Castell o Torre d'en Pega. 
       El poble de Sant Llop de Viabrea té un nucli al voltant de l'església de Sant Llop, dedicada fins al segle XVI, a Sant Esteve, d'origen  romànic. 
       Riells té certa importància com a lloc de residència i estiueig. 
       Les Festes Majors són l' 11 de novembre i el 15 de maig. 

     La vila està centrada per l'església parroquial de Sant Martí, que és originària del segle XII. 
      Al puig de l'Argimon s'aixeca el santuari de la Mare de Déu d'Argimon, del segle XVII. Al seu costat hi ha una torre arruïnada que correspon a l'antic castell d'Argimon. 
      També hi ha el santuari de la Mare de Déu de Montcorb. 
      El municipi està format, a més de la vila, pel poble de l'Esparra, diverses masies i part del veïnat de les Mallorquines. 
      Al petit agregat de l'Esparra hi ha l'antiga parròquia de Sant Martí de l'Esparra i la torre de l'Esparra, de forma quadrada, antigament de defensa. 
      L'antic Hostal de Rupit es troba a l'extrem sud del municipi. 
      L'economia és bàsicament agrícola, també hi ha cria de bestiar. 
      En el sector industrial hi ha fàbriques tèxtils i alimentàries. 
      La Festa Major és el segon cap de setmana de setembre.

       Aquest municipi està situat a l'esquerra de l'Onyar, lloc on va ser traslladat el 1430 a causa de les freqüents inundacions del passat, i el seu territori és en part pla i en part ondulat. 
       Aquest municipi consta d'un nucli central  i 3 veïnats que són: 
       - La Torre Ponça, que era una antiga torre de defensa.
       - L'Hostal Nou 
       - El barri de l'Estació de Riudellots.
       El poble té unes excel·lents vies de comunicació: carretera i autopista, aeroport i estació de tren. 
       A la vila hi destaca l'església parroquial de Sant Esteve, del segle XVI, en estil gòtic tardà. 
       A l'Hostal Nou hi ha la capella de la Mare de Déu del Remei. 
       Tradicionalment l'economia es basava en l'agricultura, actualment, a més, es cria bestiar de forma intensiva i hi ha empreses de carn, pinsos, llet, embotits, metal·lúrgia... 
       La Festa Major és el diumenge entorn el 29 de setembre.

        Aquest municipi és la capital de la comarca i cap del partit judicial. 
        La vila s'inicià al voltant de l'església de Santa Coloma i l'antiga casa Farners. El Poble Nou fou construït als anys 50. 
        Hi destaca l'esmentada església de Santa Coloma, del segle XIV, d'estil gòtic i ampliada al segle XIX que és a la plaça de Farners on se celebra el mercat del dilluns i on també hi ha la capella de Sant Sebastià on el 20 de gener hi arriba el pelegrí. 
        El castell de Farners, que data del segle XI, conserva els murs i la torre cilíndrica. El santuari, al seu peu, fou consagrat al 1200 i s'hi venera la Mare de Déu de Farners. 
        L'església romànica de l'antic monestir de Sant Pere Cercada,  a  uns
8 Kms, data del segle XIII. 
       A l'agregat de Castanyet hi ha l'església romànica de Sant Andreu. 
       Són importants la indústria pastissera i l'abundància d'aigües minerals i termals, sobretot, el balneari Termes Orion.
       La Festa Major és del 24 al 26 de setembre en honor de Sant Dalmau Moner.

       El terme municipal és de territori muntanyós, abunden els boscos d'alzines sureres, pins i castanyers. 
       L'església parroquial de Sant Feliu, del segle XI, originàriament romànica, té les naus gòtiques. 
       Es conserven les ruïnes del castell de Montsoriu que s'aixequen a l'extrem occidental. 
       Compta amb dos municipis agregats: Gaserans i Grions. 
       El primer té la població diseminada, cal destacar-ne l'església parroquial de Sant Llorenç de Gaserans, d'origen romànic, la capella de Sant Jaume i una torre medieval, dita la Torre de la Mora. 
       Grions és al sector meridional, hi ha l'església de Sant Gabriel de Grions i el Santuari de Sant Segimon del Bosc. 
       L'economia es basa en explotacions forestals, agricultura i cria de bestiar.
       Hi ha una important indústria cervesera. 
       La Festa Major és el darrer cap de setmana de juliol.

       Aquesta vila, anomenada de les Cent Fonts, es formà a l'entorn de l'església de Sant Hilari, d'origen romànic, i refeta o ampliada als segles XIV, XVI i XIX. 
       L'antiga dolmus de la Rovira, del segle XIII, és coneguda pel castell de Mas Carbó. 
       L'antic castell de Solterra, originari del segle X, coronava la muntanya del seu nom, ara en resta una torre on s'ha aixecat la Creu de Guilleries. 
       El terme municipal, de gran extensió, té diversos agregats: Monsolí, Santa Margarida de Vallors, Sant Martí de Queròs, Joanet i Sant Miquel de Cladells. 
       Els voltants de la població són rics en fonts d'aigües minerals: Font Vella, del Pic, del Cirers, del Ferro, etc. i sobretot, les de la Font Picant, que han fet de la vila un centre balneari i diverses fonts d'aigua de taula. 
       Un altra indústria important és la fabricació d'objectes de fusta, souvenirs, etc. 

