|
MIGUEL
DE CERVANTES Y SAAVEDRA
|
|
|
|
V
|
a
néixer, possiblement, el dia 29 de setembre (dia de Sant Miquel)
de 1547 a Alcalá de Henares (Madrid). |
| Va
ser batejat el dia 9 d'octubre del mateix any a l'església
parroquial de "Santa María la Mayor" d'Alcalá
de Henares. |
|
| |
| E |
ra
el quart fill dels sis que van tenir el matrimoni Rodrigo de Cervantes
i Leonor de Cortinas. |
| El
seu pare era cirugià i barber, professions d'escassos ingressos
i de baixa consideració social. |
|
| |
|
D
|
es
del 1566 la seva familia va establir-se a Madrid. Llavors ell tenia
19 anys, i va iniciar la seva carrera literària fent poemes. |
A
finals de 1569 s'instal·la a Roma, on fa de cambrer d'un cardenal.
Va poder familiaritzar-se amb la literatura italiana de l'èpòca. |
|
| |
| E |
l
1570 va iniciar el servei militar a Nàpols. El 1571 va participar
a la batalla naval de Lepanto. El van ferir a la mà esquerra
i al |
|
| pit.
Per això se'l coneix amb el sobrenom de "El manco de Lepanto".
Va participar en altres campanyes militars. El 1575 va decidir tornar a
Espanya, però uns pirates van capturar la galera en què viatjava.
Va pasar cinc anys de la seva vida tancat en una presó d'Alger. Finalment,
el 1580, un frare va pagar el rescat i va ser alliberat. Mai li van ser
recompensats els seus merits militars. |
| |
| V |
a
tornar a Madrid i va mantenir relacions amistoses amb impotants escriptors
de l'època. Va començar a escriure sobretot |
|
| obres
de teatre, i va obtenir força èxit. |
| |
| E |
l
1585 va casar-se amb Catalina de Salazar, però al cap de poc
temps va continuar viatjant, i fins a principis del segle XVII no |
|
va
tornar a veure-la. Va estar a Sevilla, Granada, Úbeda, Écija,
...
Sols tenia un disgust darrera de l'altre: van excomunicar-lo, van denunciar-lo
i van empresonar-lo. Com a contrapartida, va entrar en contacte amb la gent
del poble, i va adquirir experiència humana. |
|
|
| A |
principis del segle XVII va abandonar Andalucia i va instal·lar-se
a Valladolid. |
|
Aquests
anys els va dedicar a escriure el Quixot. Finalment, a principis de 1605,
va publicar "El ingenioso hidalgo don Quijote
de la Mancha" amb un èxit immediat.
El 1606 va traslladar-se a Madrid i s'hi va quedar a viure de forma definitiva. |
| |
| D |
el 1613 al 1615 va publicar gran part de la seva producció
literària. Cal destacar la segona part del Quixot (1615). |
|
| |
|
E |
l 22 d'abril de 1616 va morir després d'una greu malaltia.
Va ser enterrat l'endemà, el dia de Sant Jordi. Les seves restes
mortals |
|
|
es van perdre. |
| |
| |
|
|
| |
|
|
-
La
Galatea (1585)
- El
ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha (1605)
- Segunda parte
del ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha (1615)
- Novelas ejemplares
(1613): La Gitanilla, El amante liberal, Rinconete y Cortadillo, La
española inglesa, El licenciado Vidriera, La fuerza de la Sangre,
El celoso extremeño, La ilustre fregona, Las dos doncellas, La
Señora Cornelia, El casamiento engañoso y El coloquio
de los Perros.
- Los trabajos
de Persiles y Sigismunda (1617)
|
| |
|
|
- El trato de
Argel
- La Numancia
- Ocho comedias
y ocho entremeses nuevos (1615).
Comedias: El gallardo español, La casa de los celos,
Los baños de Argel, El rufián dichoso, La gran sultana,
El laberinto de amor, La entretenida y Pedro de Urdemalas.
Entremeses: El juez de los divorcios, El rufián viudo,
La elección de los alcaldes de Daganzo, La guarda cuidadosa,
El vizcaíno fingido, El retablo de las maravillas, La cueva de
Salamanca y El viejo celoso.
|
| |
|
|
- Poesías
sueltas
- Viaje de Parsano
(1614)
|
| |
|
|