Euclides (300 anys a.de C.) ja parla de la percepció de relleu. Porta (1570-84) i
Leonardo de Vinci continuen amb el tema. Mayo (1833) proposa la reproducció de dues
perspectives del mateix objecte tal com apareixen als nostres ulls. Wheatstone i
Brewster van ser els primers constructors d'estereoscopis. Els primers estereogrames
eran dibuixos però els ràpits progressos en fotografia van aplicar les dues perspectives.
Moser (1848) va ser el primer d'obtenir fotografies estereoscòpiques.
La càmera fotogràfica pot ser un cos amb dos objectius o dues càmeres que actuen de
forma simultànea. La separació entre càmeres pot variar-se depenen de l'objecte
que es trova en primer plà. Per poder veure la fotografia, si no tenim la vista entrenada
s'ha de disposar d'un aparell óptic el qual es pot construir a partir d'unes ulleres
amb dos vidres de prisma d'entre 10 i 15 diòtries o amb més dificultat amb dos lentes
cóncaves de vuit a deu diòtries. Actualment hi han altres mètodes per obtenir imatges
en relleu, però la relació qualitat-preu és molt elevada.
