SANT MIQUEL D'ESCORNALBOU

Des de l'Argentera hem agafat el camí, que surt del final del carrer Major, i ens hem enfilat per la muntanya. El camí per aquesta banda no està gaire ben assenyalat, però s'ha de dir que primer és una pista ampla i després és un camí estret que es pot reconèixer perquè està quasi tot empedrat. És força dret però és molt bonic, perquè ens ofereix una vegetació exhuberant, pròpia de llocs més alts. Per baixar hem anat pel camí que porta del castell a Duesaigües. Està assenyalat com un PR amb els senyals blans i grocs. No és tan dret com l'altre i és més ample. Fins i tot és transitable amb un vehicle 4x4. Es passa per un alzinar molt ben conservat i els arbres ofereixen una bona ombra. Tant la pujada com la baixada duren una mica més d'una hora.
El castell d'Escornalbou ha sofert moltes utilitats i modificacions al llarg dels segles. Primer va ser una torre romana, a l'Edat Mitjana un monestir romànic, i fins l'any 1979, residència particular. Actualment pertany a un consorci format per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona. El que es pot veure avui en dia és fruit del treball de reconstrucció d'Eduard Toda qui va restaurar les runes per edificar-hi la seva vivenda. La casa ofereix una valuosa col·lecció de mobles, ceràmiques, llibres,...d'èpoques molt diverses. Els caps de setmana es poden visitar les habitacions particulars, les sales d'estar, la biblioteca i altres llocs privats que la resta de dies no es fan públics i només es visita l'església, el pati, el celler i alguna altra part de l'edifici.

davant de l'entrada	al Claustre
al menjador de la família	tota la colla
vista del castell d'Escornalbou des del camí a Duesaigües	rentant-nos les bótes al safareig de Duesagües