Santa Oliva

El nom prové d'"oliva", nom del fruit de l'olivera.

Municipi del Baix Penedès, al sector N del pla del Vendrell (10 km2; 1 485 h [1991]). Gran part del territori és conreat, principalment amb vinya i cereals. L’avicultura i la cria de bestiar oví, boví i porcí complementa l’agricultura. Hi ha indústria agro-pecuària i de derivats del ciment. El poble (567 h [1991]; 102 m alt) és uns 3 km al N del Vendrell. El castell de Santa Oliva, a la part més alta del poble, esdevingué el s XVII santuari del Remei. El monestir de Sant Cugat fou senyor del lloc de Santa Oliva des d’abans del 938. La carta de poblament fou concedida el 1012. L’antiga església parroquial de Sant Julià és dins els murs del castell, mentre fora d’ells, a poca distància, hi ha l’actual església parroquial de Santa Maria, que fou cedida al monestir de Sant Cugat el 1158. El municipi comprèn, a més, l’enclavament de l’Albornar, el barri del Camí dels Molins, el raval de la Carretera del Vendrell i les urbanitzacions de les Pedreres i Sant Jordi.