       La vila de Sant Julià del Llor està situada al sector SE del terme municipal d'Amer, del qual es va separar durant els anys 80. 
       La població està esparsa per la plana regada per la sèquia de Sant Julià, que arriba fins a la veïna colònia de Bonmatí. 
       La parròquia de Sant Julià és originària del segle XI 
L'actual església s'alça dalt un turó dominant la plana. 
       Cal destacar un pont medieval que creua l'antic llit del riu Ter. 
       Al final del segle XIX es va formar la colònia tèxtil de Bonmatí, impulsada per Manel Bonmatí de Cendra. 
       L'agricultura és la base de l'economia familiar. 
       A la riba esquerra del Ter hi ha una fàbrica d'embo- tits

      El poble es troba a la vora dreta de la riera de Sils. 
        El nucli primitiu  és  format per unes quantes cases aplegades  al  voltant de l'església de Santa Maria, que ja existia al segle XII, ara és un edifici de factura moderna amb un campanar de torre quadrada. El nucli de població antic s'ha anat expandint vers el pla fins l'estació de ferrocarril. 
       El poble de Vallcarena es troba al nord, a uns 5 Kms., de població dispersa on hi trobem l'església de Santa Eulàlia.
       El veïnat de Mallorquines agrupa cases en un tossal d'origen volcànic.
       La Festa Major es celebra del 25 al 27 de setembre i l'aplec de les Ofrenes el dia de la Mare de Déu dels Dolors. 
       L'activitat econòmica es centra en l'agricultura i la ramaderia; en el sector industrial hi ha fàbriques d'embotits, paper, tèxtil, alimentària ... 

       El poble de Susqueda, negat pel pantà, es trobava a l'esquerra del Ter, 
 i estava centrat per l'església de Sant Vicenç del segle XI. 
       El cap actual del municipi és el poble de Sant Martí Sacalm o 
   Cantallops, un petit nucli de sis cases i l'església parroquial del s.XII, 
   transformada al segle XVII. 
       Pel pla de Sant Martí hi ha una sèrie de masies velles com: Puig-galí, la Masó, etc. quasi totes deshabitades. La casa de Sant Pau té una capella del  segle XII i és propera a l'antic castell de Fornils, del qual es conserven una torre rodona i algunes sales i murs. 
       El gran pantà de Susqueda es troba al límit dels termes de Susqueda i Osor. 
       El mur té una alçada de 125 m. amb un volum de 630.000 metres cúbics.
       Iniciat al 1958, fou inaugurat al 1968, és obra de l'enginyer Artur Rebollo. 
       La central elèctrica es troba a 4 Kms, té dues turbines de 33000 CV i tres alternadors de 33000 Kw.

        El poble es troba diferenciat en dues parts: la Vila Vella, que forma un magnífic recinte murallat del s. XII on es conserven 3 grans torres cilíndri- ques: Codolar, Hores i Joanàs i 4 de més petites. 
        Hi ha restes d'una església del segle XIV, l'antic Palau del Batlle i alguns habitatges dels segles XV i XVI. 
        La Vila Nova compta amb cases fortificades del segle XVI, com Can Magí, d'estil gòtic, i Can Gic. L'església de Sant Vicenç, del segle XVIII, l'església dels Socors i la de Sant Miquel. També hi ha magnífics edificis d'estil modernista, com Can Sans. 
        A uns Kms. de la vila hi ha el santuari de Sant Grau.
        La festa més popular és el Pelegrí de Tossa, que se celebra el dia 20 de gener. 
        La Festa Major és el 29 de juny. 
        L'activitat econòmica bàsica és el turisme, la pesca i la indústria surera, aquesta, molt important en el passat, ara es troba en regressió.

        El poble està constituït per l'antic nucli on s'hi han afegit força urbanitzacions.
        Al centre de la vila hi ha l'església de Santa Maria, del segle XVIII, d'estil barroc-neoclàssic. 
        A uns 2 Kms. hi ha les restes del castell de Sant Iscle, del segle XII. També és destacable la Torre Llobet, una torre de defensa dels segles XV i XVI. 
        La vida cultural es centra al Casino de la Unió.
        L'economia està repartida entre els sectors agrícoles i industrials. 
        La ramaderia es centra en el bestiar boví, afavorida per la presència de la important factoria lletera. 
        Hi ha també indústries tèxtils, empreses de taps i conglomerats, rajoleries, objectes de baquelita, etc. 
        Dins el terme es troba el poble de Caulès, de població esparsa en masos. 
        El dimarts de Carnestoltes se celebra el tradicional Ranxo.
        La Festa Major és el primer diumenge de setembre.

         El poble de Vilobí està situat prop de la riba dreta de l'Onyar, està centrat per l'església de Sant Esteve que té un campanar barroc. 
         El castell de Vilobí és una edificació construïda al segle XII amb torres del segle XIX. 
         La capella forana de Santa Margarida està situada 1 Km. al sud.
         La capella del Mas Alrà està dedicada a la Mare de Déu dels Dolors i data del segle XVIII. 
         A la riba esquerra de l'Onyar hi ha dos pobles agregats: Salitja, que es troba a 2 Kms. i Sant Dalmai, de població esparsa.
         El terme municipal compta amb el cràter de la Closa d'uns 4 Kms. de diàmetre i fins a 30 m. de fondària, la seva boca és aprofitada per a conreus. 
         L'economia es basa en l'agricultura, també hi ha granges i en el sector industrial hi ha una fàbrica d'embotits i de material elèctric.
         La Festa Major és del 22 al 24 d'agost.