Cunit

Cunit era el nom que portava el cavaller Dalmau dit de Cunit. El comte de Barcelona, Berenguer IV, li féu donació del territori i de la seva torre.

Municipi del Baix Penedès, a la costa (10 km2; 2 425 h [1991]). La platja és continuació de la de Calafell. El turisme (actual base econòmica de la població) i la construcció de segones residències han causat un augment de la població i han provocat la reducció de les activitats agràries i de la superfície agrícola. La indústria es vincula a les activitats derivades de la construcció. El poble (2 417 h [1991]; 10 m alt) és prop de la platja. L’església parroquial és dedicada a sant Cristòfol; la sagristia fou l’absis d’una església romànica d’una nau (s XIII). Esmentat el lloc a la fi del segle XI, Ramon Berenguer IV donà l castell a Dalmau de Cunit, i a partir del s XIII, la quadra de Cunit formà part del terme del castell de Cubelles. El municipi comprèn el mas i antiga quadra de Vila-seca i un nombre important d’urbanitzacions (Can toni, Cal Cego, el Rectoret, etc).