El Ball d'en Serrallonga

A diferència de molts altres entremesos folklòrics, no té les seves arrels en el substrat cultural anterior a la cristianització, sinó que representa les correries del bandoler Joan Serra, de les Guilleries. El segle XIX i el Romanticisme el van posar de moda a tot Catalunya, i a Vilafranca ja en tenim constància el 1826. Al so de les gralles, es representava a la rambla de Sant Francesc amb una escenificació que incloïa una cova i alguns arbres. L'integraven inicialment trentatres persones entre bandolers i mossos d'esquadra, però es veu que aleshores ja s'estilava això de la reducció de plantilles i es va quedar amb tretze persones -en Serrallonga, la Joana i llur fill, i deu bandolers armats amb trabucs-. A finals de segle es va deixar de representar per perill que comportaven les armes, i no fou fins al 1980 que es va recuperar, de la manera més fidel possible segons els documents de l'època i els estudis dels folkloristes.

El "Ball de Serrallonga" pertany a la classe dels "Balls" amb rudiment d´acció dramàtica. Aquest gènere popular ha tingut en el Penedès i el Camp de Tarragona major desenrotllament que en les altres parts de Catalunya, com n´era fins fa poc testimoni la Festa Major de Vilafranca.
En el "Ball de Serrallonga", emperò, de l´element dramàtic és el predominant, inversament al que passa amb la majoria d´obres d´aquesta naturalesa, en les quals els "parlaments", o sigui els recitats corresponents als principals personatges del ball, són un element secundari comparat amb moviments de comparseries que en constitueixen la part principal.

Aquest "ball" havia arribat a ésser conegudíssim en quasi tot el Penedès. Actualment encara viu el cap d´una colla que l´havia ballat a Castellví de la Marca, la Bisbal del Penedès, els Monjos, el Vendrell, Marmellar, Sant Martí Sarroca, Guardiola, Viloví, les Cabanyes i Capellades. Aquesta mateixa colla, de Sant Martí Sarroca, tenia en el seu repertori altres "balls" d´aquesta naturalesa com el de "Moros i cristians", en castellà, que l´havia ballat a Torrelles i Pontons;el de " Sant Ramon", ballat a Masllorens; el ball de "Sant Jaume", fet a Esblada; el de "Sant Martí" n´hem conegut uns manuscrits del mateix propietari que el del "Ball de Serrallonga".

Del manuscrit del "Ball de Serrallonga" n´és propietari l´esmentat Martí Figueras, pagès-propietari de Sant Martí qui, com ja hem dit, anava al cap d´una colla que es dedicava a aquesta classe de representacions.
El ball consta aproximadament d´uns 1500 versos, en general mal amidats, i està escrit en un català bastan dolent, es d´una vulgaritat extremada, com tot aquest llinatge d´obres, i procura treure sempre que pot efecte còmic d´algunes situacions, motiu pel qual devia agradar més al públic.

101K Bytes.