1145 St. Bernat dona el nom d'albigesos als integrants de l'"Esglèsia dels amics de Deu" o "dualistes", (coneguts com a càtars), per la seva missió a Albi.
1157 Concili de Reims. El Papat encarrega als bisbes la persecució dels heretges (anomenats albigesos i posteriorment càtars).
1163 El canònic de la catedral de Colònia, Eckbert de Schönau els denomina despectivament càtars (del grec "khataros"= purs, del llatí "catus"=gat)
1165 Gran conferència que va enfrontar a catòlics i càtars en Lombers, prop d'Albi.
1167 Concili càtar en Saint-Félix de Caraman (St. Félix-Lauragais). Creació de 4 episcopats càtars: Albi, Agen, Carcassonne i Toulouse.
1198 Lotario Conti di Segui accedeix al Papat amb el nom d'Inocenci III, succein a Alexandre III.
1172 L'arquebisbe de Reims ordena cremar a varis heretges albigesos a Arras.
1180 L'arquebisbe de Reims ordena cremar varis heretges albigesos a Reims.
1206 El canònic Domingo de Guzmán (St. Domènec) i el seu bisbe Diego de Osma començan a predicar contra l'heretgia càtara per totes les regions meridionals.
1208 15 de gener. Misteriós assassinat de l'enviat papal, el cistercenc Pere de Castelnau a prop de Saint Gilles.
1209 Inici de la creuada Albigesa, predicada pel papa Innocenci III.

        21de juliol: Els creuats arriben a Béziers.
        22-25 de juliol: Saqueig i mort de tota la gent de Béziers.
        15 d'agost: Caiguda de Carcassonne. Simon de Montfort es posa al comandament de la 
                    creuada albigesa.
        Set.: Setge fallit al castell de Cabaret.
        Nov.: Mort a la presó el bescompte de Trencavel.
        Nov.: Primera foguera pels càtars en Castres, 2 càtars moren cremats vius.
1210
        Primavera: Mutilació dels habitants de Bram.
        Caiguda de les fortaleses de: Minerve (juliol), Termes (agost) i Puivert (octubre).
        Foguera de Minerve, 140 càtars cremats.
1211
        Març: Caiguda de Cabaret.
        1 d'abril setge de Lavaur. Matança en quantia de caballers occitans.
        3 de maig: foguera de Lavaur, de 300 a 400 càtars cremats.
        maig: setge de Cassès, prop de seixanta perfectes moren a la foguera.
        juny: fracàs del primer setge de Toulouse.
        agost - octubre: batalla de Castelnaudary.

1212 Conquesta d'Agennais, Comminges i Quercy. Setge de Toulouse. Els tolosans demanan ajut al compte-rei Pere I el Catòlic (Pere II d'Aragó).
1213 Batalla de Muret, mort de Pere I el Catòlic (Pere II d'Aragó). La coalicció catalo-aragonesa-occitana és vençuda.
1215 11-30 nov. IV Concili de Laterà. El compte de Toulouse, Raimon VI perd els seus drets en benefici de Simon IV de Montfort, el qual és nombrat compte de Toulouse, vescompte de Carcassonne i senyor de Narbona, Foix i Tolosa.
1216 Juliol: Mort del papa Innocenci III. El substitueix Honori III.
Raimon VI de Toulouse i els seus fills començan la guerra de alliberament.
1217 Set.: Retorn de Raimon VI a Toulouse. Bona acollida per part dels toulousens.
Octubre: Comença el segon setge de Toulouse.
1218 25 de juny: Mor Simon IV de Montfort a les portes de Toulouse. El succeeix el seu fill Amaury.
1221 Mor St. Domènec.
1222 Mor Raimon VI. El seu fill Raimon VII hereta el comptat de Toulouse.
1223 14 de juliol: Mor Philippe-Auguste. El succeeix Louis VIII le Lion (6 d'agost).
1224 Amaury de Montfort es retira de l'Occitania a França amb el seu exèrcit vençut. Els càtars occitans es reorganitzen.

1226

        Es crea el quint episcopat càtar: L'episcopat de Razès.
        Gener: Comença la Creuada Real del rei Louis VIII.
        30 de gener: Una part del Migdia es sotmet al rei de França: Louis VIII               
        3 de nov. Mor Louis VIII. Regència de Blanca de Castilla en nom del futur rei Louis IX
        (St. Lluis).
1227

        Mor Honori III; el succeeix el Papa Gregori IX.

1229
        Nov. El compte de Toulouse, Raimon VII, capitula a Meaux i firma la pau. Els càtars
             entren a la clandestinitat, després de vint anys de guerra.
        Concili de Toulouse que ratifica la repressió de l'heretgia càtara en el Llenguadoc.

1233 El Papa Gregori IX confia en la persecució dels heretges càtars als tribunals dominics de l'Inquisició.
1235 Expulsió de Toulouse dels inquisidors.
1236 Retornen de nou els inquisidors a Toulouse. Conversió del perfecte Raymond Gros.
1240 L'últim compte Trencaval es rebela contra l'ocupació del rei de França. Caiguda de Peyrepertuse.
1242 Assassinat de dos inquisidors a Avignonet. El dominic Guillaume Arnaud i el franciscà Étienne de Saint-Thibéry.
Raimon VII forma una coalicció contra el rei de França.
1243 El compte de Toulouse, Raimon VII, es sotmet de nou al rei de França en la Pau de Lorris.
Maig: S'inicia el setge a Montségur.
1244 16 de març: Presa i foguera de Montségur. Mort de 210 perfectes càtars. Desfeta de l'esglèsia càtara. Els comptats occitans pasan a dependre del rei de França.
1249 Mor Raimon VII de Toulouse. La seva filla Joana i el seu marit, Alfons de Poitiers, (germà de Louis IX) hereten el comptat.
1258 Jaume I, compte-rei de Catalunya-Aragó signa a Corbeil la renúncia dels drets d'expansió catalo-aragonesa més enllà del Roselló.
1270 Mort de Louis IX (St. Louis).
1271 Annexió definitiva del comptat de Toulouse al regne de França, per la mort, sense descendència, de Joana (filla de Raimon VII) i Alfons de Poitiers.
1310 Abril: Mor cremat Pierre Authié.
1321 Guillaume Bélibaste, últim perfecte conegut, mor cremat a Villerouge-Termenès. Descobert a Morella (Aragó) és atret a Tírvia a on és detingut.